Zimmermann o La Manta Del Garbancito

 Se ve que en Francia es tradición mantener en secreto el nombre destinado a un bebé hasta que lo tienes en los brazos. Por eso desde que supe que iba a ser tieta (o padrinetabuela si eso existe) el niño aún sin nombre que ahora se llama Mateo fue para mi el Garbancito.
Y por eso esta es la manta del Garbancito.


Es una manta redonda, si, redonda, ¿qué pasa? hecha siguiendo el patron del Pi Shawl de la gran Elizabeth Zimmermann agujas de 3mm y 8 ovillos y pico de Drops Baby Merino.
La genialidad del Pi Shawl es que los aumentos se concentran en unas vueltas concretas en las que se dobla el número de puntos y en el espacio intermedio o anillo te quedan un número creciente (3,6,12,24,48,96) de vueltas en las que puedes trabajar cualquier punto que te apetezca.

Para este proyecto me puse muy profesional y ¡¡¡HICE UNA MUESTRA!!! de todos los puntos que me interesaba usar y la ahormé? bloqueé? no acabo de encontrar un verbo que me guste para esta acción, se admiten sugerencias. Vamos que la mojé y la sequé bien plana y extendidita.
Sobre esa muestra conté los puntos por centímetro y hice una estimación de los ovillos que iba a necesitar pesando la muestra y calculando el área de la misma y calculando el área de la manta que quería hacer.
También decidí qué puntos iba a utilizar y el orden de los motivos, adaptándolos al numero de puntos del anillo en el que iba a utilizarla. El orden elegido fue estrellas, diente de león, ramas, yemas y piñas.
Los puntos son de Vogue Knitting Stitchionary: Flowers and Leaves y de Harmony Guides, Lace.
Una vez hechos todos los cálculos y con la lana ya comprada (compré de más por si acaso, of course) me puse a la labor.
La manta se empieza por el centro con el método de Emily Ocker, que es como un anillo mágico de ganchillo adaptado.

Y a partir de ahí a rodar y rodar siguiendo el esquema.
El primer obstáculo en el camino fue el punto estrella que descarté porque al ser sólo seis vueltas quedaba desdibujado y no me gustó, así que lo sustituí por punto jersey.
A partir de ahí todo fue como una seda ... hasta que a mitad del último anillo me di cuenta de que había interpretado mal uno de los símbolos del esquema. La verdad es que no afectaba mucho al resultado final PERO YO SABÍA QUE ESTABA MAL así que deshice unas 50 vueltas de 580 puntos cada una, ¡¡¡PORQUE ESTOY MUY LOCA!!!

He aquí una foto muy mala de la manta casi acabada

Y las volví a hacer, ya con la consciencia tranquila.
Rodar y rodar.
Para el remate monté 10 puntos y trabajé del derecho de forma radial cerrando un punto cada dos pasadas hasta haber completado todo el perímetro.

Y ya solo faltaba lavarla y darle forma de circulo de 120 de diámetro, cosa que conseguí midiendo desde el centro hasta la orilla por todo el perímetro y con muchas muchas agujas.

Está mal que yo lo diga pero quedó preciosa.

Una manta rodona

per a la Sra. G, per mirar la tele tapadeta al sofà nou del pis nou.

El cumple de la Sra G sempre se m'oblida. Em passa molt amb els cumples d'estiu. I a més regalar gorros, bufandes etc a l'estiu es fa raro. Per això vaig pensar que fer-li un regal de nocumpleaños aprofitant l'avinentesa del sofà nou era una bona idea. Li vaig preguntar si era una bona idea, hi va haver consens i vaig començar a buscar un patró adient.

Al final em vaig decantar* per Old Forge de l'Stephen West.

Stephen West és un dissenyador que m'agrada molt, fa un treball molt interessant amb els colors i el brioche i a més està com un llum, cosa que fa que m'agradi encara més.

La idea d'una manta rodona també m'agradava molt. He fet mantetes rectangulars en passades, he fet mantetes quadrades començant pel mig però no n'havia fet cap de rodona à la Zimmermann. I ja era hora.

