L'estiu passat, d'excursió per Barcelona, vaig comprar un fat quarter preciós, tot en tons verds, que sembla un plànol d'un jardí a Nunoya. M'en vaig enamorar molt, però molt, i això que jo no sóc gaire (gens) de daurats.
 |
| el meu fat quarter japonés |
Durant aquest any, de tant en tant el treia a airejar-se i me'l mirava, pensant què en faria d'aquella tela preciosa... i l'acaronava una mica, i el tornava a guardar.
Aquesta primavera, ma tieta em va donar un bolso de festa vellet, per si volia aprofitar la tanca. I ho vaig veure clarissim, com si la bombeta dels comics se m'hagués encés a sobre del cap. Moment epifànic total.
Vaig decidir en aquell mateix moment que refaria aquell bolso (una miqueta més gran) amb el meu fat quarter japonés.
Avui, amb tots els components preparats, tanca, fil, forro, guata, patró, agulles de cap, agulles de cosir, tisores i patró m'hi he posat.
 |
| agafant forces per tallar |
I m'ha quedat molt bonic, encara que està malament que ho digui jo.
 |
| El producte acabat |
I com que estava tan contenta, l'he estrenat a la nit per anar a fer un beure amb les amigues.
De camí cap a on haviem quedat, he parat a un caixer i aleshores he descobert que al meu bolso preciós li faltava una rosqueta com aquesta.
 |
| si algú troba una rosqueta com aquesta...... :( |
He refet el camí cap a casa per si la trobava, res. He arribat a casa, he canviat de bolso i he tornat a marxar. Pel cami he tornat a mirar MOLT per si la trobava i altre cop res. He arribat al bar amb un vórtex de caos i destrucció girant per sobre del meu cap... i ganes de plorar. De mica en mica, però, m'ha anat passat.
 |
| missing |
El món no s'acaba per perdre una rosca, a no ser que sigui part de l'engranatge de les esferes celestes, clar.
Segur que en puc trobar una altra per a sustituir-la. Quan s'és gafe com ara jo, s'ha d'aprendre a relativitzar els obstacles que et posa el món i riure-te'n o pararies boig.
Això si, de tornada cap a casa, he anat mirant per terra, "nofoscas"
