Pàgines

dijous, 25 de febrer de 2021

no és teatre

Jo vaig estudiar a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida, de 1999 a 2002. Jo hi era quan va començar. I no vaig fer-hi res. Això és el que em passa pel cap cada cop que hi penso. No vaig fer-hi res. Encara que no conegués les noies dels grups d'adolescents, no vaig fer-hi res. Encara que a partir del segon any nosaltres anéssim de mati i elles de tarda, no vaig fer-hi res. Jo era una persona adulta; tenia 25 anys quan vaig començar a l'Aula: i no vaig fer-hi res. El que per a mi va ser un lloc de llum on vaig aprendre tant, on vaig fer amics que encara conservo era, al mateix temps, un lloc tèrbol per a elles. I no vaig fer-hi res. El 2018, nou dones, amb el suport del col·lectiu Dones a Escena, van presentar una denúncia per abusos contra dos professors de l'Aula de Teatre de Lleida. El 2019, va començar la campanya de Dones a Escena #NoEsTeatro per a fer visibles aquells abusos i ajudar altres possibles víctimes a posar nom al que els havia passat. El 2020, el diari Ara va publicar un article d'investigació sobre els 20 anys d'abusos a l'Aula, que donava veu a desenes de víctimes. Dins del sector, hi ha els que hem donat suport a les noies com hem pogut i els que han minimitzat o negat tot l'afer. I va arribar aquest projecte i m'hi vaig llençar de cap sense saber-ne el tema, perquè la primera edició em va encantar. Quan el vaig saber, ho vaig tenir clar i, després de demanar el permís de les denunciants via la Roser Guasch i la Isabel Mercé, m'hi vaig posar. El disseny es divideix en dues parts. D’una banda, hi ha una selecció de les frases que es van utilitzar a xarxes, així com el hashtag #NoEsTeatro que les acompanyava. Per a mi, les diferents tipografies reflecteixen les diferents veus. I hi he utilitzat el gris com a color mort, de passat, de runa i cendra. Les flors són les nou noies que van denunciar, iguals però diferents alhora, que no estan soles: estan unides per una cadena viva, d'amor i de sororitat que està en un pla superior al del text i que l'esclafa. Aquesta liana/cadena té circells per acollir les que encara no han pogut parlar i, com les arrels que tiren avall edificis mil·lenaris, anorrea les no-persones que mai haurien d'haver estat allà. Després de molt de temps sense saber com ajudar, què fer, com posar el meu granet de sorra, al final ho he trobat en els fils i les agulles, vells coneguts meus. El brodat no és el meu medi habitual, però m'hi he trobat força còmoda i he descobert que m'encanta fer nusos francesos. Jo vaig patir bullying de joveneta i entenc l'estrès posttraumàtic, entenc com algunes experiències condicionen qui ets i com et relaciones. Per a mi, aquestes dones són molt valentes. Molt. Moltíssim. Jo hi era quan va començar i, ara, hi he fet quelcom al respecte.
Aquest és el text que acompanya la meva aportació brodada al projecte Volem Fer Saber, del cosit a la paraula del Centre d'Art la Panera i la Sandra March.

dimecres, 21 d’agost de 2019

SON GOKU

Quan l'Hèctor havia de fer 40 anys vaig pensar molt quin regal fer-li perquè el pot d'olives amb cogombrets habitual no em semblava adient.
I al final ho vaig trobar: faré un Goku!
I m'hi vaig posar. 
El primer pas va ser buscar dibuixos d'en Goku nen per a calcular proporcions i preparar els colors.
Com que els pantalons que porta li són balders, vaig decidir fer les cames "duplicades" per dins de "color pell" i per fora el pantaló vermell, més ample.
totes dues peces s'ajunten al cinturó i es tornen a separar perquè la samarreta també li queda ampla.

I havia arribat al cos quan em vaig posar pitjor. Els darrers anys han estat un festival de mals i somatitzacions i teràpia. I aquell mes fa dos anys va ser desastrós. I el meu trastorn d'ansietat generalitzada va fer que no acabés el nino i que em perdés la festa de l'Hèctor i moltes altres coses. Però també he de dir que la teràpia funciona, que estic molt millor i que al final tot arriba i aquest any, pel seu 42 aniversari, li he donat el nino a mon cosí.

