Mutant and Proud

Que li regales a una amiga boja pels gats i pels còmics de superherois?

Doncs està claríssim!

Gats mutants!

Una vegada aclarit aquest punt cal decidir QUINS mutants. Inventats? versionant els X-Men?... dubtes, dubtes....

Lo Magnetogat va ser el primer a tenir clar. De vegades un antiheroi, de vegades un heroi, de vegades un supervillano, Magneto és un dels millors "dolents" dels còmics Marvel i l'interpreten meravellosament al cine tant lo lan McKellen com lo Michael Fassbender (en la meva humil opinió de no lectora de còmics)*

Només em calia trobar un patró amb les potes llargues perquè pogués enganxar una amb l'altra (amb l'imant que els hi anava a posar a dintre) i vaig triar el Small Cat de la Kristi Tullus.

El gaticorn també havia d'existir, perquè encara dura entre nosaltres la conya amb l'unicorn del Deadpool. I vaig trobar un patró de gatet que s'estirava que quedaria que ni pintat amb una banyeta. És lo Neko Atsume de la J.A. Poolvos.

I a veure... que més li agrada?... els cactus! Pues ja està! Un gatocactus! I el patró el vaig tenir clarissim perquè fa temps que estic enamorada del Dumpling Kitty de la Sarah Sloyer.

I així van néixer els X-Cats.

Les úniques modificacions són la banya i les manetes una mica més grans del Magnetocat per a encabir-hi els imants.

Excelsior!

What to gift a friend mad about cats and about superhero comics?

Elementary!

Mutant Cats!

Once make that point clear one must decide WHICH mutants. Made up? X-Men versions? .... doubting...doubting...

MagnetoCat was the first to make the list. Sometimes an anti-hero, sometimes a hero, sometimes a super villain, Magneto is one of the best "bad guys" of the Marvel comics and is wonderfully played on-screen by Ian McKellen and Michael Fassbender (in my humble not-comic-reader opinion)*

I just had to find a pattern of a long-legged cat so it could stick them together (with the magnets help) and I chose Small Cat by Kristi Tullus.

Caticorn had to be because we're still laughing about Deadpool's unicorn. and I found a pattern of a stretching kitten that needed a little horn. it's  Neko Atsume by J.A. Poolvos.

So... let's see what else does she like? Cactus! That's it! a Cattus! And I knew the pattern just then because I've been in love with Sara Sloyer's Dumpling Kitty for a while.

And that's the story of how the x-Cats were born.

The only mods are the little horn and Magnetocat's paws, a wee bigger to encase the magnets.

Excelsior!

* I get really mad when a character from a book I cherish is lost in translation from the paper to the screen, so I can guess comic lovers suffer just the same.

*Jo m'enrabio sobremanera quan desvirtuen un personatge d'un llibre que m'estimo en el pas del paper a la pantalla així que suposo que els lectors de còmics pateixen tant com jo.

Una manta rodona

per a la Sra. G, per mirar la tele tapadeta al sofà nou del pis nou.

El cumple de la Sra G sempre se m'oblida. Em passa molt amb els cumples d'estiu. I a més regalar gorros, bufandes etc a l'estiu es fa raro. Per això vaig pensar que fer-li un regal de nocumpleaños aprofitant l'avinentesa del sofà nou era una bona idea. Li vaig preguntar si era una bona idea, hi va haver consens i vaig començar a buscar un patró adient.

Al final em vaig decantar* per Old Forge de l'Stephen West.

Stephen West és un dissenyador que m'agrada molt, fa un treball molt interessant amb els colors i el brioche i a més està com un llum, cosa que fa que m'agradi encara més.

La idea d'una manta rodona també m'agradava molt. He fet mantetes rectangulars en passades, he fet mantetes quadrades començant pel mig però no n'havia fet cap de rodona à la Zimmermann. I ja era hora.

La llana que vaig triar és Nepal de Drops. Vaig utilitzar 2,5 cabdells del color A Olive i 18 del color B Medium Grey

L'únic problema de teixir una manta en rodó és que, si bé al començament et sembla que avances molt i que acabes les voltes volant... al final les voltes es fan interminables. 

