Maduixeta

No sé si coneixeu els ninos de Lydia Tresselt i la seva web Lalylala. A mi m'encanten. Tots.
I per fi n'he fet un.

He fet una maduixeta per la Júlia, per a celebrar els seus tres anyets. Perquè a la Júlia li agraden molt les maduixes, i ara en té una per abraçar mentre s'adorm.

La Maduixeta està feta seguint aquest patró que és gratuït però cal tenir un altre patró lalylala perquè aquest només indica els canvis de color i el patró per a les fulles.
La nina fa uns 25 cm i està feta a ganxet (2,5 mm)  amb llana per fer mitjons i té un tacte diferent dels ninos fets amb cotó. A més al ser de llana el teixit no és tan rígid i costa més d'emplenar amb floca sense que quedin bonys (però al final t'en surts).

El color verd per a les fulles és una miquetona més gruixut que els altres i per això les fulles han quedat més grans que al model original.

En comptes de fer les llavoretes amb granadura les he fet amb una mica del mateix  fil verd de les fulles.

Espero que la Júlia s'ho passi tan bé jugant-hi com jo m'ho he passat fent-la.
Ha costat dir-li adeu.

Ballerina

El desembre passat vaig fer una ballarina. Feia temps que en volia fer una però mai no la feia perquè no tenia clar com fer els peus "en relevé" fent treball de puntes. I un dia vaig tenir una idea...I si en comptes de seguir pensant en el peu com una unitat li "afegia" el taló fet a part? I vaig fer una prova. I va funcionar.

 Vaig començar el peu en rodó per la punta en color Blanc*, vaig canviar a Acanthe* i vaig seguir fent un cilindre. El taló el vaig fer com si girés un taló de mitjó, el vaig cosir al peu i el vaig emplenar.

Una vegada superat el problema del relevé la resta fa fer baixada.

Per a posar les cintes de les sabatilles vaig estar mirant a youtube com se les cordaven les ballarines de carn i ossos. També vaig mirar moltes fotos de noies fent ballet, sobretot pels peus.

Mentres feia el primer peu, quan vaig anar veient  que de veritat semblava un peuet fent puntes, vaig saber de qui havia de ser la nina, si l'acabava i quedava boniqueta.

I avui, deu mesos més tard, per fi la ballarina ha marxat amb l'Oscar cap a la seva nova casa.

*els colors són de dmc natura just cotton

agrairia suggeriments i crítiques constructives del patró a la secció de comentaris.

One Of The Team

Al Febrer la Sílvia em va passar aquesta foto de l'Estel amb les seves companyes del Lleida Unió Atlètica i la mini-Estel que va sortir de casa meva l'any passat.

Em va fer moltíssima il·lusió veure-la amb totes les nenes, una més de l'equip.

Així que, després de demanar permís a tots els pares/mares (gràcies Sílvia), la comparteixo amb vosaltres.

Quan entrego un nino, sabent que segurament no el tornaré a veure, sempre em fa una mica de peneta. 

Per això em fa feliç veure que són estimats i compartits.

Galleguiña

Cuando la inspiración llama a tu (metafórica) puerta es tu obligación abrir y escuchar lo que tenga que decirte... o lamentarlo para siempre.

Esta ha sido una de esas veces en las que en medio de la oscuridad más oscura, de repente ves la luz...y tienes una semana para acabar el proyecto.


LA HISTORIA
Por alguna razón ignota en mi album de cuando era pequeña siempre ha estado esta foto de mi prima Esther.

Debe de ser una de las pocas fotos en ese album en las que no salgo yo. Es ése un album bastante egocéntrico, de los de aquí yo con las tortugas, aquí yo con un gorro azul, aquí yo (despeinada cual bruja) comulgando-todos tenemos un pasado oscuro.
El caso es que en casa siempre nos ha gustado mucho esa foto...y yo este año no le tenia regalo pensado para su cumple... y la inspiración llamó a mi (aun metafórica) puerta.

LA ELABORACIÓN
Como ella en la foto era muy pequeñita, no quería usar mi patrón de siempre de muñeca, asi que busqué un dibujo de las proporciones de un nene y basé en ellas el patrón nuevo.

Se ve que los nenes tienen la cabeza muuuy grande en relación al cuerpo.
Para empezar hice igual que siempre y la tomé como unidad de medida y la muñeca mide, aproximadamente, cuatro cabezas.

A partir de aquí fui siguiendo el esquema para las proporciones y la foto para los colores.