La part més complicada ha estat el cabell. Està fet amb llana sense filar enfeltrada en sec amb agulla. Cada punxa del cabell està feta individualment i després fixada a puesto amb l'agulla d'enfeltrar.
És un treball laboriós però el resultat final s'ho val. 
El logo del mestre Muten petitet està brodat i el gran pintat.

Al final també vaig fer la bola de drac de 4 estrelles, com a regal d'enguany, que el nino li devia des de fa dos anys.

el cas es que va estar molt content i li va agradar molt, i va ser una sorpresa.

all's well that ends well!!!

dilluns, 19 d’agost de 2019

Mori - I'm a Doll Designer y'all!

Mori nació un fin de semana malo. De los de no querer pensar, porque pensar duele. De los de no querer sentir porque te desgarra por dentro.
Mori nació del dolor y de la pérdida, como las semillas germinan después de los incendios.

Mori es bosque en japonés. Es una palabra que me gusta porque el kanji para bosque es tres veces el kanji para árbol, muchos árboles = un bosque.

Ahora Mori ha vuelto a renacer como patrón. De momento solo existe en inglés pero planeo traducirlo al castellano un día de estos.
 He aprendido mucho con este proyecto, sobre todo del proceso de prueba por parte de unas personas maravillosas de Free Pattern Testers en Ravelry que me dieron su tiempo y sus comentarios.
Redactar instrucciones para otros es muy diferente de hacerlo para uno mismo. Hay que ser mucho más claro, más explicito. No se puede dar nada por sabido.
Ha sido un proceso muy gratificante y al acabarlo tengo un patrón del que estoy muy orgullosa publicado AQUI.
Estoy pensando en convertirlo en una serie... on verra.

dimecres, 10 de juliol de 2019

El de la Exposició a La Caserna

No sé si a vosaltres us passa però a mi moltes de les coses boniques que m'han passat a la vida me les han proposat gent que m'estima perquè a mi sola no se'm passarien pel cap, en part perquè de vegades em costa trobar-me l'auto-estima i en part per la meva mania de veure el món en blanc i negre.
La exposició va ser una d'aquestes vegades.
Estàvem fent un beure amb la Laura quan em va dir que sa mare l'havia enredat per a que exposés les seves fotos per les festes de Sant Isidre.
La Laura fa unes fotos molt boniques, com podeu veure.
Laura Llanses
Laura Llanses
Laura Llanses
En podeu trobar més al seu Instagram.
La Serp de l'Eden (Crowley pels amics)
I em va proposar compartir l'espai amb ella. Les parets per a les seves fotos i els expositors per als meus ninos. I en un moment de bogeria li vaig dir que sí.
La sala de la Caserna és molt xula, és un espai molt acollidor. Les vigues de fusta m'agraden molt. el Javi, un dels antics "inquilins" que ens va venir a veure ens va explicar on dormia ell, on era la cuina etc i ens la va fer veure amb uns altres ulls.
Vam haver d'adaptar una mica les taules perquè estan pensades per a posar-hi documents sota vidre. La Pili va tenir una molt bona idea i vam tenir uns tacs de fusta rebonics que pujaven el vidre i creaven espai pels ninos.
Quan vaig veure que sí, que era possible exposar els ninos sense patir per la seva integritat física, vaig fer una crida als actuals propietaris. Perquè jo no tinc 68 (si no m'he descontat) moñacos a casa, en tinc molts però no tants!. La majoria de la exposició eren regals a amics i família i algun encàrrec, el destinatari del qual era de prou confiança com per a demanar-li el favor.
El Globus per a que la Júlia voli ben alt.
Va ser molt emocionant veure'ls tots junts, tota aquesta feina, tantes hores de pensar, fer, desfer i tornar a fer.
Gràcies x 3000 Ana Belén Gurruchaga, Bruna Bonet, Enric Pelegrí, Emma Solans, Estel Jordan, Esther Limia, Georgina Alins, Judit Bonet, Júlia Limia, Laura Llanses, Maria Cortés, Olga Solans, Oscar Campo, Rosa Balsà i Susanna Moix per fer-ho possible
Cada nino tenia una fitxa tècnica amb el seu nom, el del dissenyador, el propietari i l'any de fabricació.
Les peces del Jenga de l'Enric van anar de fàbula per a falcar les nines, aixecar-los-hi el cap i, en aquest cas, fer de banquets.
Geek & Proud 1
La més velleta era la Nàiade, del 2008 i el més recent el meu Capità Harlock, que vaig començar al 2017 i vaig acabar per a la expo. Ningú no el reconeixia, pobre Harlock; tinc uns referents ben obscurs.
Geek & Proud 2
Vaig acompanyar els ninos que s'assemblen a algú real o imaginari amb fotografies i amb alguns dels dibuixos que m'ajuden durant el procés de disseny, meus i de l'Enric. També hi havia textos que vaig pensar que eren interessants o divertits manllevats del blog.
Kawaii
El blog li vaig dedicar a la meva àvia que va ser la meva primera mestra i vaig voler que també m'acompanyés allí.
Parecidos Razonables
La Olga i la Cris ens van ajudar a muntar i la Fanny ens va preparar uns canapès boníssims per a la inauguració. El fil musical va ser una selecció de la Olga. 
Ha estat una de les experiències més gratificants de la meva vida. Fa un any hauria estat incapaç de dur a terme un projecte com aquest i hauria acabat sanglotant sota d'una pedra. La teràpia funciona i estic millor i puc fer coses que abans m'haurien bloquejat. Veure com la gent que va venir a veure la expo (gràcies gent per venir a la expo) valorava les hores de feina i lo rebonics que són los meus ninos (està malament que ho digui jo però són ben boniquets) també va ser molt gratificant.

