Bat-Socks: The Dark Knight Rises

Mitjons de Batman fets i regalats. Com que el regal ha arribat una mica tard, exactament un any entre "encàrrec" i entrega, he decidit que, un mitjó per any.

Dissenyar mitjons ha estat una experiència nova i interessant... que no se si repetiré aviat. Intensa, també ha estat intensa.

Vaig començar a escriure sobre els mitjons aqui. Moltes coses van canviar abans d'arribar a bon port.

Per començar, vaig haver de desfer-me de la idea de la bat-senyal, perqué només em quedaven uns 15 punts al mig de la rodona de trenes/cables per fer la rata pinyada.

Un dia abans d'anar a dormir vaig tenir una altra idea, i si començava amb un elàstic asimétric, i després el feia "girar" cap enrera embolcallant el peu i generant una superfície de punt del dret per a poder posar-hi el logo?
I vaig començar a dibuixar i fer esquemes un altre cop.
I vaig començar el primer mitjó.
L'elàstic va girant cap enrera i forma una espiga que arriba fins al final de la llengueta del taló.
Seguint amb la mateixa idea de l'espiga, la vaig repetir a l'empeine del mitjó amb punts del dret agafats per darrera.
El segón mitjó va anar molt més ràpid.
I després el malson del punt duplicat.
Vaig haver de desfer i repetir ELS DOS LOGOS!!! Brodar no és el meu fort.
Al final va quedar bastant be.
I a mon cosí li van agradar, que és el més important. Ara haurà d'esperar uns quants mesos per a estrenar-los. Amb temperatures de 37ºC, no ve gens de gust posar-se mitjons de llana.

Batman socks done and gifted. It's been exactly a year between "order" and delivery, so, I've decided a sock a year's ok as birthday present.
Designing socks has been a new and interesting experience... which I don't know if I'll repeat soon. Intense, it was really intense too.

I started writing about the socks here. A lot of things changed before the end of the whole process.

For starters, I had to get rid of the bat-sign idea, because I only had 15 stitches inside the cabled circle to make the bat.

One day just before bedtime I had another idea: what if I started with an asymmetric rib, and then I turn the rib to the rear, hugging the leg and creating a stockinette stitch section in the front where I could duplicate stitch the logo?

And I started to make drawings and charts again, and to knit the first sock.

The rib twists to the back side creating a herringbone pattern that continues in the heel flap.

The herringbone is repeated on the instep with twisted travelling stitches over a stockinette fabric.
Knitting the second sock was way faster than the first.

Then the nightmare of duplicate stitch started.

I had to embroider each bat TWICE! Embroidering is not my thing.

In the end it was quite fine. And most important, my cousin liked them. 

Now he'll have to wait some months to wear them. With temperatures of 37ºC, who feels like wearing wool socks?

GANXETS: Materials i numeracions

L'altre dia al taller de cactus em van preguntar perqué diferents tipus de ganxets porten diferents numeracions. I no en tenia ni idea, de com funcionava. Havia vist desde petita que els d'acer portàven una numeració i els d'alumini/plàstic una altra pero.... equivalencies? ni idea.
Avui he fet una busqueda a la red i he trobat mil-i-una explicacions. Comparteixo les dues que m'han agradat més: del blog  La Maison Bijoux i de Karp Styles.



LA MAISON BISOUX

KARP STYLES

Crochet Hook Conversion Chart Metric USA   UK   2.00 mm - 14 2.25 mm 1 / B 13 2.50 mm - 12 2.75 mm C 11 3.00 mm - 11 3.25 mm D 10 3.50 mm 4 / E 9 3.75 mm F - 4.00 mm 6 8 4.25 mm G - 4.50 mm 7 7 5.00 mm 8 / H 6 5.50 mm 9 / I 5 6.00 mm 10 / J 4 6.50 mm 10 1/2 / K 3 7.00 mm - 2 8.00 mm - 0 9.00 mm 15 / N 00 10.00 mm P 000 15.75 mm or 16mm Q -

Steel Hook Chart (thread hooks) Metric USA  UK  .6 mm 14 6 .75 mm 13 - .70 mm 12 5 .8 mm 11 - 1 mm 10 4 1.15 mm 9 - 1.25 mm 8 3 1.50 mm 7 2.5 1.6 mm 6 - 1.7 mm 5 - 1.75 mm 4 2 1.85 mm 3 - 1.95 mm 2 - 2 mm 1 1 2.25 mm 0 00 3 mm 00 -

titelles dia dos

Del segón dia de fer titelles per Avenue Q em va quedar molt clara una cosa: La combinació de cola de contacte i calor és maala maaaaaaaaalaaaaaaaa. A l'arribar a casa vaig estar una estona llarga sentada mirant a l'infinit.