El chaleco es una pieza aparte. Para hacerlo trabajé en pasadas, montando tantos puntos como tenia la cintura y menguando en las mismas vueltas que en el cuerpo, para dejar los agujeros para los brazos trabajé los delanteros y la espalda por separado un par de pasadas y volví a unirlo todo montando tantos puntos de cadeneta como puntos había dejado sin hacer bajo los brazos. Para acabar di una vuelta de punto bajo alrededor de toda la prenda. Para cerrarlo he usado un lacito negro,  de esos tan estrechitos que vienen cosidos a los hombros de las camisetas y que siempre corto porque me da mucha rabia que después se asomen por el escote.

Las espardeñas tienen tres piezas cada una. La suela es una ¿elipse? ¿pseudoelipse? trabajada en redondo. Los talones son semicirculos montados desde un anillo mágico pero sólo con tres puntos en el anillo. Para la puntera también hice un semicírculo pero luego rematé el llamémoslo diámetro con una pasada de punto bajo.
Una vez hechas todas las piezas las cosí unas con otras.
Los cordones son cadenetas hechas con dalieta negra. Para calcular la longitud de la cadeneta, até una espardeña con unos hilos y los medí. La punta de las cadenetas está asegurada con un poquito de superglue.

El pañuelo fue un quebradero de cabeza. Para empezar en la foto de la foto que me mandaron desde casa de mis padres, que es donde vive el álbum, no se veía bien el estampado. Ahora se que es de florecillas porque después he visto OTRA foto del mismo día. Yo veía que era brillante, a trozos gris y a trozos rosa. Así que cogí un poco de lana gris y un poco de un hilo brilloso rosa y otro plateado que no se cómo acabaron en casa pero que me han venido muy bien y hice una pañoleta triangular a punto bobo - empezando con tres puntos y aumentando uno en cada lado en pasadas alternas. Paré cuando las puntas se juntaban en la nuca de la muñeca. Entonces cosí juntas las tres puntitas, para que no se moviera.

Aunque en la foto no se le ve casi el pelito, yo se lo puse igual. Y hasta le hice un flequillo todo saleroso.

La verdad es que, aunque está mal que yo lo diga, quedó monísima. Y la destinataria pilló enseguida que era ella y no una galleguiña genérica.

Me encanta cuando los planes salen bien.

SKIN TONES & GIVEAWAY

 Como cada año por estas fechas toca SORTEO!!!

Y para celebrarlo os presento mi nuevo proyecto, SKIN TONES

Un dia me di cuenta de que el color sonrosadito de todas mis muñecas no reflejaba la realidad de este nuestro variopinto planeta y empecé a estudiar diferentes gamas de colores y posibilidades. De momento este es el resultado.
Ahora empezaré a probar colores en sus hermanas grandotas.

¿Cómo funciona el sorteo este año?

Para participar deja un comentario en esta entrada del blog diciendo que muñeca te gusta más (y querrías tener) y cómo la llamarías.
Y ya está, así de fácil.

Bueno, si quieres compartirlo en facebook, instagram, whatsapp o la cola de la panaderia, estupendo.

El sorteo está abierto desde AHORA hasta el 12 de febrero 2017 a las 12 de la noche.

EDITO PARA AÑADIR: El sorteo está abierto a todo el mundo mundial. El premio del sorteo es UNA muñeca. Pondré todos los nombres en papelitos en una bolsa/caja/receptáculo, una mano inocente cogerá un papel y la muñeca a la que corresponda el nombre será el premio para la persona que se lo puso.

Like every year around this time it's GIVEAWAY TIME!!!

And to celebrate it let me introduce my new project,  SKIN TONES

One day I realized that the pink skin of all my dolls wasn't a good reflection of the diversity of our planet  so I started studying different yarn colour charts and different possibilities. And here's the results so far.
Now I'll start trying new colours in my big dolls as well.


To enter the giveaway:

Leave a comment below telling me which doll is your favourite ( and the one you'd like to win) and the name you'd pick for her.
And that's it. Easy as pie.

Well, if you'd like to share the giveaway on facebook, instagram, whatsapp or the bakery queue it'll be swell.

You can enter the giveaway from now till the 12th of February at midnight.

EDIT TO ADD: the giveaway is open worldwide. The prize of the giveaway is ONE doll. I will put all the names written on little papers in a bag/box/container, an innocent hand will choose one and the doll whose name is chosen will be the prize for the person who gave her that name.