I ara que?
Doncs ara a seguir dissenyant i fent ninotitos, a publicar més patrons i ...life goes on. Però sempre em quedarà el record, brillant i feliç, de quan vaig exposar a la caserna.
Gràcies Laura, per voler compartir aquesta experiència amb mi. T'estimo.
Tot just abans de plegar

fin



dimecres, 20 de març de 2019

Wee Ballerinas

I don't know about you but life seems to revel in taking me down unsuspected paths.
And this time it hasn't been different.

Once upon a time in ... November 2018? I had this idea of making tiny ballerinas for my friend Georgina's daughters that had just started taking ballet lessons.

So I recovered some notes I had from an older wee bride&groom project circa 2015 and got started.

Once the first one was finished, with her all white practice attire I asked my friend Oscar, who is a dancer, if the tiny doll looked enough like a ballet dancer and he gave me some pointers. And this is how the Swans came into the picture.
Suddenly I realized that I had written a full pattern of a Ballerina, with three different hairdos and also three skirt options.

And I decided to look for some testers.

With the help of the awesome abbottade, poodlelady and  silpancho9 from the Free Pattern Testers forum on Ravelry I was able to polish my pattern and to bring light to its obscure spots.

And my  Wee Ballerina pattern was born.
The pattern is up on Ravelry in English and in Spanish.

And if, instead of ballerinas you have wee gymnasts in your life, you can always modify the pattern accordingly.

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Swirl - A Pattern Of Sorts -

Sometimes you need something, a very specific something that exists in your mind and nowhere else.
When this happens, one of the possible solutions is to take it out of your head and into the world.
And this is what I've done, kind of...

I needed a pattern for fingerless gloves in fingering yarn (because that was what I had to knit them with) that were manly enough so that the recipient would wear them.
I looked and searched and asked at the Ravelry forums where lots of nice people tried to help me out but nothing seemed to be adequate.
So in the end I decided to create my own pattern for the occasion.
I found a stitch pattern that resembles a DNA molecule or a ribbon swirl with lots of twisted stitches. I love twisted stitches.
I looked up how many stitches I had used in my last fingerless gloves knitted with fingering yarn and got started.
No, I didn't make a swatch.
Why?
Because I like to live dangerously, that's why.

