Ballerina

El desembre passat vaig fer una ballarina. Feia temps que en volia fer una però mai no la feia perquè no tenia clar com fer els peus "en relevé" fent treball de puntes. I un dia vaig tenir una idea...I si en comptes de seguir pensant en el peu com una unitat li "afegia" el taló fet a part? I vaig fer una prova. I va funcionar.

 Vaig començar el peu en rodó per la punta en color Blanc*, vaig canviar a Acanthe* i vaig seguir fent un cilindre. El taló el vaig fer com si girés un taló de mitjó, el vaig cosir al peu i el vaig emplenar.

Una vegada superat el problema del relevé la resta fa fer baixada.

Per a posar les cintes de les sabatilles vaig estar mirant a youtube com se les cordaven les ballarines de carn i ossos. També vaig mirar moltes fotos de noies fent ballet, sobretot pels peus.

Mentres feia el primer peu, quan vaig anar veient  que de veritat semblava un peuet fent puntes, vaig saber de qui havia de ser la nina, si l'acabava i quedava boniqueta.

I avui, deu mesos més tard, per fi la ballarina ha marxat amb l'Oscar cap a la seva nova casa.

*els colors són de dmc natura just cotton

agrairia suggeriments i crítiques constructives del patró a la secció de comentaris.

Galleguiña

Cuando la inspiración llama a tu (metafórica) puerta es tu obligación abrir y escuchar lo que tenga que decirte... o lamentarlo para siempre.

Esta ha sido una de esas veces en las que en medio de la oscuridad más oscura, de repente ves la luz...y tienes una semana para acabar el proyecto.


LA HISTORIA
Por alguna razón ignota en mi album de cuando era pequeña siempre ha estado esta foto de mi prima Esther.

Debe de ser una de las pocas fotos en ese album en las que no salgo yo. Es ése un album bastante egocéntrico, de los de aquí yo con las tortugas, aquí yo con un gorro azul, aquí yo (despeinada cual bruja) comulgando-todos tenemos un pasado oscuro.
El caso es que en casa siempre nos ha gustado mucho esa foto...y yo este año no le tenia regalo pensado para su cumple... y la inspiración llamó a mi (aun metafórica) puerta.

LA ELABORACIÓN
Como ella en la foto era muy pequeñita, no quería usar mi patrón de siempre de muñeca, asi que busqué un dibujo de las proporciones de un nene y basé en ellas el patrón nuevo.

Se ve que los nenes tienen la cabeza muuuy grande en relación al cuerpo.
Para empezar hice igual que siempre y la tomé como unidad de medida y la muñeca mide, aproximadamente, cuatro cabezas.

A partir de aquí fui siguiendo el esquema para las proporciones y la foto para los colores.

El chaleco es una pieza aparte. Para hacerlo trabajé en pasadas, montando tantos puntos como tenia la cintura y menguando en las mismas vueltas que en el cuerpo, para dejar los agujeros para los brazos trabajé los delanteros y la espalda por separado un par de pasadas y volví a unirlo todo montando tantos puntos de cadeneta como puntos había dejado sin hacer bajo los brazos. Para acabar di una vuelta de punto bajo alrededor de toda la prenda. Para cerrarlo he usado un lacito negro,  de esos tan estrechitos que vienen cosidos a los hombros de las camisetas y que siempre corto porque me da mucha rabia que después se asomen por el escote.

Las espardeñas tienen tres piezas cada una. La suela es una ¿elipse? ¿pseudoelipse? trabajada en redondo. Los talones son semicirculos montados desde un anillo mágico pero sólo con tres puntos en el anillo. Para la puntera también hice un semicírculo pero luego rematé el llamémoslo diámetro con una pasada de punto bajo.
Una vez hechas todas las piezas las cosí unas con otras.
Los cordones son cadenetas hechas con dalieta negra. Para calcular la longitud de la cadeneta, até una espardeña con unos hilos y los medí. La punta de las cadenetas está asegurada con un poquito de superglue.

