un cactus feliç per a un nen feliç

A l'Enric (el meu nebot) li agraden els meus ninotets de ganxet, fins i tot els meus arbres, que ara estàn exiliats a casa dels meus pares.

Però els cactus no li acaben de fer el pes... aixó de que no tinguin dos "braços"....

I un dia em va demanar un cactus que en tingués dos, de braços, "així" em va dir, posant els seus dos braços com volia que els tingués el nino i ballant. "I amb ulls", "I content".

I naturalment, li he fet. Li vaig donar pel seu cinquè aniversari, pensant que ja no s'en recordaria, de la comanda, pero si que s'en recordava.
I es que, quan t'agraeixen un regal amb un somriure d'orella a orella, donen ganes de fer-ne més.

Enric (my nephew) likes my amigurumis, even my trees, now living in exile at my parent's place.
But the cactuses, not so much... he finds the "arms" asymmetry disturbing.
One day he asked for one with two arms, "like this" he told me, holding his arms in the position he wanted the cactus to have them, and dancing. "And with eyes", "and happy".
And, of course, I made it for him, and gave it as a present for his 5th birthday, thinking that he wouldn't remember about it, but he did.
And, when someone thanks you for a present with a bright smile, you feel like keep on giving them more.