I wasn't going to publish the pattern, but people seemed to be interested and I wanted to play with Kauricat Knits font so, I've written a pattern, or a recipe, or something.

The pattern is up at Ravelry and it's free.
Here's the Link
It's written in English. 
Aaaaand probably there are mistakes and incomprehensible sentences, because English isn't my first language, well, I've done my best.


dimarts, 9 d’octubre de 2018

Zimmermann o La Manta Del Garbancito

 Se ve que en Francia es tradición mantener en secreto el nombre destinado a un bebé hasta que lo tienes en los brazos. Por eso desde que supe que iba a ser tieta (o padrinetabuela si eso existe) el niño aún sin nombre que ahora se llama Mateo fue para mi el Garbancito.
Y por eso esta es la manta del Garbancito.


Es una manta redonda, si, redonda, ¿qué pasa? hecha siguiendo el patron del Pi Shawl de la gran Elizabeth Zimmermann agujas de 3mm y 8 ovillos y pico de Drops Baby Merino.
La genialidad del Pi Shawl es que los aumentos se concentran en unas vueltas concretas en las que se dobla el número de puntos y en el espacio intermedio o anillo te quedan un número creciente (3,6,12,24,48,96) de vueltas en las que puedes trabajar cualquier punto que te apetezca.

Para este proyecto me puse muy profesional y ¡¡¡HICE UNA MUESTRA!!! de todos los puntos que me interesaba usar y la ahormé? bloqueé? no acabo de encontrar un verbo que me guste para esta acción, se admiten sugerencias. Vamos que la mojé y la sequé bien plana y extendidita.
Sobre esa muestra conté los puntos por centímetro y hice una estimación de los ovillos que iba a necesitar pesando la muestra y calculando el área de la misma y calculando el área de la manta que quería hacer.
También decidí qué puntos iba a utilizar y el orden de los motivos, adaptándolos al numero de puntos del anillo en el que iba a utilizarla. El orden elegido fue estrellas, diente de león, ramas, yemas y piñas.
Los puntos son de Vogue Knitting Stitchionary: Flowers and Leaves y de Harmony Guides, Lace.
Una vez hechos todos los cálculos y con la lana ya comprada (compré de más por si acaso, of course) me puse a la labor.
La manta se empieza por el centro con el método de Emily Ocker, que es como un anillo mágico de ganchillo adaptado.
Y a partir de ahí a rodar y rodar siguiendo el esquema.
El primer obstáculo en el camino fue el punto estrella que descarté porque al ser sólo seis vueltas quedaba desdibujado y no me gustó, así que lo sustituí por punto jersey.
A partir de ahí todo fue como una seda ... hasta que a mitad del último anillo me di cuenta de que había interpretado mal uno de los símbolos del esquema. La verdad es que no afectaba mucho al resultado final PERO YO SABÍA QUE ESTABA MAL así que deshice unas 50 vueltas de 580 puntos cada una, ¡¡¡PORQUE ESTOY MUY LOCA!!!
He aquí una foto muy mala de la manta casi acabada
Y las volví a hacer, ya con la consciencia tranquila.
Rodar y rodar.
Para el remate monté 10 puntos y trabajé del derecho de forma radial cerrando un punto cada dos pasadas hasta haber completado todo el perímetro.

Y ya solo faltaba lavarla y darle forma de circulo de 120 de diámetro, cosa que conseguí midiendo desde el centro hasta la orilla por todo el perímetro y con muchas muchas agujas.

Está mal que yo lo diga pero quedó preciosa.


dimecres, 25 de juliol de 2018

Costurera aficionada

Si bien llevo cosiendo prendas, bolsos, muñecos y otros inventos desde que era pequeña, nunca he pasado de aficionadilla a la costura.
He tenido buenas maestras, eso sí, que me enseñaron a ahorrar tela a la hora de cortar los patrones, a sobrehilar, a hacer punto de escapulario y a deshacer si no quedaba bien.
Se me da bien la retroingeniería, especialmente al hacer bolsos. Puedo reconstruir el mejor  camino a seguir desde los trocitos individuales hasta el producto acabado. Y apunto todos los pasos a seguir y guardo los patrones, por si acaso.