La llana que vaig triar és Nepal de Drops. Vaig utilitzar 2,5 cabdells del color A Olive i 18 del color B Medium Grey

L'únic problema de teixir una manta en rodó és que, si bé al començament et sembla que avances molt i que acabes les voltes volant... al final les voltes es fan interminables. 

Bed Knitting

Per acabar la manta es fa un bocí en punto bobo o molsa (tinc problemes de terminologia en català...) perpendicular /radial que queda molt bé.

Un cop acabada, calia planxar/allisar/ donar forma a la manta. I la manta era més gran que el "tatami" del decatlon que utilitzo per als xals. Al final vaig posar a terra un plàstic dels de tapar els mobles quan pintes, la manta a sobre, li vaig tirar una mica d'aigua amb un polvoritzador i a poc a poc amb les mans i de genollons la vaig deixar ben plana i estirada i rodona.

La Sra G diu que la manta és molt calentona.

*després de rebotar fotos amunt i avall amb la Sra B

A Forest In Silk

It was love at first sight.

Leaves in a lacy web, Forest Foliage indeed.

The pattern asks for fingering yarn but  this Tussah Silk by Dye for Yarn had been around for too long already.

The winding process took forever, and when I was done, I had this thing that ressembled a cocoon of undyed silk.
Then it was time to fetch the felt pens and start colouring charts.
I love colouring complicated charts and using tiny post-its to mark my place in them.

And then, row by row, the leaves started making its appearance.
I love my knit pro needles, by the way. They make knitting lace as easy as pie, and as enjoyable.

It was so easy that I could do it while watching japanese cartoons* in the vernacular AND drinking tea.
*knights of sidonia

That was until I reached the last two rows.
The last two rows were nightmarish.
They took forever and were a quite complicated bind-off.
The results are, however, worth the madness.
Here you can see the finished shaw before and while blocking.

And here you have it i all its ready to wear awesomeness.
Now to wait for a suitable occasion to brag about it all over town.

Malabrigo

Hi han projectes que es queden a la pila de coses per acabar per anys per la senzilla raó que no pots soportar tocar allò ni un minut més: hi han fils i llanes que  són aspres i desagradables de treballar. Hi han acrilics que fins i tot et fan dentera.

Però després, també hi han productes dels déus com Malabrigo.

Fer punt amb Malabrigo les hores volen i has de parar, perquè tens les mans enganxades de mantenir massa hores la mateixa postura, o perquè ja són les hores petites i potser dormir a la nit quan toca sería una bona idea.

Treballar amb malabrigo és, senyores i senyors, deliciós.

Aquesta primavera he fet dos xals amb malabrigo. Ha estat un invent a cavall entre un encàrrec i un regal d'aniversari i m'ho he passat molt be fent-los ... encara que un no quedés com tocava a la primera i l'hagués de desfer i començar de zero... perquè ... fer invents no sempre surt bé.

Els dos tenen forma de "crescent", o mitja lluna. 

El primer segueix tal cual (però sense perletes) un patró de Boo Knits, Dare to dream. M'encanta Boo Knits!

L'altre és una modificació de Echo Flower de Jenny Johnson Johnen.

Només vaig utilitzar els punts de la puntilla final, i els vaig incorporar a un a mitja lluna llisa.

La primera pensada va ser montar els punts de la vora, construir la mitja lluna amb  passades curtes i després fer la puntilla.... però cargolava moltissim i era feo, feo... i el vaig desfer. 

La segona pensada va ser, fer el que ja se que funciona:  començar amb un muntatge provisional a l'alçada de la puntilla, fer-la i tancar, i després, aixecar tots els punt del muntatge provisional i fer les passades curtes de cara a l'altra vora... 

Si heu entés els darrers dos paràgrafs, us mereixeu un premi, o teniu uns camins mentals molt semblants als meus, by the way.

La segona idea va ser la bona i el resultat és una passada de xal.

cabdells bonics

amb Malabrigo, fins i tot fer Nupps sembla fàcil, clar que les puntes afilades de les knit-pro ajuden 

herringbone

els reis també em van portar dos cabdells de shiro, de Filatura di crosa, i en vaig fer un altre buff, i vaig aprendre un punt nou: Herringbone.
El nom del punt em fa gràcia perque traduit literalment vol dir espina d'arengada, traduit be, teixit en espiga.