DEADPOOL & UNICORNS

Mentre sortíem del cine de veure Deadpool  ja tenia claríssim quin seria el regal d'aniversari de la Rosa. I al començament les coses van anar prou rodades i va semblar que estaria per la data que tocava al març però, life got in the way, i li he donat avui.

Deadpool (la peli) és genial, vam riure moltíssim! Està plena de referències a d'altres pelis i és pocasustància, entretinguda, boja, violenta, obertament sexual i molt divertida, per tenir té fins unicorns!  De Deadpool (el personatge) jo en sabia ben poc abans de la peli, bé, en sabia el que vaig aprendre (i he hagut de desaprendre) a X-Men Origins: Wolverine. Però sé que és un dels personatges preferits de la Rosa.

Així que el seu regal de cumple d'enguany ha estat un nino del Deadpool, amb lo seu unicorn, of course.

El nino està fet seguint el patró de les meves nines amb fil Paris de Drops i després porta tot de bocinets de feltre negre, vermell i marró cosits a sobre per a fer cinturons amb butxaquetes, bocins del traje, els ulls (com he patit amb els ulls deumeusinyor) i les fundes per les armes. Les catanes, el ganivet i la sivella estan fets amb una mena de plastilina que s'asseca a l'aire i queda com de goma (el meu nebot me'n va donar una miqueta per a que pogués jugar)

L'unicorn d'en Deadpool el vaig fer seguint el patró de Sweet N' Cute Creations amb Natura Just Cotton de DMC.

Una altra cosa que va passar  mirant Deadpool va ser que al Jordi se li va despertar com una mena de fòbia als unicorns, que mira que són bonics i no li fan mal a ningú. 

Així que vam començar una campanya de spam amb fotos variades i variopintes de ....unicorns of course, que de moment està en stand by, però pot tornar a posar-se en marxa qualsevol dia d'aquestos... QUE LO SEPAS

Quan es va apropar el seu cumple va estar cla-ri-ssim que calia posar un unicorn tangible a la seva vida, i li'n vam fer un, ben gran i atxuxable....perquè som booones persooones

El patró de l'unicorn del Jordi és Rainbow Cuddles de 1dogwoof i està fet amb Paris de Drops.

 Aquest SÍ que va arribar a temps pel cumple, yuhu!

Encara que la a la versió original té la cua i la crinera com l'arc de Sant Martí, vam decidir que tot rosa era més ...adequat.

PS - he escrit unicorn en contes de "unicornio" o "unicorni", i unicorns en contes de "unicornios" o "unicornis" però no m'agrada gens com sona. I penso continuar dient-lo malament. EA!

PS2 - Doncs diu la viquipèdia que també s'en pot dir Alicorn, d'un Unicorn... ja he aprés la cosa nova d'avui.....

Love Stories

La meua familia de ninos va començar amb una parella de nuvis per a la Laia, per a la seva parada al DeNuvis.

Des d'aleshores fins ara n'he fet uns quants, de nuvis, pero aquest estiu a la boda de la Miriam i l'Àlex ha estat la primera vegada que he vist "en vivo y en directo" una entrega a destinatari.

Encara que vaig passar una mica de vergonyeta perquè una és asocial de mena i no se li donen bé aquestes coses, va ser emocionant. Va ser un feedback genial i una pujada  d'autoestima increïble, mai hauria pensat que un dels meus ninos podia aportar tanta felicitat!

Inspirada per l'experiència he fet un recull de tots els nuvis que he fet fins ara, en plan retrospectiva amb una sorpreseta al final ;)

ELS PRIMERS, I PARES FUNDADORS DEL HOUSE OF DOLLS PROJECT

ELS PRIMERS AMB ULLS DE SEGURETAT

ELS PETITANYOS PARTIDARIS DE L'AMOR LLIURE

AMB CORBATA, VEL I ESQUENA A L'AIRE

BEN EQUIPATS PELS ESPORTS D'HIVERN, QUE DIUEN QUE WINTER IS COMING (encara que sembli que l'estiu està aqui per a quedar-se)

I PER ACABAR, PRESENTANT EN SOCIETAT A MR. I MRS. POTATO, uns ninos que mai hauria pensat a fer i que van ser tot un repte. Ben aviat penjaré el seu patró en una entrada per a ells sols, que bé que se la mereixen.