Este verano he hecho estos cinturones con bolsillos. He tenido que aprender a hacer bolsillos de ojal (sin solapitas, eso ya para otro día) y youtube es maravilloso. La verdad es que estoy contenta con el resultado, aunque no tengan solapas.

También he añadido más vestidos de verano a mi vestuario.
Dada mi talla es difícil encontrar cosas sencillas evitando los terribles efectos mesacamilla y chorizo. Por lo menos a mí me cuesta. así que el verano pasado me lié la manta a la cabeza (figurativamente hablando, en verano en Lleida las mantas es mejor verlas sólo de lejos y tocarlas sólo con un palo) y me puse a hacer vestidos.

Para superar el primer obstáculo grave, no sé patronaje...de momento me compré un libro.

Es Stylish Dress Book de Yoshiko Tsukiori. Estuve mirando mucho y este es el que más se acercaba a lo que yo quería.
Tiene 26 modelos y no hay nada más complicado que una pinza o un pliegue. He tenido que hacer algunos cálculos para adaptar los patrones a mi robusta anatomía, eso sí.
Al hacerlo seguramente hay alguna pinza que baila y no acaba de mirar del todo a donde debería (he leído mucho sobre pinzas últimamente) pero de momento me sirve y los resultados son aceptables. Los he hecho sin mangas porque son para ir fresquita por el infierno veraniego.

Entre los dos veranos ya he hecho los modelos A, E dos veces, T y Y.


El primero lo hice con tela malucha en plan experimento y es el que he repetido ahora con una tela bonita que llevaba lustros en casa esperando un destino digno. Cerrando el ciclo.
He aprendido también que el algodón para patchwork igual no es la tela más apropiada para este tipo de trabajo, pero mi vestido de telarañas mola un montón aunque sea demasiado recio. Creo que me lo pondré también en invierno rollo pichi.

Con un poco de suerte hago un par más antes de acabar la temporada. En uno voy a aprovechar la tela de un maxi vestido que hace siglos que no me pongo porque no me gustaba el escote y en el otro ... a salvar una tela que desgracié hace unos años para una majarada. A ver que tal se me da.

Queda de deberes para el invierno adentrarme en el maravilloso mundo del patronaje y aprender a hacer mis patrones desde cero.
Sólo por jugar con esas reglas de curvas ya valdrá la pena!
GuardarGuardar

dimecres, 21 de març de 2018

mitjons començant pels dits

Aquest hivern he explorat maneres diferents de fer mitjons i en comptes d'anar de dalt cap a baix, he començat pels dits.

Els de colorets estan fets seguint el patró de la Laura Linneman i, a més de començar per la puntera, deixes el taló pel final.
El mitjó està teixit en rodó fent un tub, i al lloc on anirà el taló es treballen els punts del taló amb un fil auxiliar, per a després, un cop acabat el mitjó, poder treure'l i teixir el taló minvant i acabant amb kitchener.


Els grisos segueixen el patró de la Wendy D. Johnson. el taló és molt diferent perquè en comptes d'augmentar als dos laterals, com és tradicional, augmenta a la planta del peu.
Com que els mitjons sempre em queden molt estrets a la cama, he fet un invent. He afegit una secció augmentant els punts que em calien per incorporar el dibuix de les mitenes Kujeillen de la Tina Kuu que em té enamorada. 



dilluns, 12 de març de 2018

Maduixeta

No sé si coneixeu els ninos de Lydia Tresselt i la seva web Lalylala. A mi m'encanten. Tots.
I per fi n'he fet un.

He fet una maduixeta per la Júlia, per a celebrar els seus tres anyets. Perquè a la Júlia li agraden molt les maduixes, i ara en té una per abraçar mentre s'adorm.

