ganxet en conserva

porto una temporada ficant flors, branquetes y fulles de ganxet en botelletes de vidre.

són cosetes petitones perquè han de passar pel coll de l'ampolla.

la veritat és que m'ho passo molt bé fent-les: són la labor de fer mirant series ara mateix. 

estàn fetes amb dalietes, bé a casa meua sempre se n'ha dit així dels cabdellets de perlé de colors del num. 12. Resulta que el nom ve d'una marca.

quan vaig trobar (després d'una peregrinació llarga) les .... com coi es diu "hembrillas" en català? vaig poder utilitzar les ampolletes com a penjolls.

queden be penjant d'una cadena llarga i també amb un cordill per fer un collaret curt.

que posarieu vosaltres dins d'una botelleta?

SAKURA

PRIMAVERA

ROSA

TARDOR

 TRÈBOL

Weirwood - In which I made an imaginary tree

I'm a geek. An amateur, yes, but  a geek nonetheless.

I've been known for knitting and crocheting weird stuff before.
This is just another brick in that wall.

I've made a crochet weirwood.

what? you don't know what a weirwood is?
No problem.

My weirwood is made with scraps of wool sock yarn crocheted into simple shapes as balls and tubes.
Then those balls and tubes were sewn together in the shape of a would-be tree.

while I was crocheting it I uploaded these pictures to my facebook wall, and asked if someone knew what it was intended to become.

      

I got some interesting answers: maracas, a mushroom, a puppet, a molecule, a pokemon, a coat stand. Some were more accurate: a tree, a bonsai, a baobab, a strawberry tree... 

No one got it right.

I would have accepted weirwood, arciano (that's Spanish for weirwood), heart tree, that weird Stark Tree, the weeping tree in Game of Thrones.

Anyway, here's the finished tree before putting some wires in it.

 And here's after the wiring.

And, as you can see, embroidery is NOT my thing.

I've Seen Things - An iPad Sleeve

The deed is finally done. The Blade Runner ipad sleeve has reached its rightful owner. And the whole process has taken just a bit over a year.

It started as a barter, I needed something, and offered something in return. That something turned out to be - after some negociation -  an ipad sleeve, with a text from Blade Runner, to be precise, by Rutger Hauer, who played the Nexus-6 Replicant Roy Batty.

First I needed the appropiate yarn, then things happened and the yarn stayed in a ziplock bag for months, then I made the design, in an excel page, nothing fancy, had it approved and starter knitting.

I love stranded knitting: I love its binary matrix, the fact that you just have to knit, no purling, no cables, no lace, just plain old knit stitch.

I started it in the round, with a provisional cast-on, and went round and round through the chart.
I purled a row to create the hem and after a black round did some in blue on the other side.
And then I undid the provisional cast-on and used kitchener stitch to close the bottom.
I wanted the ipad to be really protected while inside its sleeve, that's why I added a layer of heavy padding inside and also a pretty starry cotton lining.
No closure was needed because the sleeve it's really snug and fitting.

before padding

after padding

I'm very proud of the finished product..
I like it, Rosa likes it and I hope you like it too!!!

pretty starry lining

he perdido un tornillo

L'estiu passat, d'excursió per Barcelona, vaig comprar un fat quarter preciós, tot en tons verds, que sembla un plànol d'un jardí a Nunoya. M'en vaig enamorar molt, però molt, i això que jo no sóc gaire (gens) de daurats.

el meu fat quarter japonés

Durant aquest any, de tant en tant el treia a airejar-se i me'l mirava, pensant què en faria d'aquella tela preciosa... i l'acaronava una mica, i el tornava a guardar.

Aquesta primavera, ma tieta em va donar un bolso de festa vellet, per si volia aprofitar la tanca. I ho vaig veure clarissim, com si la bombeta dels comics se m'hagués encés a sobre del cap. Moment epifànic total.

Vaig decidir en aquell mateix moment que refaria aquell bolso (una miqueta més gran) amb el meu fat quarter japonés.

Avui, amb tots els components preparats, tanca, fil, forro, guata, patró, agulles de cap, agulles de cosir, tisores i patró m'hi he posat.

agafant forces per tallar

I m'ha quedat molt bonic, encara que està malament que ho digui jo. 

El producte acabat

I com que estava tan contenta, l'he estrenat a la nit per anar a fer un beure amb les amigues.

De camí cap a on haviem quedat, he parat a un caixer i aleshores he descobert que al meu bolso preciós li faltava una rosqueta com aquesta.

si algú troba una rosqueta com aquesta...... :(

He refet el camí cap a casa per si la trobava, res. He arribat a casa, he canviat de bolso i he tornat a marxar. Pel cami he tornat a mirar MOLT per si la trobava i altre cop res. He arribat al bar amb un vórtex de caos i destrucció girant per sobre del meu cap... i ganes de plorar. De mica en mica, però, m'ha anat passat.

missing

El món no s'acaba per perdre una rosca,  a no ser que sigui part de l'engranatge de les esferes celestes, clar.

