si és que hi han cases d'algú

Vet aqui un altre cas de "vale por ..."

En aquest cas, "vale por un buff con la letra de una canción o un poema", per a la Mercè.

Ha arribat just un any després, junt amb el regal d'enguany... coses que passen quan ets jo.

Ha estat un procés llarg i educatiu. I el resultat (en la meva opinió) ha valgut la pena.

He fet un buff amb un bocí de "qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa.

Fins ara sempre que havia fet algo així, havia estat amb lletres de 5 voltes d'alt, amb 2 voltes de separació entre files, si fa no fa.

Aquesta vegada ha estat més complicat.

Primer vaig dibuixar el text a una taula d'excel. Fer tota la tornada era massa, així que en vaig triar un bocí, i vaig pensar que podia ser interessant variar les mides i gruixos de les lletres.

En quant vaig tenir la llana i el esquema m'hi vaig posar. Unes quantes voltes del dret en marró, una del revés per a girar un parell més en marró, i a començar a fer lletres.

S'entortolligava una mica però vaig pensar que al cosir el marge a puesto s'arreglaria. La part de dalt encara cargolava més....... i el vaig desfer... sencer...

Investigant vaig descobrir coses que no sabia.

UNA - que utilitzar una agulla més petita a les voltes d'un color és una bona idea.

DOS - que no hi ha cap remei perfecte per a evitar l'encargolament.

TRES - que de vegades montar els punts pot ser lo més complicat de tota la peça.

Per a paliar l'efecte tràgic del cargolament, vaig seguir aquest tutorial per a montar els punts i fer la trena horitzontal.

També vaig utilitzar unes agulles 0,25mm més petites per a fer les voltes llises. 

El resultat m'agradava més. Quedava tot més uniforme.

A l'hora de tancar, vaig utilitzar un tancament amb icord.

I les vores cargolaven. (caosydestrucciooonnnnn)

Per a igualar tots els punts i donar-li la forma correcta, el vaig posar a remull, i després a assecar ben pla i ben medit. I cargolava. (mascaosidestrucciooonnnnnn)

Així que, vaig decidir forrar-lo.

I ha funcionat!!!

No cargola, segur que així no pica i queda ben bonic.

Ah, si, per estalviar-me maldecaps al canvi de volta, que fent stranded/jacquard/fairisle o com li volgueu dir, sempre porta problemes, vaig fer unes columnes de ratlles que després he tapat amb l'entredós de quadrets.

herringbone

els reis també em van portar dos cabdells de shiro, de Filatura di crosa, i en vaig fer un altre buff, i vaig aprendre un punt nou: Herringbone.
El nom del punt em fa gràcia perque traduit literalment vol dir espina d'arengada, traduit be, teixit en espiga.

Vaig dubtar molt sobre quin patró era el millor per a aquesta llana, i crec que l'he encertat.

El patró el vaig trobar a Ravelry i és de The Purl Bee. Es diu Big Herringbone Cowl i el podeu trobar seguint l'enllaç.

També hi trobareu un tutorial de com fer el punt, que és liosillo durant les primeres voltes - fer dos punts junt però treure només un de l'agulla es fa raro - però una vegada que agafes el ritme funciona be i queda molt vistós.

MOHAIR

He fet un buff amb el mohair (dos cabdells de silk-mohair de Katia, un gris&negre i l'altre turquesa&lila) que em van portar els reis via la Padrineta (mua!)

Jo em pensava que el mohair no m'agradava fins que en vaig fer un xal i la sensació de lleugeresa i de carícia em van robar el cor.

La part més complicada del buff ha estat començar i acabar. Tota la part del mig es pot fer mirant la tele sense problema.

La primera volta és complicada perquè és un muntatge provisional de punts, per a poder tancar el tub/coll de forma invisible i muntar 113 (havia de ser un número entre 100 i 120, i em vaig decantar per aquest) punts a ganxet va ser pesadet.

crochet cast-on

La darrera passada és complicada perque posar els 113 punts de MOHAIR de la primera passada a una agulla (desfer el muntatge provisional) per a cosir la primera passada amb la darrera amb kitchener st. va ser complicadet, que perquè? ... perquè el mohair és PELUT i s'enganxa.

desmontando el montaje provisional

Cosir els 113 punts (tenint en conte que em vaig equivocar - no es pot fer mirant la tele - i vaig haver de començar 3 vegades) es va fer llaaaaarg.

Però el resultat paga la pena.

el super tubo, con una aguja en cada punta

procés

1 - muntar punts

2 - treballar en rodó fins que s'acaba el segon cabdell (reservant el fil necessari per tancar - 4 vegades la longitud del bocí a tancar, aprox)

3 - posar els punts de la primera volta en una agulla

4 - fer passar una punta per dins del tub fins a trobar l'altra i tancar tots els punts - kitchener st.

5 - gaudir d'un coll que pot ser gris, o gris& blau, o gris&lila, o lila&turquesa, o turquesa&gris

*** el momento kitchener ***
1 - alinear los extremos a coser, asegurarse de que el tubo no está girado por dentro, que deshacer esto es un lio (habla la voz de la experiencia)

2 - coser, coser, y seguir cosiendo, siguiendo el mantra kitchener -AG. DELANTE derecho fuera, revés se queda;  AG. DETRÁS revés fuera, derecho se queda - .

