Pàgines

dilluns, 21 d’agost de 2017

Mr. and Mrs Potato Head

A long long time ago....bé, no, només fa un any i escaig, però d'alguna manera s'han de començar els textos.
Vet aquí que una vegada l'Àlex i la Miriam em van encomanar una parella de Mr Potatos nupcials, per a regalar als seus amics el dia de la seua boda.
Vet aquí que jo també hi era, en aquesta boda, perquè l'Àlex és lo meu cosí.
I així va ser que per primera vegada vaig viure l'entrega d'uns dels meus ninos nupcials. I em va emocionar. 
Si bé estic acostumada que la família i amics reaccionin favorablement als meus regals handmade (més o menys frikis depenent de l'ocasió), veure una parella de desconeguts TAN emocionats per rebre els ninos que jo havia fet, encara m'emociona ara.
Després ens vam conèixer, i em van explicar la seva relació amb el món Mr Potato, i va ser molt bonic.

La meva idea era publicar el patró per a celebrar l'aniversari de la boda... però... no puc.
No puc perquè l'aniversari va ser el mes passat i perquè el patró original de la patata és de Squirrel Picnic i ella l'ha hagut d'esborrar de la seva web perquè Hasbro li ha demanat. I jo no vull problemes. Així que, no hi ha patró.

Aquí podeu veure les patates amb les seues amigues.
I aquí pel davant i per darrere vestides de cerimònia.
Va ser un projecte força divertit, i amb les típiques complicacions d'un prototip.
Vaig aprendre coses fent-los i vaig disfrutar veient com els apreciaven els destinataris.
I conte contat, ja s'ha acabat. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

Mutant and Proud

Que li regales a una amiga boja pels gats i pels còmics de superherois?
Doncs està claríssim!
Gats mutants!
Una vegada aclarit aquest punt cal decidir QUINS mutants. Inventats? versionant els X-Men?... dubtes, dubtes....

Lo Magnetogat va ser el primer a tenir clar. De vegades un antiheroi, de vegades un heroi, de vegades un supervillano, Magneto és un dels millors "dolents" dels còmics Marvel i l'interpreten meravellosament al cine tant lo lan McKellen com lo Michael Fassbender (en la meva humil opinió de no lectora de còmics)*
Només em calia trobar un patró amb les potes llargues perquè pogués enganxar una amb l'altra (amb l'imant que els hi anava a posar a dintre) i vaig triar el Small Cat de la Kristi Tullus.

El gaticorn també havia d'existir, perquè encara dura entre nosaltres la conya amb l'unicorn del Deadpool. I vaig trobar un patró de gatet que s'estirava que quedaria que ni pintat amb una banyeta. És lo Neko Atsume de la J.A. Poolvos.

I a veure... que més li agrada?... els cactus! Pues ja està! Un gatocactus! I el patró el vaig tenir clarissim perquè fa temps que estic enamorada del Dumpling Kitty de la Sarah Sloyer.

I així van néixer els X-Cats.
Les úniques modificacions són la banya i les manetes una mica més grans del Magnetocat per a encabir-hi els imants.
Excelsior!
What to gift a friend mad about cats and about superhero comics?
Elementary!
Mutant Cats!
Once make that point clear one must decide WHICH mutants. Made up? X-Men versions? .... doubting...doubting...

MagnetoCat was the first to make the list. Sometimes an anti-hero, sometimes a hero, sometimes a super villain, Magneto is one of the best "bad guys" of the Marvel comics and is wonderfully played on-screen by Ian McKellen and Michael Fassbender (in my humble not-comic-reader opinion)*
I just had to find a pattern of a long-legged cat so it could stick them together (with the magnets help) and I chose Small Cat by Kristi Tullus.

Caticorn had to be because we're still laughing about Deadpool's unicorn. and I found a pattern of a stretching kitten that needed a little horn. it's  Neko Atsume by J.A. Poolvos.

So... let's see what else does she like? Cactus! That's it! a Cattus! And I knew the pattern just then because I've been in love with Sara Sloyer's Dumpling Kitty for a while.