El pañuelo fue un quebradero de cabeza. Para empezar en la foto de la foto que me mandaron desde casa de mis padres, que es donde vive el álbum, no se veía bien el estampado. Ahora se que es de florecillas porque después he visto OTRA foto del mismo día. Yo veía que era brillante, a trozos gris y a trozos rosa. Así que cogí un poco de lana gris y un poco de un hilo brilloso rosa y otro plateado que no se cómo acabaron en casa pero que me han venido muy bien y hice una pañoleta triangular a punto bobo - empezando con tres puntos y aumentando uno en cada lado en pasadas alternas. Paré cuando las puntas se juntaban en la nuca de la muñeca. Entonces cosí juntas las tres puntitas, para que no se moviera.

Aunque en la foto no se le ve casi el pelito, yo se lo puse igual. Y hasta le hice un flequillo todo saleroso.

La verdad es que, aunque está mal que yo lo diga, quedó monísima. Y la destinataria pilló enseguida que era ella y no una galleguiña genérica.

Me encanta cuando los planes salen bien.

Raindrops Keep Falling On My Head

L'altre dia havia de fer una classe d'amigurumis per principiants. No volia fer la típica boleta, volia una forma que em permetés ensenyar més coses, i vaig pensar, gotes d'aigua/pluja.
Fent una gota pots aprendre a augmentar, a minvar i com crear diferent formes combinant augments, minves i voltes normals, en aquest cas una (mitja) esfera i un con. A més com que per a fer el con les voltes amb minves no són consecutives el resultat és millor que les minves en una esfera quan estàs començant.
A més són boniquetes.

N'he fet una mena de patró, potser us fa servei.

So, the other day I had to teach an Amigurumi for beginners lesson. I didn't want to do the typical ball, I wanted a shape that allowed me to teach more than one thing, and then I thought, raindrops.
With a raindrop you can learn increases, decreases and how to create different shapes by combining increases, decreases and plain rounds, here a sphere (half) and a cone. Also, as in the cone the decrease rounds are not consecutive it looks better than the decreases of a sphere, made by a beginner.
And they're kind of cute.

Here's the pattern, maybe you'll find it useful too.

Love Stories

La meua familia de ninos va començar amb una parella de nuvis per a la Laia, per a la seva parada al DeNuvis.

Des d'aleshores fins ara n'he fet uns quants, de nuvis, pero aquest estiu a la boda de la Miriam i l'Àlex ha estat la primera vegada que he vist "en vivo y en directo" una entrega a destinatari.

Encara que vaig passar una mica de vergonyeta perquè una és asocial de mena i no se li donen bé aquestes coses, va ser emocionant. Va ser un feedback genial i una pujada  d'autoestima increïble, mai hauria pensat que un dels meus ninos podia aportar tanta felicitat!

Inspirada per l'experiència he fet un recull de tots els nuvis que he fet fins ara, en plan retrospectiva amb una sorpreseta al final ;)

ELS PRIMERS, I PARES FUNDADORS DEL HOUSE OF DOLLS PROJECT

ELS PRIMERS AMB ULLS DE SEGURETAT

ELS PETITANYOS PARTIDARIS DE L'AMOR LLIURE

AMB CORBATA, VEL I ESQUENA A L'AIRE

BEN EQUIPATS PELS ESPORTS D'HIVERN, QUE DIUEN QUE WINTER IS COMING (encara que sembli que l'estiu està aqui per a quedar-se)

I PER ACABAR, PRESENTANT EN SOCIETAT A MR. I MRS. POTATO, uns ninos que mai hauria pensat a fer i que van ser tot un repte. Ben aviat penjaré el seu patró en una entrada per a ells sols, que bé que se la mereixen.

Una nina d'aniversari

L'any de unbirthdays s'ha acabat.
I ara toquen aniversaris.
encara que com sempre, aquest blog us arriba en diferit... que se le va a hacer.....
La Júlia ha fet un any (de fet ja té 18 mesos...) i li he fet una nina, que li va agradar molt.
La nina de la Júlia és molt rosa, és tant rosa que li van posar de nom Pink.
La Pink porta mitjons a ratlles.

La forma de canviar de color sense que es noti gaire que més m'agrada és aquesta: tancar el darrer punt del primer color amb el segon color.
Començar la volta següent amb un punt nan agafant només el fil de dins del punt i a continuació fer un punt baix agafant els dos fils del mateix punt.
A la volta següent deixar sense treballar el punt nan.
Com que els amigurumis es treballen en espiral, aconseguir franges de color horitzontals que quedin bé és ben difícil.
Jo trobo que aquesta tècnica fa un canvi de color bonic i definit i és la que utilitzo sempre.