La Maduixeta està feta seguint aquest patró que és gratuït però cal tenir un altre patró lalylala perquè aquest només indica els canvis de color i el patró per a les fulles.
La nina fa uns 25 cm i està feta a ganxet (2,5 mm)  amb llana per fer mitjons i té un tacte diferent dels ninos fets amb cotó. A més al ser de llana el teixit no és tan rígid i costa més d'emplenar amb floca sense que quedin bonys (però al final t'en surts).

El color verd per a les fulles és una miquetona més gruixut que els altres i per això les fulles han quedat més grans que al model original.

En comptes de fer les llavoretes amb granadura les he fet amb una mica del mateix  fil verd de les fulles.

Espero que la Júlia s'ho passi tan bé jugant-hi com jo m'ho he passat fent-la.
Ha costat dir-li adeu.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Ja tenim guanyadora!

Avui una mà inocent (la de la Rosa) i davant de testimonis ( lo Jordi i servidora) ha triat la guanyadora del sorteig d'enguany.

 Que és... la Belen Alonso!!!

Així que, amiga i companya d'escenaris i de viatges en furgo, tens un gorro nou!

Be, encara no els tens, però és teu for ever and ever.

divendres, 9 de febrer de 2018

sorteig d'aniversari!

Un any més, no gaire prolífic en qüestió de posts però aquí seguim.
I com cada any, faig un sorteig per celebrar l'aniversari del blog.
Enguany podeu guanyar aquest gorro que amb el fred que fa us anirà força bé.
Per a participar heu de deixar un comentari (si pot ser que no sigui anònim) explicant què feu per a no passar (tant) fred. S'accepten receptes de l'àvia, enginys científics i maneres alternatives.

El sorteig està obert des d'ara (9/feb/2018) fins a les 12 PM del 18/feb/2018.
Per a tots els habitants de la terra, no enviem a d'altres planetes, de moment.

El patró es Botanic Hat de Stephen West.

SORTEIG TANCAT




Another year, not really prolific post-wise but we're still here.
and, like every year,  I'm hosting a giveaway to celebrate the anniversary.
This year you can win this hat, suitable for these frosty days we're having.

to enter the giveaway you have to leave a comment to this post (not an anonymous one, if you please) explaining your favourite technique to avoid being cold. Granny's advice, scientific gimmicks and alternative ways are welcome.

The giveaway is open from now (9/feb/2018) until 12PM 18/feb/1018
Open worldwide.

The pattern is Botanic Hat by Stephen West.

CLOSED GIVEAWAY

dijous, 19 d’octubre de 2017

Ballerina

El desembre passat vaig fer una ballarina. Feia temps que en volia fer una però mai no la feia perquè no tenia clar com fer els peus "en relevé" fent treball de puntes. I un dia vaig tenir una idea...I si en comptes de seguir pensant en el peu com una unitat li "afegia" el taló fet a part? I vaig fer una prova. I va funcionar.
 Vaig començar el peu en rodó per la punta en color Blanc*, vaig canviar a Acanthe* i vaig seguir fent un cilindre. El taló el vaig fer com si girés un taló de mitjó, el vaig cosir al peu i el vaig emplenar.

Una vegada superat el problema del relevé la resta fa fer baixada.
Per a posar les cintes de les sabatilles vaig estar mirant a youtube com se les cordaven les ballarines de carn i ossos. També vaig mirar moltes fotos de noies fent ballet, sobretot pels peus.

Mentres feia el primer peu, quan vaig anar veient  que de veritat semblava un peuet fent puntes, vaig saber de qui havia de ser la nina, si l'acabava i quedava boniqueta.
I avui, deu mesos més tard, per fi la ballarina ha marxat amb l'Oscar cap a la seva nova casa.

*els colors són de dmc natura just cotton
agrairia suggeriments i crítiques constructives del patró a la secció de comentaris.

dilluns, 21 d’agost de 2017

Mr. and Mrs Potato Head

A long long time ago....bé, no, només fa un any i escaig, però d'alguna manera s'han de començar els textos.
Vet aquí que una vegada l'Àlex i la Miriam em van encomanar una parella de Mr Potatos nupcials, per a regalar als seus amics el dia de la seua boda.
Vet aquí que jo també hi era, en aquesta boda, perquè l'Àlex és lo meu cosí.
I així va ser que per primera vegada vaig viure l'entrega d'uns dels meus ninos nupcials. I em va emocionar. 
Si bé estic acostumada que la família i amics reaccionin favorablement als meus regals handmade (més o menys frikis depenent de l'ocasió), veure una parella de desconeguts TAN emocionats per rebre els ninos que jo havia fet, encara m'emociona ara.
Després ens vam conèixer, i em van explicar la seva relació amb el món Mr Potato, i va ser molt bonic.

