Ballerina

El desembre passat vaig fer una ballarina. Feia temps que en volia fer una però mai no la feia perquè no tenia clar com fer els peus "en relevé" fent treball de puntes. I un dia vaig tenir una idea...I si en comptes de seguir pensant en el peu com una unitat li "afegia" el taló fet a part? I vaig fer una prova. I va funcionar.

 Vaig començar el peu en rodó per la punta en color Blanc*, vaig canviar a Acanthe* i vaig seguir fent un cilindre. El taló el vaig fer com si girés un taló de mitjó, el vaig cosir al peu i el vaig emplenar.

Una vegada superat el problema del relevé la resta fa fer baixada.

Per a posar les cintes de les sabatilles vaig estar mirant a youtube com se les cordaven les ballarines de carn i ossos. També vaig mirar moltes fotos de noies fent ballet, sobretot pels peus.

Mentres feia el primer peu, quan vaig anar veient  que de veritat semblava un peuet fent puntes, vaig saber de qui havia de ser la nina, si l'acabava i quedava boniqueta.

I avui, deu mesos més tard, per fi la ballarina ha marxat amb l'Oscar cap a la seva nova casa.

*els colors són de dmc natura just cotton

agrairia suggeriments i crítiques constructives del patró a la secció de comentaris.

Mr. and Mrs Potato Head

A long long time ago....bé, no, només fa un any i escaig, però d'alguna manera s'han de començar els textos.

Vet aquí que una vegada l'Àlex i la Miriam em van encomanar una parella de Mr Potatos nupcials, per a regalar als seus amics el dia de la seua boda.

Vet aquí que jo també hi era, en aquesta boda, perquè l'Àlex és lo meu cosí.

I així va ser que per primera vegada vaig viure l'entrega d'uns dels meus ninos nupcials. I em va emocionar. 

Si bé estic acostumada que la família i amics reaccionin favorablement als meus regals handmade (més o menys frikis depenent de l'ocasió), veure una parella de desconeguts TAN emocionats per rebre els ninos que jo havia fet, encara m'emociona ara.

Després ens vam conèixer, i em van explicar la seva relació amb el món Mr Potato, i va ser molt bonic.

La meva idea era publicar el patró per a celebrar l'aniversari de la boda... però... no puc.

No puc perquè l'aniversari va ser el mes passat i perquè el patró original de la patata és de Squirrel Picnic i ella l'ha hagut d'esborrar de la seva web perquè Hasbro li ha demanat. I jo no vull problemes. Així que, no hi ha patró.

Aquí podeu veure les patates amb les seues amigues.

I aquí pel davant i per darrere vestides de cerimònia.

Va ser un projecte força divertit, i amb les típiques complicacions d'un prototip.

Vaig aprendre coses fent-los i vaig disfrutar veient com els apreciaven els destinataris.

I conte contat, ja s'ha acabat. 

Mutant and Proud

Que li regales a una amiga boja pels gats i pels còmics de superherois?

Doncs està claríssim!

Gats mutants!

Una vegada aclarit aquest punt cal decidir QUINS mutants. Inventats? versionant els X-Men?... dubtes, dubtes....

Lo Magnetogat va ser el primer a tenir clar. De vegades un antiheroi, de vegades un heroi, de vegades un supervillano, Magneto és un dels millors "dolents" dels còmics Marvel i l'interpreten meravellosament al cine tant lo lan McKellen com lo Michael Fassbender (en la meva humil opinió de no lectora de còmics)*

Només em calia trobar un patró amb les potes llargues perquè pogués enganxar una amb l'altra (amb l'imant que els hi anava a posar a dintre) i vaig triar el Small Cat de la Kristi Tullus.

El gaticorn també havia d'existir, perquè encara dura entre nosaltres la conya amb l'unicorn del Deadpool. I vaig trobar un patró de gatet que s'estirava que quedaria que ni pintat amb una banyeta. És lo Neko Atsume de la J.A. Poolvos.

I a veure... que més li agrada?... els cactus! Pues ja està! Un gatocactus! I el patró el vaig tenir clarissim perquè fa temps que estic enamorada del Dumpling Kitty de la Sarah Sloyer.

I així van néixer els X-Cats.

Les úniques modificacions són la banya i les manetes una mica més grans del Magnetocat per a encabir-hi els imants.

Excelsior!

What to gift a friend mad about cats and about superhero comics?

Elementary!

Mutant Cats!

Once make that point clear one must decide WHICH mutants. Made up? X-Men versions? .... doubting...doubting...