Les titelles estan quedant molt be. Ja tenen mans, ulls, boca, cabells!!!!

Encara falta enganxar les mans amb el cap (posant-hi espatlles i braços al mig) acabant de folrar the furry ones i pintar-les.

El treball amb gomaescuma és molt interessant. molt. potser massa.

titelles

Diumenge vam fer titelles.
Estem preparant Avenue Q amb el grup de teatre de l'EOI i necessitem 6 titelles.
L'Oscar ens va ensenyar a fer-ne.
Amb cola (mmmmmmm cooolaaa) gomaespuma i tisores  vam aconseguir fer els caps de les 6 titelles. Diumenge que ve, els hi posarem cos.
Va ser molt interessant. Jo mai no havia fet titelles d'aquestes i estic aprenent moltes coses.
> no hi ha fotos dels caps "acabats" perquè les meues mans estaven massa brutes i no volia tacar de cola el móbil...

Last sunday we made puppets.
We're rehearsing Avenue Q with the EOI theatre group and we need 6 puppets.
Oscar came to teach us how to made them.
With glue (mmmmm gluuuueee), foam and scissors we made the 6 heads. Next Sunday, bodies.
It was very interesting. I had never made that kind of puppets and I'm learning a lot of things.
> There aren't any pictures of the "finished" heads because my hands were too dirty and I didn't want to soil my mobile phone...

rozar hebra

Creo que hay manias que se heredan.

Mi abuela odiaba cambiar de color en una labor de ganchillo, o hacer algo grande compuesto de piezas pequeñas. No le gustaba rozar la hebra.

A mi tampoco me gusta. Prefiero hacer las cosas en una pieza. Nada de costuras. Nada de coser. Nada de cambiar de color.

Pero a veces vale la pena el esfuerzo.

I think you can inherit manias.

My grandma hated changing colours in crochet, or making something big out of little pieces. She didn't like cutting the yarn.

I don't like it either. I'd rather do things in one piece. No seams. No sewing. No colour changes.

But sometimes it's worth the effort.

SOWING THE SEEDS OF LOVE

La primera vez que sembré un árbol tenia menos de 6 años. Era un nogal. Y me ayudó mi tio Fernando que estaba de visita.
 No fue una maternidad demasiado responsable. Puse las nueces en una maceta y... allí se quedaron.
Ahora es un árbol grande que marca la entrada al huerto.

Mi primera maternidad arborea responsable fue mucho tiempo después. A los... 20? Magnolias, Ginkgos y un Laurel, que sufrieron mudanzas, diásporas (tuve que dar unos cuantos en adopción, algunos aun viven, otros no tuvieron tanta suerte), que les cayera encima (2 veces) una persiana, pobre laurel, y resistir en una maceta demasiado pequeña en la ventana... hasta que los llevé a vivir con los abuelos al pueblo. La Magnolia y el Laurel viven en el patio de la casa y el Ginkgo cómodamente en el suelo entre los frutales del huerto.

Hubo otros que se quedaron en el camino: mis pobres Abetos de Douglas se fueron al cielo de los árboles, dejando su cuerpo atrás formando parte del nido de alguna MALDITA paloma.

Ahora tengo un arbol de ganchillo.

Este no tendré que dejarlo en casa de otros porque en la mia no cabe, así me ahorro la mala conciencia. Tampoco tendré que cambiarlo de maceta, a no ser que se me caiga al suelo que todo puede ser.

The first  time I sowed a tree I was less than 6 years old. It was a walnut tree. My uncle Fernando who was visiting helped me.
It wasn't a responsible motherhood. I put the nuts in a pot and ... there they stood. Now it's a big tree marking the entrance to the orchard.