Segur que en puc trobar una altra per a sustituir-la. Quan s'és gafe com ara jo, s'ha d'aprendre a relativitzar els obstacles que et posa el món i riure-te'n o pararies boig.

Això si, de tornada cap a casa, he anat mirant per terra, "nofoscas"

un cactus feliç per a un nen feliç

A l'Enric (el meu nebot) li agraden els meus ninotets de ganxet, fins i tot els meus arbres, que ara estàn exiliats a casa dels meus pares.

Però els cactus no li acaben de fer el pes... aixó de que no tinguin dos "braços"....

I un dia em va demanar un cactus que en tingués dos, de braços, "així" em va dir, posant els seus dos braços com volia que els tingués el nino i ballant. "I amb ulls", "I content".

I naturalment, li he fet. Li vaig donar pel seu cinquè aniversari, pensant que ja no s'en recordaria, de la comanda, pero si que s'en recordava.
I es que, quan t'agraeixen un regal amb un somriure d'orella a orella, donen ganes de fer-ne més.

Enric (my nephew) likes my amigurumis, even my trees, now living in exile at my parent's place.
But the cactuses, not so much... he finds the "arms" asymmetry disturbing.
One day he asked for one with two arms, "like this" he told me, holding his arms in the position he wanted the cactus to have them, and dancing. "And with eyes", "and happy".
And, of course, I made it for him, and gave it as a present for his 5th birthday, thinking that he wouldn't remember about it, but he did.
And, when someone thanks you for a present with a bright smile, you feel like keep on giving them more.

bufandes, complicades i senzilles

 Al 2010 en plena efervescència creativa tricotera, vaig decidir fer una bufanda per al meu fillol/cosí Alex. com que estava molt creativa i efervescent, la vaig fer temàtica: elfs, Lord of the Rings. Havia de tenir trenats, i arbres i havia de ser grisa.

Vaig demanar ajuda als foros a Ravelry, i em van donar molt bones sugerèncias  i consells. Una de les coses que vaig aprendre és que, en teoria, una bufanda ha de ser tan llarga com la persona que l'ha de portar i l'Alex és MOLT però MOLT alt... i la seva bufanda va ser molt molt llarga.

La vaig començar amb unes voltes de punt d'arrós, després començaven una arbres entrelligats, amb vores de punt d'arrós, i després dels arbres, les super trenes que segueixen durant tota la bufanda fins arribar als arbres de l'altre extrem. Girar l'esquema per a començar els arbres per les branques va ser tota una proesa per mi.

La bufanda va quedar increible, i em va portar molta feina, tanta que quan li vaig donar li vaig dir que si no volia que no se la posés però que pel que més volgués en aquest món, que no la perdés. També vaig ser massa específica amb l'explicació de com rentar la bufanda. Com a excusa puc dir que va ser el meu primer projecte "de creació".

El resultat va ser que la bufanda està encara per estrenar.

L'any passat al desembre, pel seu cumple, li vaig donar un vale per triar regal, i va voler una bufanda que pogués portar.
I li he fet. És una combinació d'elàstic i punt anglès prou interessant, amb llana superwash, que no s'encogirà encara que la fiqui a la rentadora.

També li he donat una altra cosa: permís per escrit per a utilitzar, perdre, regalar, foradar la bufanda èlfica ... o deixar que les arnes se la mengin ...

Malabrigo

Hi han projectes que es queden a la pila de coses per acabar per anys per la senzilla raó que no pots soportar tocar allò ni un minut més: hi han fils i llanes que  són aspres i desagradables de treballar. Hi han acrilics que fins i tot et fan dentera.

Però després, també hi han productes dels déus com Malabrigo.

Fer punt amb Malabrigo les hores volen i has de parar, perquè tens les mans enganxades de mantenir massa hores la mateixa postura, o perquè ja són les hores petites i potser dormir a la nit quan toca sería una bona idea.

Treballar amb malabrigo és, senyores i senyors, deliciós.

Aquesta primavera he fet dos xals amb malabrigo. Ha estat un invent a cavall entre un encàrrec i un regal d'aniversari i m'ho he passat molt be fent-los ... encara que un no quedés com tocava a la primera i l'hagués de desfer i començar de zero... perquè ... fer invents no sempre surt bé.

Els dos tenen forma de "crescent", o mitja lluna. 

El primer segueix tal cual (però sense perletes) un patró de Boo Knits, Dare to dream. M'encanta Boo Knits!