And that's the story of how the x-Cats were born.
The only mods are the little horn and Magnetocat's paws, a wee bigger to encase the magnets.
Excelsior!
* I get really mad when a character from a book I cherish is lost in translation from the paper to the screen, so I can guess comic lovers suffer just the same.
*Jo m'enrabio sobremanera quan desvirtuen un personatge d'un llibre que m'estimo en el pas del paper a la pantalla així que suposo que els lectors de còmics pateixen tant com jo.

diumenge, 26 de març de 2017

One Of The Team

Al Febrer la Sílvia em va passar aquesta foto de l'Estel amb les seves companyes del Lleida Unió Atlètica i la mini-Estel que va sortir de casa meva l'any passat.
Em va fer moltíssima il·lusió veure-la amb totes les nenes, una més de l'equip.
Així que, després de demanar permís a tots els pares/mares (gràcies Sílvia), la comparteixo amb vosaltres.
Quan entrego un nino, sabent que segurament no el tornaré a veure, sempre em fa una mica de peneta. 
Per això em fa feliç veure que són estimats i compartits.

diumenge, 19 de febrer de 2017

vestint pedretes

De vegades vesteixo pedres amb ganxet.
De vegades ho faig per a evitar que el vent faci espetegar les portes.
De vegades per a penjar-me pedretes boniques del coll.
 Aquesta la vaig folrar amb el cabdell de mil fils que va sobrar de fer un cistell, començant amb una el·lipse i treballant en punt baix en espiral. Vaig anar augmentant i minvant segons ho demanava la pedra i al final li vaig posar una ansa per a poder moure-la bé.

Com que funcionava molt bé, en vaig fer una altra per a l'altra porta problemàtica.
El sistema va ser el mateix però aquesta està folrada amb dos fils de drops paris treballats junts.
 I aquesta és la meva àgata molsa.
Aquí vaig començar amb prou cadenetes per a donar la volta a la pedra i vaig fer unes quantes voltes a punt baix minvant de tant en tant per cada banda. Les darreres passades per cada banda les vaig fer sobre la pedra per a assegurar-me que no cauria.
El fil és finca presencia nº12, les "dalietes" de tota la vida.
L'anella per a penjar-la està cosida. Vaig fer unes quantes passades amb fil, agafant el ganxet com a mida per a l'anella i una mica de festó per sobre.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Una manta rodona

per a la Sra. G, per mirar la tele tapadeta al sofà nou del pis nou.
El cumple de la Sra G sempre se m'oblida. Em passa molt amb els cumples d'estiu. I a més regalar gorros, bufandes etc a l'estiu es fa raro. Per això vaig pensar que fer-li un regal de nocumpleaños aprofitant l'avinentesa del sofà nou era una bona idea. Li vaig preguntar si era una bona idea, hi va haver consens i vaig començar a buscar un patró adient.
Al final em vaig decantar* per Old Forge de l'Stephen West.
Stephen West és un dissenyador que m'agrada molt, fa un treball molt interessant amb els colors i el brioche i a més està com un llum, cosa que fa que m'agradi encara més.

La idea d'una manta rodona també m'agradava molt. He fet mantetes rectangulars en passades, he fet mantetes quadrades començant pel mig però no n'havia fet cap de rodona à la Zimmermann. I ja era hora.

La llana que vaig triar és Nepal de Drops. Vaig utilitzar 2,5 cabdells del color A Olive i 18 del color B Medium Grey

L'únic problema de teixir una manta en rodó és que, si bé al començament et sembla que avances molt i que acabes les voltes volant... al final les voltes es fan interminables. 
Bed Knitting
Per acabar la manta es fa un bocí en punto bobo o molsa (tinc problemes de terminologia en català...) perpendicular /radial que queda molt bé.
Un cop acabada, calia planxar/allisar/ donar forma a la manta. I la manta era més gran que el "tatami" del decatlon que utilitzo per als xals. Al final vaig posar a terra un plàstic dels de tapar els mobles quan pintes, la manta a sobre, li vaig tirar una mica d'aigua amb un polvoritzador i a poc a poc amb les mans i de genollons la vaig deixar ben plana i estirada i rodona.
La Sra G diu que la manta és molt calentona.
*després de rebotar fotos amunt i avall amb la Sra B

dijous, 16 de febrer de 2017

Poisson vs poison

He fet (vaig fer ja fa més d'un any però aquest blog és lo que té que de vegades és com viatjar en el temps) un regal lingüístic.
Va ser una cosa d'aquestes que ... passen.
pensant pensant un regal per ma cosina se'm va acudir fer una variant dels meus cactus amb sorpresa, uns boletets en un test.

