Malabrigo

Hi han projectes que es queden a la pila de coses per acabar per anys per la senzilla raó que no pots soportar tocar allò ni un minut més: hi han fils i llanes que  són aspres i desagradables de treballar. Hi han acrilics que fins i tot et fan dentera.

Però després, també hi han productes dels déus com Malabrigo.

Fer punt amb Malabrigo les hores volen i has de parar, perquè tens les mans enganxades de mantenir massa hores la mateixa postura, o perquè ja són les hores petites i potser dormir a la nit quan toca sería una bona idea.

Treballar amb malabrigo és, senyores i senyors, deliciós.

Aquesta primavera he fet dos xals amb malabrigo. Ha estat un invent a cavall entre un encàrrec i un regal d'aniversari i m'ho he passat molt be fent-los ... encara que un no quedés com tocava a la primera i l'hagués de desfer i començar de zero... perquè ... fer invents no sempre surt bé.

Els dos tenen forma de "crescent", o mitja lluna. 

El primer segueix tal cual (però sense perletes) un patró de Boo Knits, Dare to dream. M'encanta Boo Knits!

L'altre és una modificació de Echo Flower de Jenny Johnson Johnen.

Només vaig utilitzar els punts de la puntilla final, i els vaig incorporar a un a mitja lluna llisa.

La primera pensada va ser montar els punts de la vora, construir la mitja lluna amb  passades curtes i després fer la puntilla.... però cargolava moltissim i era feo, feo... i el vaig desfer. 

La segona pensada va ser, fer el que ja se que funciona:  començar amb un muntatge provisional a l'alçada de la puntilla, fer-la i tancar, i després, aixecar tots els punt del muntatge provisional i fer les passades curtes de cara a l'altra vora... 

Si heu entés els darrers dos paràgrafs, us mereixeu un premi, o teniu uns camins mentals molt semblants als meus, by the way.

La segona idea va ser la bona i el resultat és una passada de xal.

cabdells bonics

amb Malabrigo, fins i tot fer Nupps sembla fàcil, clar que les puntes afilades de les knit-pro ajuden 

si és que hi han cases d'algú

Vet aqui un altre cas de "vale por ..."

En aquest cas, "vale por un buff con la letra de una canción o un poema", per a la Mercè.

Ha arribat just un any després, junt amb el regal d'enguany... coses que passen quan ets jo.

Ha estat un procés llarg i educatiu. I el resultat (en la meva opinió) ha valgut la pena.

He fet un buff amb un bocí de "qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa.

Fins ara sempre que havia fet algo així, havia estat amb lletres de 5 voltes d'alt, amb 2 voltes de separació entre files, si fa no fa.

Aquesta vegada ha estat més complicat.

Primer vaig dibuixar el text a una taula d'excel. Fer tota la tornada era massa, així que en vaig triar un bocí, i vaig pensar que podia ser interessant variar les mides i gruixos de les lletres.

En quant vaig tenir la llana i el esquema m'hi vaig posar. Unes quantes voltes del dret en marró, una del revés per a girar un parell més en marró, i a començar a fer lletres.

S'entortolligava una mica però vaig pensar que al cosir el marge a puesto s'arreglaria. La part de dalt encara cargolava més....... i el vaig desfer... sencer...

Investigant vaig descobrir coses que no sabia.

UNA - que utilitzar una agulla més petita a les voltes d'un color és una bona idea.

DOS - que no hi ha cap remei perfecte per a evitar l'encargolament.

TRES - que de vegades montar els punts pot ser lo més complicat de tota la peça.

Per a paliar l'efecte tràgic del cargolament, vaig seguir aquest tutorial per a montar els punts i fer la trena horitzontal.

També vaig utilitzar unes agulles 0,25mm més petites per a fer les voltes llises. 

El resultat m'agradava més. Quedava tot més uniforme.

A l'hora de tancar, vaig utilitzar un tancament amb icord.