My first responsible arboreal motherhood was long after that. I was ...20? Magnolias. Ginkgos and a Laurel Bay tree. They suffered movings, diasporas (I had to give some away, some are still alive, some weren't that lucky), the falling of a wooden roller blind (twice) over them, poor Laurel bay tree, and to resist in a too small pot on the windowsill... until I took them to the village to stay with my parents. The Magnolia Tree and the Laurel Bay tree are still living on the patio, the Ginkgo in the orchard, between the fruit trees.

There were some that got stuck on the way: my poor Douglas Firs went to the heaven of trees, leaving their body behind, as part of some DAMNED pigeon nest.

Now I have a crochet tree.
I won't have to take it away to anyone's house because it doesn't fit in mine anymore, so I won't have a guilty conscience. I won't have to change its pot either, if it doesn't fall to the ground... it won't be the first time...

ἀράχνη - De Com Vaig Teixir Una Teranyina

El dia 8 de Juny es va casar mon cosí. Estàvem tots molt emocionats amb l'event, a casa meua. Per diverses raons, perque ens l'estimem molt, perque, no ens enganyem, aquesta és l'unica boda, boda prevista a la familia propera i perque hi vam poder anar tots.

the never-ending skein

Ma germana va trobar vestit per la boda sorprenentment ràpid (trobar les sabates va ser un procés molt més llarg i dolorós). És verd, llarg, vaporós, i, segons ella, una mica descocat. Calia un "algo" per tapar una mica d'escot.

Vam pensar que la solució als seus problemes era un xal.
Però, quin xal?
Primer ens vam haver de posar d'acord en la forma que havia de tenir.
Un xal triangular li hauria penjat massa per l'esquena i un rectangular hauria penjat massa per davant, una mitja lluna ens va semblar mes adient.
però, quina mitja lluna?

preparados, listos....go!

Jo sóc més de fulles i branques, ella més de dibuixos geomètrics. Enviar links amunt i avall no va resultar un bon sistema, vaig acabar per fer un taulell al pinterest amb un munt de fotos de Ravelry per a que pogués triar-ne un.
Va triar Sweet Dreams de Boo Knits.
Fer-lo en seda va ser decisió meva.
La vam comprar per internet a Dye for Yarn, a Etsy.
Com no et pots refiar dels colors en una pantalla d'ordenador, en vam agafar dos cabdells diferents. Un en seda sense tenyir per si de cas i un altre en un color verd que vam pensar que aniria bé amb el vestit.
el verd va resultar perfecte.
Vaig estar cabdellant dues hores i quart.
En tot el cabdell ni un nus ni cap imperfecció.
El patró també el vaig comprar per internet, directament a Ravelry. Ha estat la meva primera experiència Boo Knits però segur que no serà la ultima (vaig comprar el pack i l'he d'amortitzar i a més tots els dissenys del pack estàn molt be).

miles de marcadores

Sweet Dreams sembla molt més dificil del que és. No té elements complicadots. No hi han nupps ni 3a9. La seva complicació principal són les boletes... i no li vam posar. No creia que em donés temps de teixir amb tantes boletes, clar que, vist el que he tardat en fer-lo, potser si que hauria tingut temps!
té la seva gràcia començar una peça amb dos punts i que al final en tingui més de 400.
He de dir però, que l'ultima volta va ser més un malson que un somni. Fa tot de piquets, o sigui que montes 3 punts, en tanques 5, montes 3 més, tanques 5. Es va fer etern.
Una altra cosa que em tenia preocupada era que, en teoria, per a fixar la forma del xal, l'havia de mullar. Vaig mirar pels foros a Ravelry i vaig veure que si, que era la forma correcta encara que fos seda. Pero com seguia sense fiar-me, vaig fer una mostreta, la vaig mullar i la vaig fixar. Va anar perfecte i vaig poder posar el xal a remull sense pors.