3 - y asi es como queda... donde está la costura? no se ve :) porque replica una vuelta de punto al derecho

Si bé part de la gràcia del buff és el fil matitzat, segur que si fos del mateix color tot sencer, o de dos colors sòlids diferents també quedaria bé.

acabat!

I'm happy happy happy!!!

After Knitting

El último paso antes de dar por acabado un proyecto es lo que en inglés se llama "blocking" y en castellano vendría a ser ahormar o fijar.

Hay varias formas de hacerlo, dependiendo del material con el que se esté trabajando. 

Para fibras naturales, a mi me gusta el método húmedo/en mojado.

consiste en:

Una vez acabado el proyecto (en jerseys y demás cosas hechas a piezas que se han de coser juntas se hace ANTES de coser) remojar en agua que no esté fria del todo, un poquito tibia con un poco (unas gotas)  de jabón de lavar a mano prendas delicadas. Dejar en remojo un rato. Sacar del agua. Apretando con delicadeza y SIN RETORCER sacar cuanta agua se pueda de la prenda. Entonces estirarla encima de una toalla limpia a la que no tengais mucho aprecio y hacer un "canelón" con la toalla y la prenda dentro. Dejar el canelón en el suelo y caminar por encima... a poder ser en un suelo limpio y sin zapatos, eso ya a elección de cada cual.

A continuación, darle forma a la prenda. Si son calcetines, guantes o gorros, ponerlos a secar en una horma/plantilla. Si son partes de una prenda, asegurarse midiéndolo de que los márgenes que se han de coser juntos miden LO MISMO y, además, lo que deben medir según el patrón. Si es un buff, bufanda o cualquier otra prenda plana, dejar secar sobre una superficie plana para que no se deforme.

si es un chal de encaje... el festival justo acaba de empezar. Encontrar una cama u otra superficie grande y donde se puedan clavar alfileres. Extender toallas (sobretodo si es una cama, y la prenda es recia) sobre la cama. Extender el chal sobre la cama. Si el chal hace puntas, se clava un alfiler en cada una.

NOTA - esta es la técnica cutre que yo utilizo, la gente seria usa alambres de ahormar, alfileres de ahormar, tienen una superficie de foam para hacer esto. Yo uso alfileres, toallas y mi cama, que es lo que tengo, y de momento, los resultados son buenos.

Para trabajar con acrílicos, hay otros métodos.

This Is The Matrix

Primera venda on-line  feta i entregada amb éxit.

És el segón buff de Matrix que faig. 

El primer el vaig fer per un regal d'aniversari per al meu cosí Hector. Que perqué un buff de Matrix? Doncs perque entre els dos  potser vam anar unes 6 vegades al cine a veure-la, una de les vegades deixant el sopar a taula a mig menjar, anant cap a Lleida a tot lo que donava el cotxe i corrent de Cap-Pont al principal PER TORNAR A VEURE-LA.

"My name is Neo"  era la seua frase preferida aquell estiu.

Quan em vaig proposar fer un 

any sencer de regals d'aniversari a punt, el seu va ser dels que em vaig haver de pensar menys.

Després van venir tots els maldecaps per a fer un gràfic amb els símbols de la pantalla, i després per a fer el buff. Seguir un gràfic amb frases és molt més senzill perque no et perds amb tanta facilitat. Però va valer la pena.

this is the matrix 2

Quan vaig obrir la botigueta a Etsy, se'm va acudir posar-lo com producte per comanda. I tot just al dia següent el Lluis me'n va comprar un. Va ser la primera venda de la botiga i em va fer moltíssima il·lusió.

this is the matrix 1

Com que l'havia de fer, li vaig oferir l'opció d'introduir algo personal a les columnes de codi, el del Hector també porta missatges entre el codi. Aixó també fa que el producte sigui únic.

Podeu trobar els missatges ocults?

this is the matrix 2

********************************************************

First on-line sell done, sent and received successfully.

It's my second Matrix cowl.

this is the matrix 1
The first one was a birthday present for my cousin Hector. Why a Matrix cowl? Because  we went to the cinema to watch it about 6 times (3 times each), one of them leaving our dinner half eaten on the table, going to town as fast as the car would go, running along the bridge to the cinema TO WATCH IT AGAIN.

"My name is Neo" was his favourite sentence that summer.

When I decided to knit a whole year of birthday presents, his was amongst the ones I had to think about the least.

this is the matrix 1

After that came all the pains to make a good chart out of the matrix screen symbols, and after that to make the cowl. To follow sentences from a chart is way easier because you don't get lost all the time. But it was worth it.

When I opened my little etsy shop, I offered it as a made to order product. And just the day after, Lluis bought it. It was the first sell of the shop and I was delighted.

As I had yet to knit it, I offered him the option of adding something personal between the columns of code, my cousin's has also personal messages inside the code. That makes the product unique.

Can you find the hidden messages?

this is the matrix 2