I les vores cargolaven. (caosydestrucciooonnnnn)

Per a igualar tots els punts i donar-li la forma correcta, el vaig posar a remull, i després a assecar ben pla i ben medit. I cargolava. (mascaosidestrucciooonnnnnn)

Així que, vaig decidir forrar-lo.

I ha funcionat!!!

No cargola, segur que així no pica i queda ben bonic.

Ah, si, per estalviar-me maldecaps al canvi de volta, que fent stranded/jacquard/fairisle o com li volgueu dir, sempre porta problemes, vaig fer unes columnes de ratlles que després he tapat amb l'entredós de quadrets.

Nature, bottled

He començat una linea nova a la botiga. I el seu nom ho diu tot: natura embotellada. De moment tinc trèvols, fulletes, unes primaverals i unes altres de tardor i aquesta setmana hi afegiré roses. 

També és la primera entrada del blog que faig des del mòbil... a veure si me'n surto. 

***********

I've started a new line at the shop. Its name speaks for itself: nature, bottled. So far I have shamrocks, tiny spring and autumn leaves, and this week I'll add some roses.

It's the first time I blog from my mobile phone, let's see if I can do it right.

hemlock ring - there and back again

Un altre exemple d'adaptació d'un patró per fer una peça diferent.

hemlock ring, l'original és una manteta circular, basada en un patró del 1942 d'un tapete.

El salt del tapete a la manta el va fer Jared Flood, un dissenyador que m'encanta que té un blog ple de fotos precioses.

El meu primer intent de fer hemlock ring va ser un desastre perque... fer encaje/lace amb acrílic del dolent i a més reciclat, no va ser una bona idea.

Després vaig trobar una altra modificació del patró, aquesta de la mà de Robyn Wade que el va transformar el una boina.

La meva versió de la boina està feta amb Baby Alpaca Silk de DROPS.

Va ser molt entretinguda de fer, treballar amb aquesta llana és deliciós i el resultat una vegada fixada la forma és una passada.

I després, un dia que no sabia qué fer, i com que no tinc uns 25 projectes a mitges, vaig fer-ne un de seda, amb agulles del dos, com un tapete, de tornada als origens.

Mentres el feia semblava un gurruñito, però va anar creixent... i trencant agulles (agulles del 2 de fusta + Judit = DESASTRE), després de mullar-la i posar-li unes quantes agulles de cap a les puntes va quedar molt bonic.

Primer no sabia qué fer-ne.

Després vaig trobar un bastidor dels de ma mare de brodar a màquina, i el tinc entre l'arbre i la palmera, exiliat al poble.

Ah, per cert, per als que no ho sàpiguin, Hemlock = Cicuta

abatanando!!! un gorro nuevo... que seguramente no llevaré nunca

sombrero nuevo, con lana ALASKA de drops. Es una lana sin tratar, y lo he hecho para llevarlo con mis dos buffs nuevos.

El proceso ha sido altamente educativo.

He aprendido:

1 - que conseguir una boina de fieltro es más dificil de lo que yo me pensaba.

2 - que la próxima vez pasaré un hilo por el borde del gorro para que no se de al abatanar.

3 - que abatanar piezas grandes es más facil que trabajar con piecitas pequeñas.

4 - que lo que queda estupendamente en mi supercabeza de cristal, no tiene porqué quedar igual de bien en la mia

Conclusión

el gorro es precioso, hasta que me lo pongo en la cabeza. Entonces me transforma en una azafata de la PanAm con sobrepeso. 

La próxima vez quedará mejor.

la supuesta boina, secándose con miles de agujas clavadas para fijar forma

el resultado final

herringbone

els reis també em van portar dos cabdells de shiro, de Filatura di crosa, i en vaig fer un altre buff, i vaig aprendre un punt nou: Herringbone.
El nom del punt em fa gràcia perque traduit literalment vol dir espina d'arengada, traduit be, teixit en espiga.

Vaig dubtar molt sobre quin patró era el millor per a aquesta llana, i crec que l'he encertat.

El patró el vaig trobar a Ravelry i és de The Purl Bee. Es diu Big Herringbone Cowl i el podeu trobar seguint l'enllaç.