Un altre punt que utilitzo bastant  a les nines és el ganxet superficial. M'agrada perquè queda igual que el brodat a punt de cadeneta i és molt més fàcil de fer.
Serveix tant per a afegir accents de color, com aquí vaig fer a les mànigues com per a fer línies definides de canvi entre dos colors, com entre les sabates i els mitjons.

A year of unbirthdays - Last delivery -

I amb el nino del Roger, tanco l'any de no-aniversaris.

M'ha agradat molt fer aquestos ninos i que s'hagin de rentar de tant jugar-hi.

Encara que el calendari de fabricació i entrega va fallar des del segon mes, tots han arribat a casa seua, i vaig tancar el cicle al gener, quan feia tot just una mica més d'un any des que el vaig començar.

En resum, un experiment satisfactori i gratificant.

Gràcies Àngela per les fotos del nino Roger :) 

A year of unbirthdays - A Ghibli Special

 De vegades els fills de les amigues ja són massa grans per a jugar amb nines i cal buscar alternatives.
Per això aquesta entrega del any de no-cumpleanys és diferent.
Per al Toni i la Sara vaig fer un pack de ninos Guibli.


Per als Totoros vaig seguir els super patrons de la Lucy Ravenscar que feia segles que estaven a la meva llista.
El patró del Jiji és de A Gamer's Wife, i també feia molt que el tenia a la llista.

La veritat és que em va costar molt dir-los-hi adeu.
potser els posaré a la meva llista, i d'aqui hmmmmm uns deu o dotze anys en tindré uns per casa :)

gallineta petiteta

Mi primo quiere un par de gallinas.
De verdad.
De las que cagan y cacarean.
Para ponerlas a vivir en su balcón.

Si bien toda la familia ha intentado hacerle ver que ese plan es de locos (y con el frio que hace donde vive, de asesinos de pollos) él sigue con su fijación aviar.

Así que, para su cumpleaños, le he hecho una gallinita, por lo de quitarle el antojo.
Es una gallineta un poco mágica porque pone huevos de chocolate, y muy práctica como animal doméstico porque ni caga ni cacarea, con el plus de caber en un bolsillo.

El patrón es de La Vaquita de Lanita y es genial. Si teneis que hacer una gallina, os lo recomiendo. Bueno, os recomiendo el blog entero.

My cousin wants a pair of hens.

Real hens.

The ones that poop and cluck.

He wants the hens to live in his balcony.

Even though the whole family has tried to make him see the folly of his idea (and that his hypothetical hens will freeze to death in the balcony, turning him into a hen killer) he carries on with his avian fixation.

I've made a tiny hen for him for his birthday, to free him from his odd whim.

It's a magical hen because it lays chocolate eggs, and very practical to have as a pet, because it neither poops nor clucks. And it fits in your pocket!!

The pattern is by La Vaquita de Lanita and it's great. If you have to crochet a hen, take this one into consideration.  I love her blog.

Wonderland

I've always liked "Alice's Adventures in Wonderland"; all those crazy situations and mad characters. And I want to believe in the existence of hidden pathways that lead from our sensible world into magical places, no matter if they are rabbit holes, magical wardrobes or a platform at King's Cross Station.

Before making a "character doll" I usually do a bit of research. I have discovered that while there aren't any references to Alice's hair or attire in the book, Charles Lutwidge Dodgson, that is to say Lewis Carroll, told John Tenniel, Alice's first illustrator, that she had long light-coloured hair. The pinafore was Tenniel's idea.
The first coloured drawing of Alice showed her as a blonde with a yellow dress and blue stockings.
Even though different illustrators dressed her differently, Alice made her way into the collective imaginary in a blue dress (and a pinafore) and I blame Disney for that.

My Alice doesn't wear a pinafore. Why? well, because after the fourth attempt and the fourth very ugly pinafore we (designer & buyer) decided that it was not necessary... because I was going bonkers, but then ...all the best people are.
Alice needed loose hair. I don't believe in wool loose hair in dolls intended for children because it gets all tangled and matted. So my Alice has a neat row of ringlets and the traditional black hairband.
I enjoyed making Alice, from the black Mary Janes to the very yellow hair (not the pinafores, though) and the recipients loved it too.
Thanks Clara for trusting me with this project.

here comes the bride

I love it when people want personalized dolls but for a teeny tiny thing: the secrecy. And the waiting that goes with it.