Bed Knitting

Per acabar la manta es fa un bocí en punto bobo o molsa (tinc problemes de terminologia en català...) perpendicular /radial que queda molt bé.

Un cop acabada, calia planxar/allisar/ donar forma a la manta. I la manta era més gran que el "tatami" del decatlon que utilitzo per als xals. Al final vaig posar a terra un plàstic dels de tapar els mobles quan pintes, la manta a sobre, li vaig tirar una mica d'aigua amb un polvoritzador i a poc a poc amb les mans i de genollons la vaig deixar ben plana i estirada i rodona.

La Sra G diu que la manta és molt calentona.

*després de rebotar fotos amunt i avall amb la Sra B

Galleguiña

Cuando la inspiración llama a tu (metafórica) puerta es tu obligación abrir y escuchar lo que tenga que decirte... o lamentarlo para siempre.

Esta ha sido una de esas veces en las que en medio de la oscuridad más oscura, de repente ves la luz...y tienes una semana para acabar el proyecto.


LA HISTORIA
Por alguna razón ignota en mi album de cuando era pequeña siempre ha estado esta foto de mi prima Esther.

Debe de ser una de las pocas fotos en ese album en las que no salgo yo. Es ése un album bastante egocéntrico, de los de aquí yo con las tortugas, aquí yo con un gorro azul, aquí yo (despeinada cual bruja) comulgando-todos tenemos un pasado oscuro.
El caso es que en casa siempre nos ha gustado mucho esa foto...y yo este año no le tenia regalo pensado para su cumple... y la inspiración llamó a mi (aun metafórica) puerta.

LA ELABORACIÓN
Como ella en la foto era muy pequeñita, no quería usar mi patrón de siempre de muñeca, asi que busqué un dibujo de las proporciones de un nene y basé en ellas el patrón nuevo.

Se ve que los nenes tienen la cabeza muuuy grande en relación al cuerpo.
Para empezar hice igual que siempre y la tomé como unidad de medida y la muñeca mide, aproximadamente, cuatro cabezas.

A partir de aquí fui siguiendo el esquema para las proporciones y la foto para los colores.

El chaleco es una pieza aparte. Para hacerlo trabajé en pasadas, montando tantos puntos como tenia la cintura y menguando en las mismas vueltas que en el cuerpo, para dejar los agujeros para los brazos trabajé los delanteros y la espalda por separado un par de pasadas y volví a unirlo todo montando tantos puntos de cadeneta como puntos había dejado sin hacer bajo los brazos. Para acabar di una vuelta de punto bajo alrededor de toda la prenda. Para cerrarlo he usado un lacito negro,  de esos tan estrechitos que vienen cosidos a los hombros de las camisetas y que siempre corto porque me da mucha rabia que después se asomen por el escote.

Las espardeñas tienen tres piezas cada una. La suela es una ¿elipse? ¿pseudoelipse? trabajada en redondo. Los talones son semicirculos montados desde un anillo mágico pero sólo con tres puntos en el anillo. Para la puntera también hice un semicírculo pero luego rematé el llamémoslo diámetro con una pasada de punto bajo.
Una vez hechas todas las piezas las cosí unas con otras.
Los cordones son cadenetas hechas con dalieta negra. Para calcular la longitud de la cadeneta, até una espardeña con unos hilos y los medí. La punta de las cadenetas está asegurada con un poquito de superglue.

El pañuelo fue un quebradero de cabeza. Para empezar en la foto de la foto que me mandaron desde casa de mis padres, que es donde vive el álbum, no se veía bien el estampado. Ahora se que es de florecillas porque después he visto OTRA foto del mismo día. Yo veía que era brillante, a trozos gris y a trozos rosa. Así que cogí un poco de lana gris y un poco de un hilo brilloso rosa y otro plateado que no se cómo acabaron en casa pero que me han venido muy bien y hice una pañoleta triangular a punto bobo - empezando con tres puntos y aumentando uno en cada lado en pasadas alternas. Paré cuando las puntas se juntaban en la nuca de la muñeca. Entonces cosí juntas las tres puntitas, para que no se moviera.

Aunque en la foto no se le ve casi el pelito, yo se lo puse igual. Y hasta le hice un flequillo todo saleroso.