Vaig dubtar molt sobre quin patró era el millor per a aquesta llana, i crec que l'he encertat.

El patró el vaig trobar a Ravelry i és de The Purl Bee. Es diu Big Herringbone Cowl i el podeu trobar seguint l'enllaç.

També hi trobareu un tutorial de com fer el punt, que és liosillo durant les primeres voltes - fer dos punts junt però treure només un de l'agulla es fa raro - però una vegada que agafes el ritme funciona be i queda molt vistós.

MOHAIR

He fet un buff amb el mohair (dos cabdells de silk-mohair de Katia, un gris&negre i l'altre turquesa&lila) que em van portar els reis via la Padrineta (mua!)

Jo em pensava que el mohair no m'agradava fins que en vaig fer un xal i la sensació de lleugeresa i de carícia em van robar el cor.

La part més complicada del buff ha estat començar i acabar. Tota la part del mig es pot fer mirant la tele sense problema.

La primera volta és complicada perquè és un muntatge provisional de punts, per a poder tancar el tub/coll de forma invisible i muntar 113 (havia de ser un número entre 100 i 120, i em vaig decantar per aquest) punts a ganxet va ser pesadet.

crochet cast-on

La darrera passada és complicada perque posar els 113 punts de MOHAIR de la primera passada a una agulla (desfer el muntatge provisional) per a cosir la primera passada amb la darrera amb kitchener st. va ser complicadet, que perquè? ... perquè el mohair és PELUT i s'enganxa.

desmontando el montaje provisional

Cosir els 113 punts (tenint en conte que em vaig equivocar - no es pot fer mirant la tele - i vaig haver de començar 3 vegades) es va fer llaaaaarg.

Però el resultat paga la pena.

el super tubo, con una aguja en cada punta

procés

1 - muntar punts

2 - treballar en rodó fins que s'acaba el segon cabdell (reservant el fil necessari per tancar - 4 vegades la longitud del bocí a tancar, aprox)

3 - posar els punts de la primera volta en una agulla

4 - fer passar una punta per dins del tub fins a trobar l'altra i tancar tots els punts - kitchener st.

5 - gaudir d'un coll que pot ser gris, o gris& blau, o gris&lila, o lila&turquesa, o turquesa&gris

*** el momento kitchener ***
1 - alinear los extremos a coser, asegurarse de que el tubo no está girado por dentro, que deshacer esto es un lio (habla la voz de la experiencia)

2 - coser, coser, y seguir cosiendo, siguiendo el mantra kitchener -AG. DELANTE derecho fuera, revés se queda;  AG. DETRÁS revés fuera, derecho se queda - .

3 - y asi es como queda... donde está la costura? no se ve :) porque replica una vuelta de punto al derecho

Si bé part de la gràcia del buff és el fil matitzat, segur que si fos del mateix color tot sencer, o de dos colors sòlids diferents també quedaria bé.

acabat!

I'm happy happy happy!!!

where I win a set of needles, ... and forget to blog about it

El passat mes d'abril vaig guanyar un joc d'agulles Knit-Pro amb un dels seus giveaways a Facebook.

Pero, es veu que el meu regal es va perdre en el mon misteriós del correu i no vaig rebre'l fins al novembre.

Les agulles són estupendes. Ja coneixia Knit-Pro i  tenia les intercambiables de symphonie wood de 3,50 fins a 8mm.
Ara també tinc les nova Chunky (9, 10 i 12mm)

En la llista de coses que vull tinc les carbonz, i les de numeros petits, que pel que sembla, només estan  en fixes.


Last april I won a set of Knit-pro nova chunky needles at one of Knit-Pro Facebook giveaways.
My price was lost in the midst of the mysterious mail underworld and I didn't get it since november.

The needles are awesome. I already knew Knit-Pro needles, I had the Symphonie Wood interchangeables from 3,50 to 8mm. Now I also own the Chunky Nova (9, 10 and 12mm)

I have the carbonz on my wish list, and some of the smaller ones that only exist as fix needles.