Fa molt de temps però diria que vaig basar-me en els dissenys de Goanna i Craft and Chocolate per al bolet gran i el petit va ser anar fent.

El bocinet d'herba/molsa és ganxet freeform, vaig començar rodó i vaig anar canviant de punt i augmentant i minvant "sobrelamarcha".
i, quan va estar fet, vaig pensar amanita, verinosa, poison.
I vaig recordar de les meves classes de francés poisson/poison... I ma cosina està estudiant francès.

Així que, vaig buscar un patró de peixet, aquest de la Kim Lapsley em va encantar i m'hi vaig posar encara que els llavis els vaig canviar una mica.
I aquesta és la història del meu regal lingüístic.
De vegades per camins estranys arribes a destins perfectes.


Aquestes són les meves notes/modificacions de quan vaig fer els bolets. No són un patró seriós però potser us poden ser d'ajuda.

els símbols

x - punt baix
v - augmentar 1
V/ - augmentar 2
^- minvar 1
x tbl - punt baix treballat només sobre el fil de darrera
mpa - mig punt alt


EL BOLET GRAN
 - El Peu -
 - en color blanc -
anell màgic
1 - 6x
2 - 6v              12p
3 - (xv)·6        18p
4 - (2xv)·6      24p
5 - (3xv)·6      30p
6 - x tbl
7 - x
8 - x
9 - (3x^)·6     24p
10 - x
11 - (2x^)·6   18p
12 a 14 - x
15 - (4x^) ·6    15p
16 a 18 - x
19 - hebra detrás - x
       hebra delante - anillo mpa
20 a 23 - x
24 - augments per barret  (V,V/)
25 - x
26 - (6xv)
27 - x
28 - (7xv)
29 - x
30 - (8xv)
canvi a color vermell
31 - (8xv)

- El Barret -
en vermell
anell màgic
1- 6x
2 - 6v
3 - xv
4 - 2xv
5 - 3xv
6 - 4xv
7 - 5xv
8 - 6xv
9 - 7xv
10 - 8xv
11 - x
12  -x


EL BOLET PETIT
-El Peu -
en blanc
anell màgic
1 - 6x
2 - 6v
3 - xv   18p
4 - x tbl
5 - x
6 - x^   12p
7 a 9 - x
10 - 2x^4x^2x
11 - x
12 - (VV/)  25p
13 - x
14 - v4x   30p
15 - x
canviar a fil vermell
16 v4x   36p


EL BARRET
en vermell
anell màgic
1 - 6x
2 - 6v     12p
3 - xv      18p
4 - xv      27p
5 - x
6 - v2x    36p
7 - v2x      48p
8 - x
9 - 5x^........6x    42p


dimarts, 14 de febrer de 2017

Galleguiña


Cuando la inspiración llama a tu (metafórica) puerta es tu obligación abrir y escuchar lo que tenga que decirte... o lamentarlo para siempre.

Esta ha sido una de esas veces en las que en medio de la oscuridad más oscura, de repente ves la luz...y tienes una semana para acabar el proyecto.


LA HISTORIA
Por alguna razón ignota en mi album de cuando era pequeña siempre ha estado esta foto de mi prima Esther.
Debe de ser una de las pocas fotos en ese album en las que no salgo yo. Es ése un album bastante egocéntrico, de los de aquí yo con las tortugas, aquí yo con un gorro azul, aquí yo (despeinada cual bruja) comulgando-todos tenemos un pasado oscuro.
El caso es que en casa siempre nos ha gustado mucho esa foto...y yo este año no le tenia regalo pensado para su cumple... y la inspiración llamó a mi (aun metafórica) puerta.