La meva idea era publicar el patró per a celebrar l'aniversari de la boda... però... no puc.
No puc perquè l'aniversari va ser el mes passat i perquè el patró original de la patata és de Squirrel Picnic i ella l'ha hagut d'esborrar de la seva web perquè Hasbro li ha demanat. I jo no vull problemes. Així que, no hi ha patró.

Aquí podeu veure les patates amb les seues amigues.
I aquí pel davant i per darrere vestides de cerimònia.
Va ser un projecte força divertit, i amb les típiques complicacions d'un prototip.
Vaig aprendre coses fent-los i vaig disfrutar veient com els apreciaven els destinataris.
I conte contat, ja s'ha acabat. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

Mutant and Proud

Que li regales a una amiga boja pels gats i pels còmics de superherois?
Doncs està claríssim!
Gats mutants!
Una vegada aclarit aquest punt cal decidir QUINS mutants. Inventats? versionant els X-Men?... dubtes, dubtes....

Lo Magnetogat va ser el primer a tenir clar. De vegades un antiheroi, de vegades un heroi, de vegades un supervillano, Magneto és un dels millors "dolents" dels còmics Marvel i l'interpreten meravellosament al cine tant lo lan McKellen com lo Michael Fassbender (en la meva humil opinió de no lectora de còmics)*
Només em calia trobar un patró amb les potes llargues perquè pogués enganxar una amb l'altra (amb l'imant que els hi anava a posar a dintre) i vaig triar el Small Cat de la Kristi Tullus.

El gaticorn també havia d'existir, perquè encara dura entre nosaltres la conya amb l'unicorn del Deadpool. I vaig trobar un patró de gatet que s'estirava que quedaria que ni pintat amb una banyeta. És lo Neko Atsume de la J.A. Poolvos.

I a veure... que més li agrada?... els cactus! Pues ja està! Un gatocactus! I el patró el vaig tenir clarissim perquè fa temps que estic enamorada del Dumpling Kitty de la Sarah Sloyer.

I així van néixer els X-Cats.
Les úniques modificacions són la banya i les manetes una mica més grans del Magnetocat per a encabir-hi els imants.
Excelsior!
What to gift a friend mad about cats and about superhero comics?
Elementary!
Mutant Cats!
Once make that point clear one must decide WHICH mutants. Made up? X-Men versions? .... doubting...doubting...

MagnetoCat was the first to make the list. Sometimes an anti-hero, sometimes a hero, sometimes a super villain, Magneto is one of the best "bad guys" of the Marvel comics and is wonderfully played on-screen by Ian McKellen and Michael Fassbender (in my humble not-comic-reader opinion)*
I just had to find a pattern of a long-legged cat so it could stick them together (with the magnets help) and I chose Small Cat by Kristi Tullus.

Caticorn had to be because we're still laughing about Deadpool's unicorn. and I found a pattern of a stretching kitten that needed a little horn. it's  Neko Atsume by J.A. Poolvos.

So... let's see what else does she like? Cactus! That's it! a Cattus! And I knew the pattern just then because I've been in love with Sara Sloyer's Dumpling Kitty for a while.

And that's the story of how the x-Cats were born.
The only mods are the little horn and Magnetocat's paws, a wee bigger to encase the magnets.
Excelsior!
* I get really mad when a character from a book I cherish is lost in translation from the paper to the screen, so I can guess comic lovers suffer just the same.
*Jo m'enrabio sobremanera quan desvirtuen un personatge d'un llibre que m'estimo en el pas del paper a la pantalla així que suposo que els lectors de còmics pateixen tant com jo.

Printfriendly