També hi trobareu un tutorial de com fer el punt, que és liosillo durant les primeres voltes - fer dos punts junt però treure només un de l'agulla es fa raro - però una vegada que agafes el ritme funciona be i queda molt vistós.

forats

el meu nebot forada els pantalons, als genolls, com tots els nens.

I aquesta vegada m'ha tocat arreglar-los a mi, i li he fet uns sargits freeform.

Primer vaig fer creuetes
amb un bastidor petitet dels de ma mare de brodar a màquina, un bocí de tela blanca i fil vermell de dalieta, vaig començar fent tirades de ratlletes i després vaig girar 90º i les vaig creuar.

després vaig fer un monstre
n'haviem vist de semblants al pinterest, i com a casa de la mare no hi havia feltre, i jo portava una mica de fil de cotó blanc, els ulls i les dentetes, són de ganxet.
una mica de tela vermella d'uns pantalons vells de la mare, quatre puntades en negre i voilà! un monstre genoller.

i aquest va ser l'últim
fil verd d'una altra dalieta oblidada, un bocinet de tejano negre, puntades radials per assegurar el pedaç i després.unes estrelletes

ara a pensar qué hi posarem als propers

giveaway winners revealed!!!!

hello everyone!
let's talk numbers first.
33 people have entered the giveaway and the giveaway post has had 200 more visits than the 2nd most visited post of the blog, so far.

now, prizes
I've made a list with all the comments and I've given a sequential number to each one.
then I've generated two random numbers, one for each pair at random.org

the grey alpaca pair goes to number 6: cobcottagecraft
and
the blue merino pair goes to number 24: oenopia

congratulations!!!

and to everyone, thanks for entering the giveaway and for all the nice comments.
hope I'll see you around
:)

hola a todos!!!
primero, unos cuantos números
33 personas han concursado y la entrada ha tenido 200 visitas más que la segunda entrada más visitada del blog, de momento.

ahora, premios!
he hecho una lista asignando un numero correlativo a cada comentario.
luego, he generado dos números aleatorios, uno para cada par en random.org

el par de de alpaca gris le han tocado al número 6: cobcottagecraft
y
el par de merino azul le han tocado al número 24: oenopia

enhorabuena!!!

y a todos, gracias por participar y por vuestros comentarios
espero veros por aqui
:)

un any!!!

fa un any que vaig començar aquest blog

i no és un gran blog, ni un blog regular (en el sentit de amb una periodicitat marcada), ni té 50.000 seguidors, ni guanyarà mai premis ni res per l'estil però és el meu blog.

i per a celebrar que fa un any que vaig començar i encara no me n'he cansat, he decidit que és

pues si, habemus sorteig!

QUE? dos parells de mitenes. Són dos dels meus patrons de mitenes preferits, unes són Veyla de Ysolda Teague en merino blau cel de Filatura di Crosa i les altres Kujeillen,  de Tiina Kuu en seda&alpaca grisa de Drops.

COM? deixant un comentari en aquesta entrada del blog (amb alguna manera de contactar amb vosaltres si guanyeu) - si a més voleu seguir el blog o compartir el sorteig al fb al twitter o al forn de pa, perfecte, em faria il·lusió però no és necessari.

QUAN? entraran al sorteig tots els comentaris al blog des d'avui fins a final de mes

QUI? obert a tots els terraquis (i als extraterrestres que estiguin interessats)

Kujeillen

Veyla

it's been a year since I started this blog

and it's not a great blog, or a regular blog, it doesn't have 50.000 followers nor will ever win awards of any king, but it's MY blog

so, to celebrate that a year has passed since I started and I'm still not tired of it, I've decided that it's

WHAT? two pairs of fingerless gloves. They're two of my favourite fingerless gloves patterns. One is Veyla by Ysolda Teague in light blue merino by Filatura di Crosa, the other one is Kujeillen by Tiina Kuu in grey silk&alpaca by Drops.

HOW? leaving a comment at this blog post (with some way to contact you if you win) - if you want also to follow the blog or share the giveaway at fb or twitter or at the groceries store, ok, I'd love it, but it's not mandatory.