LA ELABORACIÓN
Como ella en la foto era muy pequeñita, no quería usar mi patrón de siempre de muñeca, asi que busqué un dibujo de las proporciones de un nene y basé en ellas el patrón nuevo.
Se ve que los nenes tienen la cabeza muuuy grande en relación al cuerpo.
Para empezar hice igual que siempre y la tomé como unidad de medida y la muñeca mide, aproximadamente, cuatro cabezas.

A partir de aquí fui siguiendo el esquema para las proporciones y la foto para los colores.

El chaleco es una pieza aparte. Para hacerlo trabajé en pasadas, montando tantos puntos como tenia la cintura y menguando en las mismas vueltas que en el cuerpo, para dejar los agujeros para los brazos trabajé los delanteros y la espalda por separado un par de pasadas y volví a unirlo todo montando tantos puntos de cadeneta como puntos había dejado sin hacer bajo los brazos. Para acabar di una vuelta de punto bajo alrededor de toda la prenda. Para cerrarlo he usado un lacito negro,  de esos tan estrechitos que vienen cosidos a los hombros de las camisetas y que siempre corto porque me da mucha rabia que después se asomen por el escote.
Las espardeñas tienen tres piezas cada una. La suela es una ¿elipse? ¿pseudoelipse? trabajada en redondo. Los talones son semicirculos montados desde un anillo mágico pero sólo con tres puntos en el anillo. Para la puntera también hice un semicírculo pero luego rematé el llamémoslo diámetro con una pasada de punto bajo.
Una vez hechas todas las piezas las cosí unas con otras.
Los cordones son cadenetas hechas con dalieta negra. Para calcular la longitud de la cadeneta, até una espardeña con unos hilos y los medí. La punta de las cadenetas está asegurada con un poquito de superglue.
El pañuelo fue un quebradero de cabeza. Para empezar en la foto de la foto que me mandaron desde casa de mis padres, que es donde vive el álbum, no se veía bien el estampado. Ahora se que es de florecillas porque después he visto OTRA foto del mismo día. Yo veía que era brillante, a trozos gris y a trozos rosa. Así que cogí un poco de lana gris y un poco de un hilo brilloso rosa y otro plateado que no se cómo acabaron en casa pero que me han venido muy bien y hice una pañoleta triangular a punto bobo - empezando con tres puntos y aumentando uno en cada lado en pasadas alternas. Paré cuando las puntas se juntaban en la nuca de la muñeca. Entonces cosí juntas las tres puntitas, para que no se moviera.
Aunque en la foto no se le ve casi el pelito, yo se lo puse igual. Y hasta le hice un flequillo todo saleroso.

La verdad es que, aunque está mal que yo lo diga, quedó monísima. Y la destinataria pilló enseguida que era ella y no una galleguiña genérica.

Me encanta cuando los planes salen bien.

dilluns, 13 de febrer de 2017

La suerte, que caprichosa es

Pues así han quedado las cosas.
Esta es la lista definitiva de nombres propuestos para cada muñeca.
Aquí están todos los nombres de los participantes y el nombre que proponía cada uno.
Los he recortado, doblado y los he puesto en una bolsa.
Entonces he esperado a que la mano inocente saliera del cole y merendase.


Y la mano inocente (mi sobrino Enric) ha sacado un papelito de la bolsa.
Que ha resultado ser el de su madre.
Felicidades Emma.
Lo dicho, la suerte es caprichosilla.

dimecres, 25 de gener de 2017

SKIN TONES & GIVEAWAY

 Como cada año por estas fechas toca SORTEO!!!

Y para celebrarlo os presento mi nuevo proyecto, SKIN TONES

Un dia me di cuenta de que el color sonrosadito de todas mis muñecas no reflejaba la realidad de este nuestro variopinto planeta y empecé a estudiar diferentes gamas de colores y posibilidades. De momento este es el resultado.
Ahora empezaré a probar colores en sus hermanas grandotas.