La verdad es que, aunque está mal que yo lo diga, quedó monísima. Y la destinataria pilló enseguida que era ella y no una galleguiña genérica.

Me encanta cuando los planes salen bien.

So this is Christmas...

...and what have you done

Another year over
And a new one just begun
And so this is Christmas
I hope you have fun
The near and the dear one
The old and the young

A very Merry Christmas
And a happy new year
Let's hope it's a good one
Without any fear

And it's Xmas again
And every year it seems to be here sooner.

I'm not a fan of Xmas, I don't like to be happy just because "it's the RIGHT thing to do"

But, If we must celebrate, let's do it properly.
And that's why, for four years in a row now, I've made a Christmas Ornament for every member of my family.
First year it was snowflakes, second baubles, third wreaths, and this year, bells.
I've used Drops Eskimo and the Purl Soho pattern for the little bell.

The fulling process was quite tedious and harsh with my hands, as always, but I like it. I like the feeling of the fabric getting thicker and the piece becoming smaller.
And I like to put them all on the table the 26th and to see them all hanging from trees and doors and lamps and windows and shelves. 
Happy Solstice Everyone!

the whole shebang

prototype - left, def version - right

DEADPOOL & UNICORNS

Mentre sortíem del cine de veure Deadpool  ja tenia claríssim quin seria el regal d'aniversari de la Rosa. I al començament les coses van anar prou rodades i va semblar que estaria per la data que tocava al març però, life got in the way, i li he donat avui.

Deadpool (la peli) és genial, vam riure moltíssim! Està plena de referències a d'altres pelis i és pocasustància, entretinguda, boja, violenta, obertament sexual i molt divertida, per tenir té fins unicorns!  De Deadpool (el personatge) jo en sabia ben poc abans de la peli, bé, en sabia el que vaig aprendre (i he hagut de desaprendre) a X-Men Origins: Wolverine. Però sé que és un dels personatges preferits de la Rosa.

Així que el seu regal de cumple d'enguany ha estat un nino del Deadpool, amb lo seu unicorn, of course.

El nino està fet seguint el patró de les meves nines amb fil Paris de Drops i després porta tot de bocinets de feltre negre, vermell i marró cosits a sobre per a fer cinturons amb butxaquetes, bocins del traje, els ulls (com he patit amb els ulls deumeusinyor) i les fundes per les armes. Les catanes, el ganivet i la sivella estan fets amb una mena de plastilina que s'asseca a l'aire i queda com de goma (el meu nebot me'n va donar una miqueta per a que pogués jugar)

L'unicorn d'en Deadpool el vaig fer seguint el patró de Sweet N' Cute Creations amb Natura Just Cotton de DMC.

Una altra cosa que va passar  mirant Deadpool va ser que al Jordi se li va despertar com una mena de fòbia als unicorns, que mira que són bonics i no li fan mal a ningú. 

Així que vam començar una campanya de spam amb fotos variades i variopintes de ....unicorns of course, que de moment està en stand by, però pot tornar a posar-se en marxa qualsevol dia d'aquestos... QUE LO SEPAS

Quan es va apropar el seu cumple va estar cla-ri-ssim que calia posar un unicorn tangible a la seva vida, i li'n vam fer un, ben gran i atxuxable....perquè som booones persooones

El patró de l'unicorn del Jordi és Rainbow Cuddles de 1dogwoof i està fet amb Paris de Drops.

 Aquest SÍ que va arribar a temps pel cumple, yuhu!

Encara que la a la versió original té la cua i la crinera com l'arc de Sant Martí, vam decidir que tot rosa era més ...adequat.

PS - he escrit unicorn en contes de "unicornio" o "unicorni", i unicorns en contes de "unicornios" o "unicornis" però no m'agrada gens com sona. I penso continuar dient-lo malament. EA!

PS2 - Doncs diu la viquipèdia que també s'en pot dir Alicorn, d'un Unicorn... ja he aprés la cosa nova d'avui.....

Treballant en equip

Que voldràs de regal enguany, Enric?

Un drac

D'acord, però quin drac?

I com que li vaig dir que el Toothless no li feia, que treballar a punt baix amb fil negre tota l'estona és una tortura, l'Enric va dibuixar dos dracs, un drac de fulla i un drac de gel. En va fer dos vistes de cada, per a que em fos més fàcil fer el nino. I vam decidir que seria més interessant el drac de fulla.