Usually I share pictures on the go, but with secret projects I have to wait until the big reveal has been done at the other end. And I don't like it.
The waiting is painful also because I don't know if the recipient is going to like my work or hate it and if you know me you already know about my anxiety issues.

This has been my second bride'n'groom project.

The first ones were the prototypes, the founding parents of the House Of Dolls Project.
I always write down my new patterns as I create them. Right now I have a notebook's worth of doll variations. Every new doll has its due page in it. Every sleeve, sock, shoe, knickers, collar, hair style, belt, glove, has been documented so far.
I've discovered some things on the way.
1 - The size matters. A wee difference might make a big impact in the final result. Always write down the crochet size and the yarn you are using.
2 - The same pattern made with two different combinations of yarn and crochet produces very different results. Drops Paris vs DMC Natura Just Cotton.
3 - Some kids like to name their dolls, and some don't. As far as I can remember, I was part of the second group. did you name your dolls when you were little?

a winter wonderland wedding

M'encanta que em demanin nines personalitzades si no fos per un petit detall: mantenir el projecte en secret. I l'espera que l'acompanya.
Normalment comparteixo fotos de les meves nines mentre les faig, però amb els projectes secrets he d'esperar fins que el destinatari ha rebut la nina. I no m'agrada.
L'espera és també dolorosa perquè no sé si la nina agradarà o no i, si em coneixeu, ja sabeu lo bé que gestiono l'ansietat.

Aquest ha estat el meu segon parell de nuvis.
El primer parell van ser els prototips, els pares fundadors de The House Of Dolls Project.
Sempre escric els patrons nous mentre els vaig creant. Ara mateix tinc una llibreta plena de variacions. Cada nina nova hi té la seua pàgina. Cada màniga, mitjó, sabata, calceta, escot, cabell, cinturó, guant ha estat documentat.
En el camí he descobert algunes coses.
1 - La mida importa. Una petita diferència pot tenir un gran impacte sobre el producte final. Procureu escriure sempre el número de ganxet i la qualitat de fil que feu anar.
2 - El mateix patró fet amb dues combinacions diferents de fil i ganxet produeix resultats molt diferents. Drops Paris vs DMC Natura Just Cotton.
3 - Hi ha infants que posen noms als ninos, i n'hi ha que no. Que jo recordi, jo era part del segon grup. Vosaltres els hi posàveu nom a les nines?

bowties are cool

fascinator

A Year Of Unbirthdays #4

Seguint amb el meu propòsit de fer ninos pels fills dels amics en aquest any de "no-cumpleaños" us ensenyo els tres que van fer cap a casa dels Visús-Guasch ja fa molts dies (i mesos, el temps passa i jo no escric) per a ser amiguets d'en Joaquim, la Joana i el Lluis.

Fer ninos nens va ser tot un canvi. Sembla una tonteria però vaig dubtar molt en coses com la llargària dels pantalons o el color dels mitjons (tots dos en porten, of course).
Fer pentinats pels ninos és una de les coses que trobo més difícils. M'agrada fer el cabell a ganxet perque em fa la impressió que així aguanten més temps pentinats. I a més el pentinat li dóna personalitat al nino.

Ah, i aqui us deixo una mostreta del meu friquisme, que es cola de tant en tant en els meus projectes.

I'm a leaf on the wind, watch how I soar

Tauró Tigre Titella / Tiger Shark Puppet

Ara fa un any, per les festes del poble, l'Enric volia un nino molt feo d'un tauró TARONJA de les firetes.
Li vaig dir que ni parlar-ne perque, entre d'altres raons, nosaltres en podíem fer un de molt més guapo i que fos una titella. I l'hem fet.
Ha estat una coproducció nebot-tieta basada en els dibuixos de l'Enric (i les imatges de taurons de Google) i en la seva mà.
I de mica en mica amb molt fer i molt desfer el tauró va anar creixent.
Cada nou pas en el procés d'elaboració va ser aprovat pel destinatari. La mida, numero i ubicació de les aletes, el tipus de cua (que cada classe de tauró la té diferent...he après una de coses sobre los bitxos aquestos!)
Un dels moments claus en el procés va ser quan vam haver de decidir entre uns ulls anatòmicament correctes o uns més grans com si fossin de còmic, de tauró dolent. Va guanyar el tauró dolent.
I aquest mes, després d'un any de fer i desfer i de portar la titella de Lleida a Gimenells i de tornada, per fi l'hem acabat!
I és genial! I malvat.