¿Cómo funciona el sorteo este año?

Para participar deja un comentario en esta entrada del blog diciendo que muñeca te gusta más (y querrías tener) y cómo la llamarías.
Y ya está, así de fácil.

Bueno, si quieres compartirlo en facebook, instagram, whatsapp o la cola de la panaderia, estupendo.

El sorteo está abierto desde AHORA hasta el 12 de febrero 2017 a las 12 de la noche.

EDITO PARA AÑADIR: El sorteo está abierto a todo el mundo mundial. El premio del sorteo es UNA muñeca. Pondré todos los nombres en papelitos en una bolsa/caja/receptáculo, una mano inocente cogerá un papel y la muñeca a la que corresponda el nombre será el premio para la persona que se lo puso.

Like every year around this time it's GIVEAWAY TIME!!!

And to celebrate it let me introduce my new project,  SKIN TONES

One day I realized that the pink skin of all my dolls wasn't a good reflection of the diversity of our planet  so I started studying different yarn colour charts and different possibilities. And here's the results so far.
Now I'll start trying new colours in my big dolls as well.


To enter the giveaway:

Leave a comment below telling me which doll is your favourite ( and the one you'd like to win) and the name you'd pick for her.
And that's it. Easy as pie.

Well, if you'd like to share the giveaway on facebook, instagram, whatsapp or the bakery queue it'll be swell.

You can enter the giveaway from now till the 12th of February at midnight.

EDIT TO ADD: the giveaway is open worldwide. The prize of the giveaway is ONE doll. I will put all the names written on little papers in a bag/box/container, an innocent hand will choose one and the doll whose name is chosen will be the prize for the person who gave her that name.

dissabte, 31 de desembre de 2016

So this is Christmas...

...and what have you done
Another year over
And a new one just begun
And so this is Christmas
I hope you have fun
The near and the dear one
The old and the young
A very Merry Christmas
And a happy new year
Let's hope it's a good one
Without any fear








And it's Xmas again
And every year it seems to be here sooner.

I'm not a fan of Xmas, I don't like to be happy just because "it's the RIGHT thing to do"

But, If we must celebrate, let's do it properly.
And that's why, for four years in a row now, I've made a Christmas Ornament for every member of my family.
First year it was snowflakes, second baubles, third wreaths, and this year, bells.
I've used Drops Eskimo and the Purl Soho pattern for the little bell.

The fulling process was quite tedious and harsh with my hands, as always, but I like it. I like the feeling of the fabric getting thicker and the piece becoming smaller.
And I like to put them all on the table the 26th and to see them all hanging from trees and doors and lamps and windows and shelves. 
Happy Solstice Everyone!
the whole shebang
prototype - left, def version - right

divendres, 18 de novembre de 2016

Raindrops Keep Falling On My Head

L'altre dia havia de fer una classe d'amigurumis per principiants. No volia fer la típica boleta, volia una forma que em permetés ensenyar més coses, i vaig pensar, gotes d'aigua/pluja.
Fent una gota pots aprendre a augmentar, a minvar i com crear diferent formes combinant augments, minves i voltes normals, en aquest cas una (mitja) esfera i un con. A més com que per a fer el con les voltes amb minves no són consecutives el resultat és millor que les minves en una esfera quan estàs començant.
A més són boniquetes.

N'he fet una mena de patró, potser us fa servei.
So, the other day I had to teach an Amigurumi for beginners lesson. I didn't want to do the typical ball, I wanted a shape that allowed me to teach more than one thing, and then I thought, raindrops.
With a raindrop you can learn increases, decreases and how to create different shapes by combining increases, decreases and plain rounds, here a sphere (half) and a cone. Also, as in the cone the decrease rounds are not consecutive it looks better that the decreases of a sphere, made by a beginner.
And they're kind of cute.