I m'hi vaig posar.

El Drac Fulla porta neteja pipes a les ales seguint la nervadura de la “fulla” i a la cua per a que s'aguantin ben eixerides mirant amunt i té les urpes de color negre. Vaig fer els ulls amb feltre blau brodant la pupil·la mirant de que s'assemblessin lo més possible al dibuix.

A year of unbirthdays - A Ghibli Special

 De vegades els fills de les amigues ja són massa grans per a jugar amb nines i cal buscar alternatives.
Per això aquesta entrega del any de no-cumpleanys és diferent.
Per al Toni i la Sara vaig fer un pack de ninos Guibli.


Per als Totoros vaig seguir els super patrons de la Lucy Ravenscar que feia segles que estaven a la meva llista.
El patró del Jiji és de A Gamer's Wife, i també feia molt que el tenia a la llista.

La veritat és que em va costar molt dir-los-hi adeu.
potser els posaré a la meva llista, i d'aqui hmmmmm uns deu o dotze anys en tindré uns per casa :)

BB-8

I discovered Allison Hoffman's perfect BB-8 free pattern just after watching The Force Awakens for the first time.
If you don't know her work go and check it out, she's an amigurumi pro. I love her creations.
As soon as I saw her BB-8 I knew I was going to make one, sometime.

Then I showed some BB-8 footage to my nephew, who is far too young to watch the movie, and he fell in love with it. "It's the most precious robot ever", he told me.... and somehow Allison's version made it to the top of his list of things I'm to make for him...someday.

And someday came to pass. And BB-8 turn out to be SO CUTE now I want to keep it for myself.

I've used dmc natura just cotton and a 2,5mm hook, that makes a very tiny astromech and creates some problems maneuvering inside and around the pieces.

I'd say that it's not a pattern for beginners, but making it bigger sure helps.
I've used a safety eye instead of a doll joint and some placemat plastic as a washer.
For the grey felt shapes I've tried to follow this blueprints.

I think it's the perfect present for the Star Wars fans in your life.

May The Force Be With You.

Vaig descobrir el patró perfecte i gratuït de lo BB-8 de l'Allison Hoffman just després de veure El Despertar de la Fuerza per primer cop.

Si no la coneixeu, visiteu la seva web. És una crack dels amigurumis. M'encanten els seus ninos.

Tan aviat vaig veure lo seu BB-8 vaig saber que tard o d'hora en faria un.

Aleshores, li vaig ensenyar escenes del BB-8 a lo meu nebot, que és massa petit encara per a veure la peli sencera, i s'en va enamorar. "És el robot més preciós del món" em va dir... i mira tu per on, la versió de l'Allison va fer cap al capdamunt de la llista de les coses que li he de fer, un dia o un altre.

I aquest dia va arribar. I lo BB-8 és TAN BONIC que ara m'el quedaria per a mi.

L'he fet amb dmc natura just cotton i un ganxet del 2,5. El resultat és un astromech mooolt petit i genera alguns problemes per a maniobrar dins i al voltant de les peces.

No és un patró per a principiants, però segur que fer-ho més gran ajuda.

He utilitzat un ull de seguretat en contes d'una articulació per nines, i d'un bocí de plàstic rigid d'unes estovalles individuals he fet una arandela per a que el cap pugui girar.

Per a fer les formes grises de feltre m'he basat en aquest dibuix.

Crec que és el regal perfecte per als fans de Star Wars del vostre voltant.

May The Force Be With You.

gallineta petiteta

Mi primo quiere un par de gallinas.
De verdad.
De las que cagan y cacarean.
Para ponerlas a vivir en su balcón.

Si bien toda la familia ha intentado hacerle ver que ese plan es de locos (y con el frio que hace donde vive, de asesinos de pollos) él sigue con su fijación aviar.

Así que, para su cumpleaños, le he hecho una gallinita, por lo de quitarle el antojo.
Es una gallineta un poco mágica porque pone huevos de chocolate, y muy práctica como animal doméstico porque ni caga ni cacarea, con el plus de caber en un bolsillo.

