he perdido un tornillo

L'estiu passat, d'excursió per Barcelona, vaig comprar un fat quarter preciós, tot en tons verds, que sembla un plànol d'un jardí a Nunoya. M'en vaig enamorar molt, però molt, i això que jo no sóc gaire (gens) de daurats.

el meu fat quarter japonés

Durant aquest any, de tant en tant el treia a airejar-se i me'l mirava, pensant què en faria d'aquella tela preciosa... i l'acaronava una mica, i el tornava a guardar.

Aquesta primavera, ma tieta em va donar un bolso de festa vellet, per si volia aprofitar la tanca. I ho vaig veure clarissim, com si la bombeta dels comics se m'hagués encés a sobre del cap. Moment epifànic total.

Vaig decidir en aquell mateix moment que refaria aquell bolso (una miqueta més gran) amb el meu fat quarter japonés.

Avui, amb tots els components preparats, tanca, fil, forro, guata, patró, agulles de cap, agulles de cosir, tisores i patró m'hi he posat.

agafant forces per tallar

I m'ha quedat molt bonic, encara que està malament que ho digui jo. 

El producte acabat

I com que estava tan contenta, l'he estrenat a la nit per anar a fer un beure amb les amigues.

De camí cap a on haviem quedat, he parat a un caixer i aleshores he descobert que al meu bolso preciós li faltava una rosqueta com aquesta.

si algú troba una rosqueta com aquesta...... :(

He refet el camí cap a casa per si la trobava, res. He arribat a casa, he canviat de bolso i he tornat a marxar. Pel cami he tornat a mirar MOLT per si la trobava i altre cop res. He arribat al bar amb un vórtex de caos i destrucció girant per sobre del meu cap... i ganes de plorar. De mica en mica, però, m'ha anat passat.

missing

El món no s'acaba per perdre una rosca,  a no ser que sigui part de l'engranatge de les esferes celestes, clar.

Segur que en puc trobar una altra per a sustituir-la. Quan s'és gafe com ara jo, s'ha d'aprendre a relativitzar els obstacles que et posa el món i riure-te'n o pararies boig.

Això si, de tornada cap a casa, he anat mirant per terra, "nofoscas"

si és que hi han cases d'algú

Vet aqui un altre cas de "vale por ..."

En aquest cas, "vale por un buff con la letra de una canción o un poema", per a la Mercè.

Ha arribat just un any després, junt amb el regal d'enguany... coses que passen quan ets jo.

Ha estat un procés llarg i educatiu. I el resultat (en la meva opinió) ha valgut la pena.

He fet un buff amb un bocí de "qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa.

Fins ara sempre que havia fet algo així, havia estat amb lletres de 5 voltes d'alt, amb 2 voltes de separació entre files, si fa no fa.

Aquesta vegada ha estat més complicat.

Primer vaig dibuixar el text a una taula d'excel. Fer tota la tornada era massa, així que en vaig triar un bocí, i vaig pensar que podia ser interessant variar les mides i gruixos de les lletres.

En quant vaig tenir la llana i el esquema m'hi vaig posar. Unes quantes voltes del dret en marró, una del revés per a girar un parell més en marró, i a començar a fer lletres.

S'entortolligava una mica però vaig pensar que al cosir el marge a puesto s'arreglaria. La part de dalt encara cargolava més....... i el vaig desfer... sencer...

Investigant vaig descobrir coses que no sabia.

UNA - que utilitzar una agulla més petita a les voltes d'un color és una bona idea.

DOS - que no hi ha cap remei perfecte per a evitar l'encargolament.

TRES - que de vegades montar els punts pot ser lo més complicat de tota la peça.

Per a paliar l'efecte tràgic del cargolament, vaig seguir aquest tutorial per a montar els punts i fer la trena horitzontal.

També vaig utilitzar unes agulles 0,25mm més petites per a fer les voltes llises. 

El resultat m'agradava més. Quedava tot més uniforme.

A l'hora de tancar, vaig utilitzar un tancament amb icord.