Una nina d'aniversari

L'any de unbirthdays s'ha acabat.
I ara toquen aniversaris.
encara que com sempre, aquest blog us arriba en diferit... que se le va a hacer.....
La Júlia ha fet un any (de fet ja té 18 mesos...) i li he fet una nina, que li va agradar molt.
La nina de la Júlia és molt rosa, és tant rosa que li van posar de nom Pink.
La Pink porta mitjons a ratlles.

La forma de canviar de color sense que es noti gaire que més m'agrada és aquesta: tancar el darrer punt del primer color amb el segon color.
Començar la volta següent amb un punt nan agafant només el fil de dins del punt i a continuació fer un punt baix agafant els dos fils del mateix punt.
A la volta següent deixar sense treballar el punt nan.
Com que els amigurumis es treballen en espiral, aconseguir franges de color horitzontals que quedin bé és ben difícil.
Jo trobo que aquesta tècnica fa un canvi de color bonic i definit i és la que utilitzo sempre.

Un altre punt que utilitzo bastant  a les nines és el ganxet superficial. M'agrada perquè queda igual que el brodat a punt de cadeneta i és molt més fàcil de fer.
Serveix tant per a afegir accents de color, com aquí vaig fer a les mànigues com per a fer línies definides de canvi entre dos colors, com entre les sabates i els mitjons.

Nina Estel

L'Estel ha fet la comunió i la Sílvia, sa mare, volia regalar-li una nina "que no fos de comunió".

Volia una nina que s'assemblés a sa filla quan està vestida per a córrer.




La Sílvia em va enviar fotos de la nena i jo en vaig fer un horridibuix dels meus, que no cal que veieu...
I a partir del dibuix i de les fotos vaig fer la nina.
Amb el que vaig patir més va ser amb les ratlles verticals als pantalonets, perquè al punt baix en ganxet els punts no fan columnes verticals.
Per al top vaig utilitzar feltre negre i punt de cadeneta.

És la primera nina amb cua de cavall que faig.
El coleter és de mouliné rosa i porta un botó que crec que li escau força :)

Lo millor a l'entrega quan sa mare va dir "És l'Estel!"

A year of unbirthdays - Last delivery -

I amb el nino del Roger, tanco l'any de no-aniversaris.

M'ha agradat molt fer aquestos ninos i que s'hagin de rentar de tant jugar-hi.

Encara que el calendari de fabricació i entrega va fallar des del segon mes, tots han arribat a casa seua, i vaig tancar el cicle al gener, quan feia tot just una mica més d'un any des que el vaig començar.

En resum, un experiment satisfactori i gratificant.

Gràcies Àngela per les fotos del nino Roger :) 

let's celebrate 3 years worth of blogging

TRES ANYS!!!

TRES ANYS!!!
Estic d'aniversari i faig un SORTEIG!!!

La [INSERTE NOMBRE AQUI] és la germaneta de la Tilda, que segueix perduda, espero que qui fos que la trobés se l'estimi almenys la meitat del que se la van estimar a la seva segona casa.

La [INSERTE NOMBRE AQUI] ha viscut amb mí més temps que la Tilda. Fins i tot hem anat a puestos.
Aqui la podeu veure de visita turistica a la Seu Vella.

Però a la [INSERTE NOMBRE AQUI] no li agradava gaire el seu pentinat i m'en va demanar un altre, insistentment.

En vam provar uns quants però la [INSERTE NOMBRE AQUI] no estava satisfeta amb cap, que no s'hi trobava, deia. Així que he aplicat la filosofia del Petit Princep i l'ovella i li he fet un barret. Li he explicat que així es por imaginar el pentinat perfecte a sota del barret i està molt contenta.

Si voleu que la [INSERTE NOMBRE AQUI] i el seu barret vinguin a viure a casa vostra l'únic que heu de fer és trobar-li un nom ben bonic, i deixar-lo als comentaris.
Si comenteu com anònim, escribiu qui sou i com us puc contactar si guanyeu.

El sorteig està obert des d'ara fins al 31 de Gener.

THREE YEARS!!!
THREE YEARS!!!
Let's celebrate with a GIVEAWAY!

[INSERT NAME HERE] is Tilda's sister. Tilda is still missing, I just hope that she is at least half as loved by whomever found her as she was at her second home.

[INSERT NAME HERE] has lived with me longer than Tilda did. We've even been to places.

Here you can see her touristing at the Seu Vella.

But [INSERT NAME HERE] didn't like her hairstyle so she asked repeatedly for a different one.