WHEN? all the comments to this post from now till the end of the month will enter the giveaway

WHO? it's open to all earthlings (and the aliens that may be interested)

MOHAIR

He fet un buff amb el mohair (dos cabdells de silk-mohair de Katia, un gris&negre i l'altre turquesa&lila) que em van portar els reis via la Padrineta (mua!)

Jo em pensava que el mohair no m'agradava fins que en vaig fer un xal i la sensació de lleugeresa i de carícia em van robar el cor.

La part més complicada del buff ha estat començar i acabar. Tota la part del mig es pot fer mirant la tele sense problema.

La primera volta és complicada perquè és un muntatge provisional de punts, per a poder tancar el tub/coll de forma invisible i muntar 113 (havia de ser un número entre 100 i 120, i em vaig decantar per aquest) punts a ganxet va ser pesadet.

crochet cast-on

La darrera passada és complicada perque posar els 113 punts de MOHAIR de la primera passada a una agulla (desfer el muntatge provisional) per a cosir la primera passada amb la darrera amb kitchener st. va ser complicadet, que perquè? ... perquè el mohair és PELUT i s'enganxa.

desmontando el montaje provisional

Cosir els 113 punts (tenint en conte que em vaig equivocar - no es pot fer mirant la tele - i vaig haver de començar 3 vegades) es va fer llaaaaarg.

Però el resultat paga la pena.

el super tubo, con una aguja en cada punta

procés

1 - muntar punts

2 - treballar en rodó fins que s'acaba el segon cabdell (reservant el fil necessari per tancar - 4 vegades la longitud del bocí a tancar, aprox)

3 - posar els punts de la primera volta en una agulla

4 - fer passar una punta per dins del tub fins a trobar l'altra i tancar tots els punts - kitchener st.

5 - gaudir d'un coll que pot ser gris, o gris& blau, o gris&lila, o lila&turquesa, o turquesa&gris

*** el momento kitchener ***
1 - alinear los extremos a coser, asegurarse de que el tubo no está girado por dentro, que deshacer esto es un lio (habla la voz de la experiencia)

2 - coser, coser, y seguir cosiendo, siguiendo el mantra kitchener -AG. DELANTE derecho fuera, revés se queda;  AG. DETRÁS revés fuera, derecho se queda - .

3 - y asi es como queda... donde está la costura? no se ve :) porque replica una vuelta de punto al derecho

Si bé part de la gràcia del buff és el fil matitzat, segur que si fos del mateix color tot sencer, o de dos colors sòlids diferents també quedaria bé.

acabat!

I'm happy happy happy!!!

where I win a set of needles, ... and forget to blog about it

El passat mes d'abril vaig guanyar un joc d'agulles Knit-Pro amb un dels seus giveaways a Facebook.

Pero, es veu que el meu regal es va perdre en el mon misteriós del correu i no vaig rebre'l fins al novembre.

Les agulles són estupendes. Ja coneixia Knit-Pro i  tenia les intercambiables de symphonie wood de 3,50 fins a 8mm.
Ara també tinc les nova Chunky (9, 10 i 12mm)

En la llista de coses que vull tinc les carbonz, i les de numeros petits, que pel que sembla, només estan  en fixes.


Last april I won a set of Knit-pro nova chunky needles at one of Knit-Pro Facebook giveaways.
My price was lost in the midst of the mysterious mail underworld and I didn't get it since november.

The needles are awesome. I already knew Knit-Pro needles, I had the Symphonie Wood interchangeables from 3,50 to 8mm. Now I also own the Chunky Nova (9, 10 and 12mm)

I have the carbonz on my wish list, and some of the smaller ones that only exist as fix needles.

cactus made to order

Una altre dels projectes secrets de Nadal: Cactus que no es moren.

Havien de ser iguals amb la flor de color diferent.

Estic molt contenta de com van quedar i a més a les destinatàries els hi van agradar, no es pot demanar més!

cadena de montatge

flowerless

in bloom

detall