El patrón es de La Vaquita de Lanita y es genial. Si teneis que hacer una gallina, os lo recomiendo. Bueno, os recomiendo el blog entero.

My cousin wants a pair of hens.

Real hens.

The ones that poop and cluck.

He wants the hens to live in his balcony.

Even though the whole family has tried to make him see the folly of his idea (and that his hypothetical hens will freeze to death in the balcony, turning him into a hen killer) he carries on with his avian fixation.

I've made a tiny hen for him for his birthday, to free him from his odd whim.

It's a magical hen because it lays chocolate eggs, and very practical to have as a pet, because it neither poops nor clucks. And it fits in your pocket!!

The pattern is by La Vaquita de Lanita and it's great. If you have to crochet a hen, take this one into consideration.  I love her blog.

Banana?

My nephew and I keep an ongoing list of stuff I'm supposed to make for him... one of these days.
The items on the list keep moving up and down as new ones are added or his interests change.
Right now, if I'm not mistaken, the list reads as follows: a red dragon with yellow eyes, a one eyed minion hat, a BSG viper (I must admit that this one is partly my fault), a Jiji cat, a tiny red kiwi bird with blue beak and legs.
I've made the hat first because he needed a hat more than another crochet animal. He wasn't happy with my decision at first... then he saw the hat and couldn't wait to show it to his schoolmates.

My Minion Hat was made following Kirsten Kapur's Thorpe. I improvised the eye.

El meu nebot i jo tenim una llista de totes les coses que en teoria li he de fer... un dia o un altre.
De tant en tant la llista canvia perquè afegim alguna cosa nova o perquè les coses pugen o baixen adaptant-se als seus interessos.
Ara mateix, si no m'equivoco, la llista és aquesta: Un drac vermell amb els ulls grocs, un gorro de minion amb un ull, un viper de Battlestar Galactica (reconec que aquest és en part culpa meua), Un gat Jiji, un kiwi petitet de color vermell amb el bec i les potes blaves.
He fet el gorro primer perquè crec que li calia més un gorro que un altre animalet de ganxet. Al començament no va estar gaire content amb la meva decisió... aleshores va veure el gorro i no tenia espera, els hi havia d'ensenyar als companys de classe.

Per a fer el gorro he seguit el patró Thorpe de la Kirsten Kapur. L'ull el vaig improvisar.

Karen Cooper

A mi no me gustan los zombis ni las peliculas de miedito. De hecho, cuando vi El Exorcista estuve mucho tiempo durmiendo con la luz encendida porque si la apagaba se me aparecía la niña Regan al lado de la cama.

Dicho esto he de reconocer que no he visto entera La Noche De Los Muertos Vivientes de George A. Romero. Pero Karen y yo somos viejas conocidas.
Hace algunos años mi hermana hizo una muñeca Karen de fieltro y se la regaló al Sr. Romero en Sitges.

Como ella también se merece una, se la he hecho para su cumpleaños. 

La película es en blanco y negro asi que la muñeca está hecha en tonos de gris con drops paris y el pelo es drops eskimo.

El vestido de Karen es estampado. Hice una prueba con pintura textil blanca en una bolita pero el resultado fue decepcionante y no me atreví a usarla en la muñeca acabada. Y por eso el vestido es liso.

Para no variar lo que más me ha costado es peinarla. Además como Karen es un personaje iconico del que se han hecho miles de posters y camisetas, no tenia claro para qué lado tenia que peinarla y... tocó volver a mirar la peli. Horror y pavor.
La verdad es que estoy muy contenta con el resultado y a Olga también le gusta.
Un final feliz para la niña zombi.

A Year Of Unbirthdays #4

Seguint amb el meu propòsit de fer ninos pels fills dels amics en aquest any de "no-cumpleaños" us ensenyo els tres que van fer cap a casa dels Visús-Guasch ja fa molts dies (i mesos, el temps passa i jo no escric) per a ser amiguets d'en Joaquim, la Joana i el Lluis.

Fer ninos nens va ser tot un canvi. Sembla una tonteria però vaig dubtar molt en coses com la llargària dels pantalons o el color dels mitjons (tots dos en porten, of course).
Fer pentinats pels ninos és una de les coses que trobo més difícils. M'agrada fer el cabell a ganxet perque em fa la impressió que així aguanten més temps pentinats. I a més el pentinat li dóna personalitat al nino.