Here's the pattern, maybe you'll find it useful too.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

DEADPOOL & UNICORNS

Mentre sortíem del cine de veure Deadpool  ja tenia claríssim quin seria el regal d'aniversari de la Rosa. I al començament les coses van anar prou rodades i va semblar que estaria per la data que tocava al març però, life got in the way, i li he donat avui.
Deadpool (la peli) és genial, vam riure moltíssim! Està plena de referències a d'altres pelis i és pocasustància, entretinguda, boja, violenta, obertament sexual i molt divertida, per tenir té fins unicorns!  De Deadpool (el personatge) jo en sabia ben poc abans de la peli, bé, en sabia el que vaig aprendre (i he hagut de desaprendre) a X-Men Origins: Wolverine. Però sé que és un dels personatges preferits de la Rosa.
Així que el seu regal de cumple d'enguany ha estat un nino del Deadpool, amb lo seu unicorn, of course.
El nino està fet seguint el patró de les meves nines amb fil Paris de Drops i després porta tot de bocinets de feltre negre, vermell i marró cosits a sobre per a fer cinturons amb butxaquetes, bocins del traje, els ulls (com he patit amb els ulls deumeusinyor) i les fundes per les armes. Les catanes, el ganivet i la sivella estan fets amb una mena de plastilina que s'asseca a l'aire i queda com de goma (el meu nebot me'n va donar una miqueta per a que pogués jugar)

L'unicorn d'en Deadpool el vaig fer seguint el patró de Sweet N' Cute Creations amb Natura Just Cotton de DMC.
Una altra cosa que va passar  mirant Deadpool va ser que al Jordi se li va despertar com una mena de fòbia als unicorns, que mira que són bonics i no li fan mal a ningú. 
Així que vam començar una campanya de spam amb fotos variades i variopintes de ....unicorns of course, que de moment està en stand by, però pot tornar a posar-se en marxa qualsevol dia d'aquestos... QUE LO SEPAS
Quan es va apropar el seu cumple va estar cla-ri-ssim que calia posar un unicorn tangible a la seva vida, i li'n vam fer un, ben gran i atxuxable....perquè som booones persooones
El patró de l'unicorn del Jordi és Rainbow Cuddles de 1dogwoof i està fet amb Paris de Drops.
 Aquest SÍ que va arribar a temps pel cumple, yuhu!
Encara que la a la versió original té la cua i la crinera com l'arc de Sant Martí, vam decidir que tot rosa era més ...adequat.
PS - he escrit unicorn en contes de "unicornio" o "unicorni", i unicorns en contes de "unicornios" o "unicornis" però no m'agrada gens com sona. I penso continuar dient-lo malament. EA!
PS2 - Doncs diu la viquipèdia que també s'en pot dir Alicorn, d'un Unicorn... ja he aprés la cosa nova d'avui.....

dilluns, 3 d’octubre de 2016

mitenes per les nenes

M'agrada transformar patrons de mitjons en mitenes.
Pots utilitzar punts bonics (trenes, calats, etc) sense la complicació de girar talons i sense haver de patir per ficar hores de feina dins d'una sabata.
Aquestes mitenes van sen un encàrrec. La meva amiga Clara les volia per a les seves companyes Pastoretes de Pastorets Rock.
Són com una versió moderna de les mitenes tradicionals però canviant el ganxet i el fil per tricot i una barreja de seda i alpaca.

Malauradament no tinc cap foto de com van quedar acabades ara fa gairebé dos anys perquè ... si, sóc un desastre.
Les comparteixo malgrat el desfase temporal perquè m'agrada molt com van quedar.

El patró és una adaptació de Running Gag de QueenieKnits que podeu trobar a  Knitty.
A Ravelry podeu trobar les meves notes sobre les modificacions.


Aqui les podeu veure durant el procés de "blocking" o enformat.

Les primeres per l'esquerra abans, les segones  ficades en unes formes que em vaig fabricar amb unes estovalles individuals de plàstic i les terceres ja seques.

Enformar les peces ja acabades sempre és important per a que llueixi la nostra feina, però ho és encara més quan el disseny porta trenes o calats.

Crec que la diferència entre l'abans i el després és prou evident.

Així que animeu-vos i vestiu les vostres mans amb dissenys pensats pels vostres peus!

Printfriendly