MagnetoCat was the first to make the list. Sometimes an anti-hero, sometimes a hero, sometimes a super villain, Magneto is one of the best "bad guys" of the Marvel comics and is wonderfully played on-screen by Ian McKellen and Michael Fassbender (in my humble not-comic-reader opinion)*

I just had to find a pattern of a long-legged cat so it could stick them together (with the magnets help) and I chose Small Cat by Kristi Tullus.

Caticorn had to be because we're still laughing about Deadpool's unicorn. and I found a pattern of a stretching kitten that needed a little horn. it's  Neko Atsume by J.A. Poolvos.

So... let's see what else does she like? Cactus! That's it! a Cattus! And I knew the pattern just then because I've been in love with Sara Sloyer's Dumpling Kitty for a while.

And that's the story of how the x-Cats were born.

The only mods are the little horn and Magnetocat's paws, a wee bigger to encase the magnets.

Excelsior!

* I get really mad when a character from a book I cherish is lost in translation from the paper to the screen, so I can guess comic lovers suffer just the same.

*Jo m'enrabio sobremanera quan desvirtuen un personatge d'un llibre que m'estimo en el pas del paper a la pantalla així que suposo que els lectors de còmics pateixen tant com jo.

One Of The Team

Al Febrer la Sílvia em va passar aquesta foto de l'Estel amb les seves companyes del Lleida Unió Atlètica i la mini-Estel que va sortir de casa meva l'any passat.

Em va fer moltíssima il·lusió veure-la amb totes les nenes, una més de l'equip.

Així que, després de demanar permís a tots els pares/mares (gràcies Sílvia), la comparteixo amb vosaltres.

Quan entrego un nino, sabent que segurament no el tornaré a veure, sempre em fa una mica de peneta. 

Per això em fa feliç veure que són estimats i compartits.

Galleguiña

Cuando la inspiración llama a tu (metafórica) puerta es tu obligación abrir y escuchar lo que tenga que decirte... o lamentarlo para siempre.

Esta ha sido una de esas veces en las que en medio de la oscuridad más oscura, de repente ves la luz...y tienes una semana para acabar el proyecto.


LA HISTORIA
Por alguna razón ignota en mi album de cuando era pequeña siempre ha estado esta foto de mi prima Esther.

Debe de ser una de las pocas fotos en ese album en las que no salgo yo. Es ése un album bastante egocéntrico, de los de aquí yo con las tortugas, aquí yo con un gorro azul, aquí yo (despeinada cual bruja) comulgando-todos tenemos un pasado oscuro.
El caso es que en casa siempre nos ha gustado mucho esa foto...y yo este año no le tenia regalo pensado para su cumple... y la inspiración llamó a mi (aun metafórica) puerta.

LA ELABORACIÓN
Como ella en la foto era muy pequeñita, no quería usar mi patrón de siempre de muñeca, asi que busqué un dibujo de las proporciones de un nene y basé en ellas el patrón nuevo.

Se ve que los nenes tienen la cabeza muuuy grande en relación al cuerpo.
Para empezar hice igual que siempre y la tomé como unidad de medida y la muñeca mide, aproximadamente, cuatro cabezas.

A partir de aquí fui siguiendo el esquema para las proporciones y la foto para los colores.

El chaleco es una pieza aparte. Para hacerlo trabajé en pasadas, montando tantos puntos como tenia la cintura y menguando en las mismas vueltas que en el cuerpo, para dejar los agujeros para los brazos trabajé los delanteros y la espalda por separado un par de pasadas y volví a unirlo todo montando tantos puntos de cadeneta como puntos había dejado sin hacer bajo los brazos. Para acabar di una vuelta de punto bajo alrededor de toda la prenda. Para cerrarlo he usado un lacito negro,  de esos tan estrechitos que vienen cosidos a los hombros de las camisetas y que siempre corto porque me da mucha rabia que después se asomen por el escote.

Las espardeñas tienen tres piezas cada una. La suela es una ¿elipse? ¿pseudoelipse? trabajada en redondo. Los talones son semicirculos montados desde un anillo mágico pero sólo con tres puntos en el anillo. Para la puntera también hice un semicírculo pero luego rematé el llamémoslo diámetro con una pasada de punto bajo.
Una vez hechas todas las piezas las cosí unas con otras.
Los cordones son cadenetas hechas con dalieta negra. Para calcular la longitud de la cadeneta, até una espardeña con unos hilos y los medí. La punta de las cadenetas está asegurada con un poquito de superglue.