Fixar el xal va portar nous problemes.

antes

Normalment, quan faig un xal en mitja lluna, començo per fixar les puntes i treballo cap al centre. PERO amb aquest tipus de xals, per com estan començats, cal començar a clavar agulles pel mig i tirar cap a les puntes. Com que no ho sabia, em va quedar una mica amb forma de croissant, peò ho vaig poder arreglar tornant a mullar la zona del mig i fixant-la cam calia. Quan va estar fet, el croissant només el recordava jo. :)
PS-La boda va anar molt i molt be. Va ser molt divertida i tothom estava molt guapo, vam riure, vam plorar, vam ballar.... ah, i el xal va ser tot un èxit i em vam felicitar totes les tietes.

   

My cousin got married the 8th of June. We're all thrilled with the event. For different reasons, because we love him, because, let's be honest, this will be the only wedding with all the trimmings in the family and because in the end everyone

could go.

blocking test

My sister found a dress for the wedding shockingly fast (finding the right shoes was a long and painful process). It's green, long, sheer and according to her a wee bit too revealing . Something was needed to hide some cleavage.

A shawl was the answer.

But, which one?

First we had to agree on its shape.

A triangular shawl will be too long on her back and a rectangular one too big on her front, a crescent shape was more suited for the job.

But, what crescent?

the awful croissant

I'm more of a leaves and twigs girl, she's more geometrical in nature. Sending links up and down wasn't a good system, so, in the end I made a Pinterest board with a lot of Ravelry pictures so she'd be able to choose one.

She chose sweet Dreams by Boo Knits.

Using silk was my call.
We bought it online at Dye for Yarn (etsy).

We didn't trust the colours in the computer screen, so, just to be safe we order two skeins. One in natural just in case and one in a green we thought would go nicely with the dress. The green one was just perfect.
I spent 2 1/4 hours making a centre pull ball. Not a knot or imperfection in the whole skein.
I bought the pattern from internet too, at Ravelry. This has been my first Boo Knits experience, but I'm sure it won't be the last (I bought the pack and I have to get my money's worth and I love the designs).
Sweet Dreams seems more difficult than it really is. There aren't complicated stitches. No nupps, no 3to9s. It's main difficulty is the beading... and we didn't do it. I thought I wasn't going to have time enough to knit all those beads, but, knowing now the time it took me to finish, maybe I had time enough!
Starting a piece with 2 stitches to finish with more than 400 is kind od funny.
I must say, though that the last row was a nightmare instead of a dream. It's a picot binding, you have to CO 3 st, then BO 5, then CO 3 more... never-ending.
Another thing that worried me was the wet blocking. I saw on Ravelry that it was the right way to go, even if it was silk. But, as I didn't trust it 100%, I did a swatch, soaked it and blocked it. It worked perfectly and I could soak the shawl without fears.

no more croissant

The blocking brought new problems.
when I block a crescent shawl, I usually start at the points and work towards the centre. BUT with this kind of crescent shawl, due to its construction, you have to start blocking in the middle and work your way to the points. As I didn't know it, I got a croissant-shaped shawl, but I was able to fix it by wetting the centre again and blocking it the right way. After that, the croissant existed only in my memories... and some bad pictures.

PS - The wedding was a success, funny and we all looked our best, we laughed, we cried, we danced... and all my aunties congratulated me about the shawl.

CACTUS

Juny va ser el mes dels cactus a casa meva.
Els cactus m'agraden. Perquè van amb la veritat per davant. Perquè si t'apropes massa i et punxes... no és que no ho veiessis vindre: Les espines estaven allí esperant-te ben a la vista.
Ara mateix a casa meua hi han 25 cactus, 19 són de veritat... i 6 són de ganxet.
Un cactus és un bon primer projecte d'amigurumi. I no cal seguir cap patró, només has de jugar amb les formes bàsiques boleta, tub i, si vols, afegir-hi alguna floreta.

A més aquestos testos guarden un secret... que podeu veure si aneu al final de la entrada :)

     

June was cactus's month at my place.

I like cactuses. Because what you see is what you get. Because if you get too close and got pricked... you had been warned: The prickles were there waiting for you, for everyone to see.

Right now there are 25 cactuses at my place, 19 are real... and 6 are crocheted.

A cactus is a good amigurimi 1st project. You don't have to follow a pattern, just play with the basic forms, balls, tubes, and, if you want, you can add some little flower.

And these pots keep a secret.

Pots amagar tresors sota les plantes!

You can hide secrets under the plants!