Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baby/bebe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baby/bebe. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Zimmermann o La Manta Del Garbancito

 Se ve que en Francia es tradición mantener en secreto el nombre destinado a un bebé hasta que lo tienes en los brazos. Por eso desde que supe que iba a ser tieta (o padrinetabuela si eso existe) el niño aún sin nombre que ahora se llama Mateo fue para mi el Garbancito.
Y por eso esta es la manta del Garbancito.


Es una manta redonda, si, redonda, ¿qué pasa? hecha siguiendo el patron del Pi Shawl de la gran Elizabeth Zimmermann agujas de 3mm y 8 ovillos y pico de Drops Baby Merino.
La genialidad del Pi Shawl es que los aumentos se concentran en unas vueltas concretas en las que se dobla el número de puntos y en el espacio intermedio o anillo te quedan un número creciente (3,6,12,24,48,96) de vueltas en las que puedes trabajar cualquier punto que te apetezca.

Para este proyecto me puse muy profesional y ¡¡¡HICE UNA MUESTRA!!! de todos los puntos que me interesaba usar y la ahormé? bloqueé? no acabo de encontrar un verbo que me guste para esta acción, se admiten sugerencias. Vamos que la mojé y la sequé bien plana y extendidita.
Sobre esa muestra conté los puntos por centímetro y hice una estimación de los ovillos que iba a necesitar pesando la muestra y calculando el área de la misma y calculando el área de la manta que quería hacer.
También decidí qué puntos iba a utilizar y el orden de los motivos, adaptándolos al numero de puntos del anillo en el que iba a utilizarla. El orden elegido fue estrellas, diente de león, ramas, yemas y piñas.
Los puntos son de Vogue Knitting Stitchionary: Flowers and Leaves y de Harmony Guides, Lace.
Una vez hechos todos los cálculos y con la lana ya comprada (compré de más por si acaso, of course) me puse a la labor.
La manta se empieza por el centro con el método de Emily Ocker, que es como un anillo mágico de ganchillo adaptado.
Y a partir de ahí a rodar y rodar siguiendo el esquema.
El primer obstáculo en el camino fue el punto estrella que descarté porque al ser sólo seis vueltas quedaba desdibujado y no me gustó, así que lo sustituí por punto jersey.
A partir de ahí todo fue como una seda ... hasta que a mitad del último anillo me di cuenta de que había interpretado mal uno de los símbolos del esquema. La verdad es que no afectaba mucho al resultado final PERO YO SABÍA QUE ESTABA MAL así que deshice unas 50 vueltas de 580 puntos cada una, ¡¡¡PORQUE ESTOY MUY LOCA!!!
He aquí una foto muy mala de la manta casi acabada
Y las volví a hacer, ya con la consciencia tranquila.
Rodar y rodar.
Para el remate monté 10 puntos y trabajé del derecho de forma radial cerrando un punto cada dos pasadas hasta haber completado todo el perímetro.

Y ya solo faltaba lavarla y darle forma de circulo de 120 de diámetro, cosa que conseguí midiendo desde el centro hasta la orilla por todo el perímetro y con muchas muchas agujas.

Está mal que yo lo diga pero quedó preciosa.


dijous, 8 de setembre del 2016

Una nina d'aniversari

L'any de unbirthdays s'ha acabat.
I ara toquen aniversaris.
encara que com sempre, aquest blog us arriba en diferit... que se le va a hacer.....
La Júlia ha fet un any (de fet ja té 18 mesos...) i li he fet una nina, que li va agradar molt.
La nina de la Júlia és molt rosa, és tant rosa que li van posar de nom Pink.
La Pink porta mitjons a ratlles.

La forma de canviar de color sense que es noti gaire que més m'agrada és aquesta: tancar el darrer punt del primer color amb el segon color.
Començar la volta següent amb un punt nan agafant només el fil de dins del punt i a continuació fer un punt baix agafant els dos fils del mateix punt.
A la volta següent deixar sense treballar el punt nan.
Com que els amigurumis es treballen en espiral, aconseguir franges de color horitzontals que quedin bé és ben difícil.
Jo trobo que aquesta tècnica fa un canvi de color bonic i definit i és la que utilitzo sempre.