We tried several but  [INSERT NAME HERE] was never satisfied, they didn't make her feel like herself, she said. so I've applied a dose of Little Prince's sheep philosophy and I've crocheted a hat for her. I've told her that she can imagine the perfect hairstyle underneath her hat and she is very happy now.

If you'd like [INSERT NAME HERE] and her hat to go live with you, you just have to find a pretty name for her and leave it in a comment. If you comment anonymously, please leave your name and how to contact you if you're the lucky winner.

The giveaway is open from now till the 31st of January.

gallineta petiteta

Mi primo quiere un par de gallinas.
De verdad.
De las que cagan y cacarean.
Para ponerlas a vivir en su balcón.

Si bien toda la familia ha intentado hacerle ver que ese plan es de locos (y con el frio que hace donde vive, de asesinos de pollos) él sigue con su fijación aviar.

Así que, para su cumpleaños, le he hecho una gallinita, por lo de quitarle el antojo.
Es una gallineta un poco mágica porque pone huevos de chocolate, y muy práctica como animal doméstico porque ni caga ni cacarea, con el plus de caber en un bolsillo.

El patrón es de La Vaquita de Lanita y es genial. Si teneis que hacer una gallina, os lo recomiendo. Bueno, os recomiendo el blog entero.

My cousin wants a pair of hens.

Real hens.

The ones that poop and cluck.

He wants the hens to live in his balcony.

Even though the whole family has tried to make him see the folly of his idea (and that his hypothetical hens will freeze to death in the balcony, turning him into a hen killer) he carries on with his avian fixation.

I've made a tiny hen for him for his birthday, to free him from his odd whim.

It's a magical hen because it lays chocolate eggs, and very practical to have as a pet, because it neither poops nor clucks. And it fits in your pocket!!

The pattern is by La Vaquita de Lanita and it's great. If you have to crochet a hen, take this one into consideration.  I love her blog.

Wonderland

I've always liked "Alice's Adventures in Wonderland"; all those crazy situations and mad characters. And I want to believe in the existence of hidden pathways that lead from our sensible world into magical places, no matter if they are rabbit holes, magical wardrobes or a platform at King's Cross Station.

Before making a "character doll" I usually do a bit of research. I have discovered that while there aren't any references to Alice's hair or attire in the book, Charles Lutwidge Dodgson, that is to say Lewis Carroll, told John Tenniel, Alice's first illustrator, that she had long light-coloured hair. The pinafore was Tenniel's idea.
The first coloured drawing of Alice showed her as a blonde with a yellow dress and blue stockings.
Even though different illustrators dressed her differently, Alice made her way into the collective imaginary in a blue dress (and a pinafore) and I blame Disney for that.

My Alice doesn't wear a pinafore. Why? well, because after the fourth attempt and the fourth very ugly pinafore we (designer & buyer) decided that it was not necessary... because I was going bonkers, but then ...all the best people are.
Alice needed loose hair. I don't believe in wool loose hair in dolls intended for children because it gets all tangled and matted. So my Alice has a neat row of ringlets and the traditional black hairband.
I enjoyed making Alice, from the black Mary Janes to the very yellow hair (not the pinafores, though) and the recipients loved it too.
Thanks Clara for trusting me with this project.

Karen Cooper

A mi no me gustan los zombis ni las peliculas de miedito. De hecho, cuando vi El Exorcista estuve mucho tiempo durmiendo con la luz encendida porque si la apagaba se me aparecía la niña Regan al lado de la cama.

Dicho esto he de reconocer que no he visto entera La Noche De Los Muertos Vivientes de George A. Romero. Pero Karen y yo somos viejas conocidas.
Hace algunos años mi hermana hizo una muñeca Karen de fieltro y se la regaló al Sr. Romero en Sitges.

Como ella también se merece una, se la he hecho para su cumpleaños. 

La película es en blanco y negro asi que la muñeca está hecha en tonos de gris con drops paris y el pelo es drops eskimo.

El vestido de Karen es estampado. Hice una prueba con pintura textil blanca en una bolita pero el resultado fue decepcionante y no me atreví a usarla en la muñeca acabada. Y por eso el vestido es liso.

Para no variar lo que más me ha costado es peinarla. Además como Karen es un personaje iconico del que se han hecho miles de posters y camisetas, no tenia claro para qué lado tenia que peinarla y... tocó volver a mirar la peli. Horror y pavor.
La verdad es que estoy muy contenta con el resultado y a Olga también le gusta.
Un final feliz para la niña zombi.