Ah, i aqui us deixo una mostreta del meu friquisme, que es cola de tant en tant en els meus projectes.

I'm a leaf on the wind, watch how I soar

Tauró Tigre Titella / Tiger Shark Puppet

Ara fa un any, per les festes del poble, l'Enric volia un nino molt feo d'un tauró TARONJA de les firetes.
Li vaig dir que ni parlar-ne perque, entre d'altres raons, nosaltres en podíem fer un de molt més guapo i que fos una titella. I l'hem fet.
Ha estat una coproducció nebot-tieta basada en els dibuixos de l'Enric (i les imatges de taurons de Google) i en la seva mà.
I de mica en mica amb molt fer i molt desfer el tauró va anar creixent.
Cada nou pas en el procés d'elaboració va ser aprovat pel destinatari. La mida, numero i ubicació de les aletes, el tipus de cua (que cada classe de tauró la té diferent...he après una de coses sobre los bitxos aquestos!)
Un dels moments claus en el procés va ser quan vam haver de decidir entre uns ulls anatòmicament correctes o uns més grans com si fossin de còmic, de tauró dolent. Va guanyar el tauró dolent.
I aquest mes, després d'un any de fer i desfer i de portar la titella de Lleida a Gimenells i de tornada, per fi l'hem acabat!
I és genial! I malvat.

Nice Vegetarian Shark VS Evil Man-Eater Shark

Evil Child-Eater Shark vs Enric

A year ago during the Town Festival Enric wanted a very ugly orange plushie shark.
I told him I wasn't going to buy it for him because among other reasons, we could make one way better that that one, and a puppet to boot. And we have.
It has been a nephew-auntie coproduction based upon Enric's drawings (and Google's pictures of sharks) and his hand.
And step by step with a lot of doing and a lot of undoing the shark started growing.
Every new step on the way was approved by the owner-to-be. The size, number and position of the fins, the kind of tail ( each type of shark has a different type of tail, I've learnt a lot about these beasts)
One of the key moments of the whole process was when we had to decide between anatomically correct eyes or evil cartoon-like ones. Cartoons won.
And this month, after a year of crocheting and unravelling and of carrying the puppet from Lleida to Gimenells and back again, we've finished it!
And it is awesome! And evil.

Evil Shark eating poor Sally Doll

nom nom nom

A Year of Unbirthdays #3

Meet Alicia.

I guess that with all the giving away of unbirthday presents with unbirthday cards that was meant to happen.
Gala has named her doll Alicia.
Alicia has buns and braids. She wears a pink tunic with a baby blue Peter Pan collar with pink leggings both with baby blue details.

Os presento a Alicia.

Supongo que con tanto regalo de no cumpleaños con tarjetas de no cumpleaños tenia que pasar.

Gala le ha puesto Alicia a su muñeca. (bueno, le puso, hace unos cuantos dias)

Alicia tiene moños y trenzas. Lleva una túnica rosa con un cuello Peter Pan azul celeste y leggings rosas. Detalles en azul celeste.

A year of unbirthdays #2

The March doll has reached its owner. 

Lúa has her new doll and has named it Judit (like me).
Judit Doll wears her hair in buns and has a green and orange dress. And green boots.

She has been around the house for a while so she has had time to make some friends. Here you have her with Han in his odd Beatles bob hairstyle phase.
The doll per month plan has been abandoned for a more chaotic system, following my natural idiosyncrasy. Right now I have quite a bunch of them ready to go. Yay me!

La nina de Març ja està amb la seva propietària.

La Lúa li ha posat de nom Judit (com jo).

La Nina Judit porta un vestit verd i taronja. I botes verdes. I un parell de monyos.

Com ha estat bastant temps per casa, ha pogut fer-hi amics. Per exemple en Han, amb qui la podeu veure a la foto (el pobre estava passant per una etapa de cabell a lo Beatles)
El plan de fer una nina al mes fa temps que va ser abandonat per un sistema més caòtic, seguint la meva idiosincràsia. Ara mateix en tinc uns quants per repartir.... Ole jo!