Ei, que vam fer mitjons a La Troca!!!

He de fer una confessió.
Fer mitjons era una d'aquestes coses que volia saber fer abans de  morir-me. El misteri de les cinc agulles m'atreia des de feia molt i molt temps. De fet va ser una de les meves raons per tornar a fer punt.
Ara és un dels meus vicis.
I m'encanta compartir-lo.

Per aixó m'ho vaig passar tan be a La Troca ensenyant a fer mitjons a l'Aurora, l'Asunción, la Montse i la Maria Teresa, unes dones genials, velles amigues de les agulles de fer mitja, que de seguida van familiaritzar-se amb l'ús de les seves germanetes petites de doble punta.

Vam fer un mini mitjó amb totes les parts que un mitjó ha de tenir, això si.

En aquest curs les meves superalumnes van aprendre  a treballar amb 5 agulles a la vegada com els millors malabaristes, un manera nova de montar punts, ben elàstica per a que el mitjó no apreti, que un mitjó té moltes mates i s'han de fer numeros si o si, que mentres gires un taló no pots xerrar amb les amigues o passen COSES, que el punt per tancar la puntera té nom de militar britànic i que fer mitjons és entretingut i et sents molt molt bé amb tu mateixa quan acabes el primer (i el segon, i el tercer).

El curs el vam fer al novembre, i ara en preparem un altre començant pels ditets i acabant a la cama.