Nice Vegetarian Shark VS Evil Man-Eater Shark

Evil Child-Eater Shark vs Enric

A year ago during the Town Festival Enric wanted a very ugly orange plushie shark.
I told him I wasn't going to buy it for him because among other reasons, we could make one way better that that one, and a puppet to boot. And we have.
It has been a nephew-auntie coproduction based upon Enric's drawings (and Google's pictures of sharks) and his hand.
And step by step with a lot of doing and a lot of undoing the shark started growing.
Every new step on the way was approved by the owner-to-be. The size, number and position of the fins, the kind of tail ( each type of shark has a different type of tail, I've learnt a lot about these beasts)
One of the key moments of the whole process was when we had to decide between anatomically correct eyes or evil cartoon-like ones. Cartoons won.
And this month, after a year of crocheting and unravelling and of carrying the puppet from Lleida to Gimenells and back again, we've finished it!
And it is awesome! And evil.

Evil Shark eating poor Sally Doll

nom nom nom

A Year of Unbirthdays #3

Meet Alicia.

I guess that with all the giving away of unbirthday presents with unbirthday cards that was meant to happen.
Gala has named her doll Alicia.
Alicia has buns and braids. She wears a pink tunic with a baby blue Peter Pan collar with pink leggings both with baby blue details.

Os presento a Alicia.

Supongo que con tanto regalo de no cumpleaños con tarjetas de no cumpleaños tenia que pasar.

Gala le ha puesto Alicia a su muñeca. (bueno, le puso, hace unos cuantos dias)

Alicia tiene moños y trenzas. Lleva una túnica rosa con un cuello Peter Pan azul celeste y leggings rosas. Detalles en azul celeste.

A year of unbirthdays #2

The March doll has reached its owner. 

Lúa has her new doll and has named it Judit (like me).
Judit Doll wears her hair in buns and has a green and orange dress. And green boots.

She has been around the house for a while so she has had time to make some friends. Here you have her with Han in his odd Beatles bob hairstyle phase.
The doll per month plan has been abandoned for a more chaotic system, following my natural idiosyncrasy. Right now I have quite a bunch of them ready to go. Yay me!

La nina de Març ja està amb la seva propietària.

La Lúa li ha posat de nom Judit (com jo).

La Nina Judit porta un vestit verd i taronja. I botes verdes. I un parell de monyos.

Com ha estat bastant temps per casa, ha pogut fer-hi amics. Per exemple en Han, amb qui la podeu veure a la foto (el pobre estava passant per una etapa de cabell a lo Beatles)
El plan de fer una nina al mes fa temps que va ser abandonat per un sistema més caòtic, seguint la meva idiosincràsia. Ara mateix en tinc uns quants per repartir.... Ole jo!

FER CISTELLS

De vegades necessites projectes de no pensar. perque la vida és molt complicada o perque la grip et té feta un nyap o perque el vent no deixa de bufar i, potser no la casa però la cordura se l'està emportant. o per un coctel maligno de tot plegat.

l'ultima vegada que m'ha pasat he fet cistells. A ganxet. A punt baix. Amb un munt de fils que tenia per casa que no sabia que fer-ne.

el primer el vaig fer amb cotonet, el segón amb cotó merceritzat del 5, 8 i 12.

L'unica complicació és evitar que s'emboliquin els fils. Amb el cotonet vaig anar estirant de tots els cabdells alhora i no va passar res molt greu. 

Amb el segón, les possibilitats de catàstrofe van crèixen perque hi havia més fils i eren molt més fins, així que els vaig cabdellar tots junts i després vaig fer el cistell.

I a més, fer cabdells també relaxa.

 dreta - cotonet - 26 cms diàmetre i  17cms alt

esquerra - fil primet - 23cms diàmetre i  19cms alt