El pañuelo fue un quebradero de cabeza. Para empezar en la foto de la foto que me mandaron desde casa de mis padres, que es donde vive el álbum, no se veía bien el estampado. Ahora se que es de florecillas porque después he visto OTRA foto del mismo día. Yo veía que era brillante, a trozos gris y a trozos rosa. Así que cogí un poco de lana gris y un poco de un hilo brilloso rosa y otro plateado que no se cómo acabaron en casa pero que me han venido muy bien y hice una pañoleta triangular a punto bobo - empezando con tres puntos y aumentando uno en cada lado en pasadas alternas. Paré cuando las puntas se juntaban en la nuca de la muñeca. Entonces cosí juntas las tres puntitas, para que no se moviera.

Aunque en la foto no se le ve casi el pelito, yo se lo puse igual. Y hasta le hice un flequillo todo saleroso.

La verdad es que, aunque está mal que yo lo diga, quedó monísima. Y la destinataria pilló enseguida que era ella y no una galleguiña genérica.

Me encanta cuando los planes salen bien.

La suerte, que caprichosa es

Pues así han quedado las cosas.

Esta es la lista definitiva de nombres propuestos para cada muñeca.

Aquí están todos los nombres de los participantes y el nombre que proponía cada uno.

Los he recortado, doblado y los he puesto en una bolsa.

Entonces he esperado a que la mano inocente saliera del cole y merendase.

Y la mano inocente (mi sobrino Enric) ha sacado un papelito de la bolsa.

Que ha resultado ser el de su madre.

Felicidades Emma.

Lo dicho, la suerte es caprichosilla.

SKIN TONES & GIVEAWAY

 Como cada año por estas fechas toca SORTEO!!!

Y para celebrarlo os presento mi nuevo proyecto, SKIN TONES

Un dia me di cuenta de que el color sonrosadito de todas mis muñecas no reflejaba la realidad de este nuestro variopinto planeta y empecé a estudiar diferentes gamas de colores y posibilidades. De momento este es el resultado.
Ahora empezaré a probar colores en sus hermanas grandotas.

¿Cómo funciona el sorteo este año?

Para participar deja un comentario en esta entrada del blog diciendo que muñeca te gusta más (y querrías tener) y cómo la llamarías.
Y ya está, así de fácil.

Bueno, si quieres compartirlo en facebook, instagram, whatsapp o la cola de la panaderia, estupendo.

El sorteo está abierto desde AHORA hasta el 12 de febrero 2017 a las 12 de la noche.

EDITO PARA AÑADIR: El sorteo está abierto a todo el mundo mundial. El premio del sorteo es UNA muñeca. Pondré todos los nombres en papelitos en una bolsa/caja/receptáculo, una mano inocente cogerá un papel y la muñeca a la que corresponda el nombre será el premio para la persona que se lo puso.

Like every year around this time it's GIVEAWAY TIME!!!

And to celebrate it let me introduce my new project,  SKIN TONES

One day I realized that the pink skin of all my dolls wasn't a good reflection of the diversity of our planet  so I started studying different yarn colour charts and different possibilities. And here's the results so far.
Now I'll start trying new colours in my big dolls as well.


To enter the giveaway:

Leave a comment below telling me which doll is your favourite ( and the one you'd like to win) and the name you'd pick for her.
And that's it. Easy as pie.

Well, if you'd like to share the giveaway on facebook, instagram, whatsapp or the bakery queue it'll be swell.

You can enter the giveaway from now till the 12th of February at midnight.

EDIT TO ADD: the giveaway is open worldwide. The prize of the giveaway is ONE doll. I will put all the names written on little papers in a bag/box/container, an innocent hand will choose one and the doll whose name is chosen will be the prize for the person who gave her that name.

Raindrops Keep Falling On My Head

L'altre dia havia de fer una classe d'amigurumis per principiants. No volia fer la típica boleta, volia una forma que em permetés ensenyar més coses, i vaig pensar, gotes d'aigua/pluja.
Fent una gota pots aprendre a augmentar, a minvar i com crear diferent formes combinant augments, minves i voltes normals, en aquest cas una (mitja) esfera i un con. A més com que per a fer el con les voltes amb minves no són consecutives el resultat és millor que les minves en una esfera quan estàs començant.
A més són boniquetes.

N'he fet una mena de patró, potser us fa servei.

So, the other day I had to teach an Amigurumi for beginners lesson. I didn't want to do the typical ball, I wanted a shape that allowed me to teach more than one thing, and then I thought, raindrops.
With a raindrop you can learn increases, decreases and how to create different shapes by combining increases, decreases and plain rounds, here a sphere (half) and a cone. Also, as in the cone the decrease rounds are not consecutive it looks better than the decreases of a sphere, made by a beginner.
And they're kind of cute.

Here's the pattern, maybe you'll find it useful too.