Un altre punt que utilitzo bastant  a les nines és el ganxet superficial. M'agrada perquè queda igual que el brodat a punt de cadeneta i és molt més fàcil de fer.
Serveix tant per a afegir accents de color, com aquí vaig fer a les mànigues com per a fer línies definides de canvi entre dos colors, com entre les sabates i els mitjons.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Wonderland

I've always liked "Alice's Adventures in Wonderland"; all those crazy situations and mad characters. And I want to believe in the existence of hidden pathways that lead from our sensible world into magical places, no matter if they are rabbit holes, magical wardrobes or a platform at King's Cross Station.

Before making a "character doll" I usually do a bit of research. I have discovered that while there aren't any references to Alice's hair or attire in the book, Charles Lutwidge Dodgson, that is to say Lewis Carroll, told John Tenniel, Alice's first illustrator, that she had long light-coloured hair. The pinafore was Tenniel's idea.
The first coloured drawing of Alice showed her as a blonde with a yellow dress and blue stockings.
Even though different illustrators dressed her differently, Alice made her way into the collective imaginary in a blue dress (and a pinafore) and I blame Disney for that.

My Alice doesn't wear a pinafore. Why? well, because after the fourth attempt and the fourth very ugly pinafore we (designer & buyer) decided that it was not necessary... because I was going bonkers, but then ...all the best people are.
Alice needed loose hair. I don't believe in wool loose hair in dolls intended for children because it gets all tangled and matted. So my Alice has a neat row of ringlets and the traditional black hairband.
I enjoyed making Alice, from the black Mary Janes to the very yellow hair (not the pinafores, though) and the recipients loved it too.
Thanks Clara for trusting me with this project.

divendres, 28 d’agost del 2015

rolller skates

com dic sempre, la procrastinació acabarà amb mi un dia d'aquestos.
acabo de trobar un esborrany del desembre sense publicar... i uns quants més que ja aniré penjant (sí, sóc un desastre)

Aqui teniu uns peücs/patins que vaig fer per una bebè i la seva mare, que és patinadora.
Estan fets amb drops karisma.

El patró és de creació pròpia: prueba y error, fer i desfer i tornar a fer.
Amb el que vaig patir més va ser amb els pompons (si heu de fer pompons teniu en compte que necessitareu MOLTA llana, però molta molta) i amb les rodes dels peücs grans que, per a què fossin pràctics, es poden posar i treure.


dissabte, 28 de març del 2015

un mar calentó

Los secretos no son lo mio, y cuando hago cosas para regalar me cuesta horrores estarme calladita hasta que los destinatarios las han visto.
Pero ahora ya puedo enseñaros la mantita!
Es como un trocito de mar. Y es para que todos los bebitos que  Hector y Patri tengan esten bien calentitos arropados en él.
El modelo es baby drops 14-22  y la idea de llenarlo de colores de thislazylady y es la segunda vez que lo uso.
Como siempre me pasa, tengo mil fotos del mientras y solo una del después. que se le va a hacer...
La lana es drops baby merino.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

manteta


La meva Rosereta estava embarassada de bessons! Que li faig que li faig? Vaig decidir fer algo que pogués utilitzar tota la familia: la Roser, l'Eric, el Quim i els dos que havien d'arribar. Una manteta! I com que arribaven a l'estiu, pues de cotó.

Vaig trobar aquest model a Ravelry i em va agradar molt perque una noia inspirada havia fet cada punt/calat en un color diferent. Podeu trobar el patró original aqui. I com que a mi les mantetes blanquetes o de colors clarets pasteloides... no em van.... vaig triar tres colors ben llampants i m'hi vaig posar.
Fer una manta a l'estiu a Lleida potser no és la millor pensada que he tingut en la meva vida. Quan va anar creixent i pesant a la meva falda... buf! La manta està feta en una peça, treballant amb una agulla circular llaaarga (com m'estimo les meves knitpro)
Un cop feta només va faltar rentarla i deixarla eixugar plana per fixar forma i obrir el punt i embolicar-la.
I quan la Joana i en Lluis van estar a casa i tots estaven instalats a la nova rutina familiar, els hi vaig portar!

dijous, 22 d’agost del 2013

photo props


Aquestos dos gorrets de bebé van marxar cap a Reus, on la Rosa Llaveria els hi farà moltes fotos posats al cap de bebés preciosos.
Curiosament, de tot el procés, lo més difícil va ser fer-los arribar a puesto el dia que calia que hi fossin. (gràcies Laia)






M'ho vaig passar molt be fent-los. Encara no havia fet cap gorro de bebé amb orelles. N'havia fet amb fulles, acabats en punta, amb pom-pons, amb bufanda incorporada, pero amb orelles han estat els primers.




foto de la Rosa Llaveria

Printfriendly