Pàgines

dijous, 4 d’abril de 2013

Winter Love

Más vale tarde que nunca.
Con unos cuantos meses de retraso, he aqui mi regalo de cumpleaños para mis amigos Jordi y Georgina.
Y, si, va de invierno la cosa...¿Que porque no lo he publicado antes? Pues porque no lo acabé hasta la semana pasada. Hace meses que está CASI acabado. Solo faltaban un par de dedos. Es lo que pasa cuando procrastinación es tu lema.
Winter Love es un juego de manoplas varias: unas para él, otras para ella y una para los dos. Para poder pasear cogiditos de la mano en los dias frios del invierno leridano.
Las individuales permiten destapar los dedos, para contestar el teléfono, encontrar las llaves en el bolso, etc.
Hay un par con "dibujitos" más femeninas, y otro liso, más masculinas.
Patrones:
La manopla de paseo es de diseño propio.
Ysolda Teague's SnapDragon FlipTops
Lauren Peruzza's Manly-Man Man Mittens
Better late than never.
With some months of delay, here you have last year's birthday present for my friends Jordi and Georgina.
Yes, it's all about winter... What haven't I published it before? Because I've just finished it.. well, last week. It's been ALMOST finished for months. Just two thumbs remained undone. This is what happens when procrastination is your personal motto.
Winter Love is a set of mittens: a pair for him, a pair for her, and a pair for both. So that they can stroll hand in hand in Lleida's frosty winter days.
The pairs have flaps, this way they'll be able t use their fingers to answer the phone, find their keys, etc.
There's a more femenine pair, with some cable work, and the male pair is plain, more masculine.
Patterns:
The strolling mitten is my own design.

2 comentaris:

  1. És evident que hi ha un punt de fantàstica ingenuïtat en les manoples per a parelles que passegen per la fredor de Lleida, però m'agrada. He vist parelles de molts anys que passegen agafades de la mà i d'altres, de pocs, on cadascú es guarda les mans a les butxaques pròpies. Espero que el teu invent faci perdurar les primeres. I he recordat una antiga cançó del Serrat:
    http://youtu.be/Xei1tMh2R5Y

    (I amb això no vull dir que la Georgina i el Jordi siguin vells, és clar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que el punt d'ingenuïtat fantàstica hi és.
      Però sent pràctics, passejar agafadets de la mà a Lleida, a l'hivern, és una missió impossible... si vols conservar la sensibilitat als dits. I agafar-se de les mans amb dos guants pel mig és com donar-se petons a través d'un vidre, un succedani que no està a l'altura del producte original.

      Elimina

Printfriendly