I les vores cargolaven. (caosydestrucciooonnnnn)

Per a igualar tots els punts i donar-li la forma correcta, el vaig posar a remull, i després a assecar ben pla i ben medit. I cargolava. (mascaosidestrucciooonnnnnn)

Així que, vaig decidir forrar-lo.

I ha funcionat!!!

No cargola, segur que així no pica i queda ben bonic.

Ah, si, per estalviar-me maldecaps al canvi de volta, que fent stranded/jacquard/fairisle o com li volgueu dir, sempre porta problemes, vaig fer unes columnes de ratlles que després he tapat amb l'entredós de quadrets.

forats

el meu nebot forada els pantalons, als genolls, com tots els nens.

I aquesta vegada m'ha tocat arreglar-los a mi, i li he fet uns sargits freeform.

Primer vaig fer creuetes
amb un bastidor petitet dels de ma mare de brodar a màquina, un bocí de tela blanca i fil vermell de dalieta, vaig començar fent tirades de ratlletes i després vaig girar 90º i les vaig creuar.

després vaig fer un monstre
n'haviem vist de semblants al pinterest, i com a casa de la mare no hi havia feltre, i jo portava una mica de fil de cotó blanc, els ulls i les dentetes, són de ganxet.
una mica de tela vermella d'uns pantalons vells de la mare, quatre puntades en negre i voilà! un monstre genoller.

i aquest va ser l'últim
fil verd d'una altra dalieta oblidada, un bocinet de tejano negre, puntades radials per assegurar el pedaç i després.unes estrelletes

ara a pensar qué hi posarem als propers

instant gratification

Llevaba mucho ya sin tener nada "para mi" en las agujas y el jueves por la noche empecé este bolso. 

 Antes de irme a dormir dejé el bolso ahormandose/cogiendo forma en un resto de cartón pluma. 

El viernes, en casa de mis padres, le "robé" un trozo de tela a mi madre para el forro, lo cosí a mano, con su costura francesa y todo y luego, a montar el conjunto.

Coser el bolso a la boquilla me costó un buen rato y tres intentos porque no acababa de quedar according to plan. Al final quedó bien, buf!

Y como guinda le puse una cinta para poder colgarmelo, no es la que pensaba usar, pero no pude resistir la tentación, ¡es tan mona!

Y ayer sábado por la noche, después de fabricarle un cuerpo a Trekkie Monster para la producción de Avenue Q de la EOI (viva el trabajo en equipo y las pistolas de silicona), lo estrené para ir a cenar.

After quite a long while without knitting for me, last Thursday I started knitting this bag. 

Before going to bed I left it blocking on a piece of foam core board.

Friday, at my parent's place, I "stole" a bit of fabric from my mother for the lining, I hand sewn it, with french seams! and then I put it all together.

I spent a lot of time sewing the bag to the clasp, I did it 3 times because I didn't like the results. At last I made it right! phew!

The final touch is the strap, it isn't the one I intended to use but, I couldn't resist the temptation, it's so cute!

And yesterday (saturday) night, after making a body for Trekkie Monster, for the Avenue Q production at the EOI (hooray team work and hot glue pistols), my new bag had its premiere going out for dinner.

De Todo Un Poco

He tenido una semana muy productiva.

He hecho punto (pero ya lo vereis cuando esté acabado), he cosido -un neceser- , diseñado - tarjetas-, he hecho un poco de scrap -una libreta-, un poco de decoupage -una cajita-, algo de tapizado -5 sillas y media- ... y si, todo eso son grapas

I've had a very productive week.

I've done some knitting (but you'll see it once it's finished), some sewing - a notions bag-, a bit of design -professional cards-, a bit of scrap -a notebook-, a bit of decoupage -an "altoid" tin -, some upholstery -5 chairs and a half- ... and yes, all this things in a heap are staples

Una casa digna

 Avui els meus ganxets han presentat una protesta formal. No pot ser que les agulles de fer punt tinguin casetes dignes i nosaltres mira, aqui vivint tots en un munt.

Tenen raó.
Avui toca fer un estoig per als ganxets.

Today my crochet needles have raised their voices  in protest. It's not fair that the knitting needles have nice housings and here we are living all in a heap.
And they're right.
Today I'm sewing a new case for them.

Mira que monas todas ordenaditas!