No sé si a vosaltres us passa però a mi moltes de
les coses boniques que m'han passat a la vida me les han proposat
gent que m'estima perquè a mi sola no se'm passarien pel cap, en
part perquè de vegades em costa trobar-me l'auto-estima i en part
per la meva mania de veure el món en blanc i negre.
La exposició va ser una d'aquestes vegades.
Estàvem fent un beure amb la Laura quan em va dir
que sa mare l'havia enredat per a que exposés les seves fotos per les festes de Sant Isidre.
La
Laura fa unes fotos molt boniques, com podeu veure.
 |
| Laura Llanses |
 |
| Laura Llanses |
 |
| Laura Llanses |
 |
| La Serp de l'Eden (Crowley pels amics) |
I em va proposar compartir l'espai amb ella. Les
parets per a les seves fotos i els expositors per als meus ninos. I
en un moment de bogeria li vaig dir que sí.
La sala de la Caserna és molt xula, és un espai molt acollidor. Les vigues de fusta m'agraden molt. el Javi, un dels antics "inquilins" que ens va venir a veure ens va explicar on dormia ell, on era la cuina etc i ens la va fer veure amb uns altres ulls.
Vam haver d'adaptar una mica les taules perquè estan
pensades per a posar-hi documents sota vidre. La Pili va tenir una
molt bona idea i vam tenir uns tacs de fusta rebonics que pujaven el
vidre i creaven espai pels ninos.
Quan vaig veure que sí, que era possible exposar els
ninos sense patir per la seva integritat física, vaig fer una crida
als actuals propietaris. Perquè jo no tinc 68 (si no m'he descontat) moñacos a casa, en tinc molts però no tants!. La majoria de la exposició eren
regals a amics i família i algun encàrrec, el destinatari del qual
era de prou confiança com per a demanar-li el favor.
 |
| El Globus per a que la Júlia voli ben alt. |
Va ser molt emocionant veure'ls tots junts, tota
aquesta feina, tantes hores de pensar, fer, desfer i tornar a fer.
Gràcies x 3000 Ana Belén Gurruchaga, Bruna Bonet, Enric Pelegrí, Emma Solans, Estel Jordan, Esther Limia, Georgina Alins, Judit Bonet, Júlia Limia, Laura Llanses, Maria Cortés, Olga Solans, Oscar Campo, Rosa Balsà i Susanna Moix per fer-ho possible
Cada nino tenia una fitxa tècnica amb el seu nom,
el del dissenyador, el propietari i l'any de fabricació.
Les peces del Jenga de l'Enric van anar de fàbula per a falcar les nines, aixecar-los-hi el cap i, en aquest cas, fer de banquets.
 |
| Geek & Proud 1 |
La més velleta era la Nàiade, del 2008 i el més
recent el meu Capità Harlock, que vaig començar al 2017 i vaig acabar per a
la expo. Ningú no el reconeixia, pobre Harlock; tinc uns
referents ben obscurs.
 |
| Geek & Proud 2 |
Vaig acompanyar els ninos que s'assemblen a algú
real o imaginari amb fotografies i amb alguns dels dibuixos que
m'ajuden durant el procés de disseny, meus i de l'Enric. També hi
havia textos que vaig pensar que eren interessants o divertits
manllevats del blog.
 |
| Kawaii |
 |
| Parecidos Razonables |
La Olga i la Cris ens van ajudar a muntar i la Fanny
ens va preparar uns canapès boníssims per a la inauguració. El fil musical va ser una selecció de la Olga.
Ha estat una de les experiències més gratificants
de la meva vida. Fa un any hauria estat incapaç de dur a terme un
projecte com aquest i hauria acabat sanglotant sota d'una pedra. La
teràpia funciona i estic millor i puc fer coses que abans m'haurien
bloquejat. Veure com la gent que va venir a veure la expo (gràcies
gent per venir a la expo) valorava les hores de feina i lo rebonics
que són los meus ninos (està malament que ho digui jo però són
ben boniquets) també va ser molt gratificant.
I ara que?
Doncs ara a seguir dissenyant i fent ninotitos, a
publicar més patrons i ...life goes on. Però sempre em quedarà el
record, brillant i feliç, de quan vaig exposar a la caserna.
Gràcies Laura, per voler compartir aquesta
experiència amb mi. T'estimo.
 |
| Tot just abans de plegar |
 |
fin
|