DEADPOOL & UNICORNS

Mentre sortíem del cine de veure Deadpool  ja tenia claríssim quin seria el regal d'aniversari de la Rosa. I al començament les coses van anar prou rodades i va semblar que estaria per la data que tocava al març però, life got in the way, i li he donat avui.

Deadpool (la peli) és genial, vam riure moltíssim! Està plena de referències a d'altres pelis i és pocasustància, entretinguda, boja, violenta, obertament sexual i molt divertida, per tenir té fins unicorns!  De Deadpool (el personatge) jo en sabia ben poc abans de la peli, bé, en sabia el que vaig aprendre (i he hagut de desaprendre) a X-Men Origins: Wolverine. Però sé que és un dels personatges preferits de la Rosa.

Així que el seu regal de cumple d'enguany ha estat un nino del Deadpool, amb lo seu unicorn, of course.

El nino està fet seguint el patró de les meves nines amb fil Paris de Drops i després porta tot de bocinets de feltre negre, vermell i marró cosits a sobre per a fer cinturons amb butxaquetes, bocins del traje, els ulls (com he patit amb els ulls deumeusinyor) i les fundes per les armes. Les catanes, el ganivet i la sivella estan fets amb una mena de plastilina que s'asseca a l'aire i queda com de goma (el meu nebot me'n va donar una miqueta per a que pogués jugar)

L'unicorn d'en Deadpool el vaig fer seguint el patró de Sweet N' Cute Creations amb Natura Just Cotton de DMC.

Una altra cosa que va passar  mirant Deadpool va ser que al Jordi se li va despertar com una mena de fòbia als unicorns, que mira que són bonics i no li fan mal a ningú. 

Així que vam començar una campanya de spam amb fotos variades i variopintes de ....unicorns of course, que de moment està en stand by, però pot tornar a posar-se en marxa qualsevol dia d'aquestos... QUE LO SEPAS

Quan es va apropar el seu cumple va estar cla-ri-ssim que calia posar un unicorn tangible a la seva vida, i li'n vam fer un, ben gran i atxuxable....perquè som booones persooones

El patró de l'unicorn del Jordi és Rainbow Cuddles de 1dogwoof i està fet amb Paris de Drops.

 Aquest SÍ que va arribar a temps pel cumple, yuhu!

Encara que la a la versió original té la cua i la crinera com l'arc de Sant Martí, vam decidir que tot rosa era més ...adequat.

PS - he escrit unicorn en contes de "unicornio" o "unicorni", i unicorns en contes de "unicornios" o "unicornis" però no m'agrada gens com sona. I penso continuar dient-lo malament. EA!

PS2 - Doncs diu la viquipèdia que també s'en pot dir Alicorn, d'un Unicorn... ja he aprés la cosa nova d'avui.....

Love Stories

La meua familia de ninos va començar amb una parella de nuvis per a la Laia, per a la seva parada al DeNuvis.

Des d'aleshores fins ara n'he fet uns quants, de nuvis, pero aquest estiu a la boda de la Miriam i l'Àlex ha estat la primera vegada que he vist "en vivo y en directo" una entrega a destinatari.

Encara que vaig passar una mica de vergonyeta perquè una és asocial de mena i no se li donen bé aquestes coses, va ser emocionant. Va ser un feedback genial i una pujada  d'autoestima increïble, mai hauria pensat que un dels meus ninos podia aportar tanta felicitat!

Inspirada per l'experiència he fet un recull de tots els nuvis que he fet fins ara, en plan retrospectiva amb una sorpreseta al final ;)

ELS PRIMERS, I PARES FUNDADORS DEL HOUSE OF DOLLS PROJECT

ELS PRIMERS AMB ULLS DE SEGURETAT

ELS PETITANYOS PARTIDARIS DE L'AMOR LLIURE

AMB CORBATA, VEL I ESQUENA A L'AIRE

BEN EQUIPATS PELS ESPORTS D'HIVERN, QUE DIUEN QUE WINTER IS COMING (encara que sembli que l'estiu està aqui per a quedar-se)

I PER ACABAR, PRESENTANT EN SOCIETAT A MR. I MRS. POTATO, uns ninos que mai hauria pensat a fer i que van ser tot un repte. Ben aviat penjaré el seu patró en una entrada per a ells sols, que bé que se la mereixen.

Una nina d'aniversari

L'any de unbirthdays s'ha acabat.
I ara toquen aniversaris.
encara que com sempre, aquest blog us arriba en diferit... que se le va a hacer.....
La Júlia ha fet un any (de fet ja té 18 mesos...) i li he fet una nina, que li va agradar molt.
La nina de la Júlia és molt rosa, és tant rosa que li van posar de nom Pink.
La Pink porta mitjons a ratlles.

La forma de canviar de color sense que es noti gaire que més m'agrada és aquesta: tancar el darrer punt del primer color amb el segon color.
Començar la volta següent amb un punt nan agafant només el fil de dins del punt i a continuació fer un punt baix agafant els dos fils del mateix punt.
A la volta següent deixar sense treballar el punt nan.
Com que els amigurumis es treballen en espiral, aconseguir franges de color horitzontals que quedin bé és ben difícil.
Jo trobo que aquesta tècnica fa un canvi de color bonic i definit i és la que utilitzo sempre.

Un altre punt que utilitzo bastant  a les nines és el ganxet superficial. M'agrada perquè queda igual que el brodat a punt de cadeneta i és molt més fàcil de fer.
Serveix tant per a afegir accents de color, com aquí vaig fer a les mànigues com per a fer línies definides de canvi entre dos colors, com entre les sabates i els mitjons.

Nina Estel

L'Estel ha fet la comunió i la Sílvia, sa mare, volia regalar-li una nina "que no fos de comunió".

Volia una nina que s'assemblés a sa filla quan està vestida per a córrer.




La Sílvia em va enviar fotos de la nena i jo en vaig fer un horridibuix dels meus, que no cal que veieu...
I a partir del dibuix i de les fotos vaig fer la nina.
Amb el que vaig patir més va ser amb les ratlles verticals als pantalonets, perquè al punt baix en ganxet els punts no fan columnes verticals.
Per al top vaig utilitzar feltre negre i punt de cadeneta.

És la primera nina amb cua de cavall que faig.
El coleter és de mouliné rosa i porta un botó que crec que li escau força :)

Lo millor a l'entrega quan sa mare va dir "És l'Estel!"

Treballant en equip

Que voldràs de regal enguany, Enric?

Un drac

D'acord, però quin drac?

I com que li vaig dir que el Toothless no li feia, que treballar a punt baix amb fil negre tota l'estona és una tortura, l'Enric va dibuixar dos dracs, un drac de fulla i un drac de gel. En va fer dos vistes de cada, per a que em fos més fàcil fer el nino. I vam decidir que seria més interessant el drac de fulla.

I m'hi vaig posar.

El Drac Fulla porta neteja pipes a les ales seguint la nervadura de la “fulla” i a la cua per a que s'aguantin ben eixerides mirant amunt i té les urpes de color negre. Vaig fer els ulls amb feltre blau brodant la pupil·la mirant de que s'assemblessin lo més possible al dibuix.

Star vs The Forces Of Evil

Els objectes tenen poder, i més encara si parlem de varetes màgiques!

He fet la vareta de la Star Butterfly. Me la va encarregar l'Ainhoa per al cumple de la Lúa.

Jo no tenia ni idea de qui era la Star, així que vaig fer recerca.... i de moment he mirat tots els episodis de la primera temporada i ara a l'Enric també li agrada. I es que amb  aquesta vareta pots enviar una pluja de narvals cap als teus enemics, o transformar casa teua en un parc aquàtic!!! per no parlar dels cadellets de mirada laser :)

D'entrada no estava segura de poder fer-la en el temps del que disposava, va ser tot com un sprint. Però després de una mica de brainstorming, tenia un pla.

El pla incloia un bastonet, una bola de porexpan, molta cola calenta, fils, agulles, ganxet i feltre...i un dibuix dolentissim dels meus, que no penso compartir.

El primer pas va ser tallar la cara plana de l'estrella a la bola de porex, i fer el forat per a encaixar el bastó.

després, marató de ganxet per a recobrir el palo i l'esfera, una mica sobre la marxa, sobretot al moment de fer el trau per a encaixar el bastó.

Per a fer l'estrella vaig combinar una de ganxet amb una de petiteta de feltre per a donar-li volum. 

I vaig reaprendre a fer un pentàgon inscrit en una circunferència amb esquadra i compas... i un video del youtube.

La corona també és un sector de cercle, em vaig posar molt geomètrica per una estona.

I després de pegar totes les peces de feltre i de brodar corets amb punt de cadeneta, ho vaig enganxar tot amb cola calenta.

Quan vaig acabar i la vaig tenir a les mans em va fer sentir poderosa... com si pogués acabar amb tots els problemes que se'm possessin per davant... hmmmmm, i si en faig una per a mi?
i ja posats, també vull les tisores interdimensionals!
Com podeu veure, a la Lúa li va agradar. Segur que també la fa sentir super poderosa!