L'altre és una modificació de Echo Flower de Jenny Johnson Johnen.

Només vaig utilitzar els punts de la puntilla final, i els vaig incorporar a un a mitja lluna llisa.

La primera pensada va ser montar els punts de la vora, construir la mitja lluna amb  passades curtes i després fer la puntilla.... però cargolava moltissim i era feo, feo... i el vaig desfer. 

La segona pensada va ser, fer el que ja se que funciona:  començar amb un muntatge provisional a l'alçada de la puntilla, fer-la i tancar, i després, aixecar tots els punt del muntatge provisional i fer les passades curtes de cara a l'altra vora... 

Si heu entés els darrers dos paràgrafs, us mereixeu un premi, o teniu uns camins mentals molt semblants als meus, by the way.

La segona idea va ser la bona i el resultat és una passada de xal.

cabdells bonics

amb Malabrigo, fins i tot fer Nupps sembla fàcil, clar que les puntes afilades de les knit-pro ajuden 

si és que hi han cases d'algú

Vet aqui un altre cas de "vale por ..."

En aquest cas, "vale por un buff con la letra de una canción o un poema", per a la Mercè.

Ha arribat just un any després, junt amb el regal d'enguany... coses que passen quan ets jo.

Ha estat un procés llarg i educatiu. I el resultat (en la meva opinió) ha valgut la pena.

He fet un buff amb un bocí de "qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa.

Fins ara sempre que havia fet algo així, havia estat amb lletres de 5 voltes d'alt, amb 2 voltes de separació entre files, si fa no fa.

Aquesta vegada ha estat més complicat.

Primer vaig dibuixar el text a una taula d'excel. Fer tota la tornada era massa, així que en vaig triar un bocí, i vaig pensar que podia ser interessant variar les mides i gruixos de les lletres.

En quant vaig tenir la llana i el esquema m'hi vaig posar. Unes quantes voltes del dret en marró, una del revés per a girar un parell més en marró, i a començar a fer lletres.

S'entortolligava una mica però vaig pensar que al cosir el marge a puesto s'arreglaria. La part de dalt encara cargolava més....... i el vaig desfer... sencer...

Investigant vaig descobrir coses que no sabia.

UNA - que utilitzar una agulla més petita a les voltes d'un color és una bona idea.

DOS - que no hi ha cap remei perfecte per a evitar l'encargolament.

TRES - que de vegades montar els punts pot ser lo més complicat de tota la peça.

Per a paliar l'efecte tràgic del cargolament, vaig seguir aquest tutorial per a montar els punts i fer la trena horitzontal.

També vaig utilitzar unes agulles 0,25mm més petites per a fer les voltes llises. 

El resultat m'agradava més. Quedava tot més uniforme.

A l'hora de tancar, vaig utilitzar un tancament amb icord.

I les vores cargolaven. (caosydestrucciooonnnnn)

Per a igualar tots els punts i donar-li la forma correcta, el vaig posar a remull, i després a assecar ben pla i ben medit. I cargolava. (mascaosidestrucciooonnnnnn)

Així que, vaig decidir forrar-lo.

I ha funcionat!!!

No cargola, segur que així no pica i queda ben bonic.

Ah, si, per estalviar-me maldecaps al canvi de volta, que fent stranded/jacquard/fairisle o com li volgueu dir, sempre porta problemes, vaig fer unes columnes de ratlles que després he tapat amb l'entredós de quadrets.

Nature, bottled

He començat una linea nova a la botiga. I el seu nom ho diu tot: natura embotellada. De moment tinc trèvols, fulletes, unes primaverals i unes altres de tardor i aquesta setmana hi afegiré roses. 

També és la primera entrada del blog que faig des del mòbil... a veure si me'n surto. 

***********

I've started a new line at the shop. Its name speaks for itself: nature, bottled. So far I have shamrocks, tiny spring and autumn leaves, and this week I'll add some roses.

It's the first time I blog from my mobile phone, let's see if I can do it right.

hemlock ring - there and back again

Un altre exemple d'adaptació d'un patró per fer una peça diferent.

hemlock ring, l'original és una manteta circular, basada en un patró del 1942 d'un tapete.

El salt del tapete a la manta el va fer Jared Flood, un dissenyador que m'encanta que té un blog ple de fotos precioses.

El meu primer intent de fer hemlock ring va ser un desastre perque... fer encaje/lace amb acrílic del dolent i a més reciclat, no va ser una bona idea.

Després vaig trobar una altra modificació del patró, aquesta de la mà de Robyn Wade que el va transformar el una boina.

La meva versió de la boina està feta amb Baby Alpaca Silk de DROPS.

Va ser molt entretinguda de fer, treballar amb aquesta llana és deliciós i el resultat una vegada fixada la forma és una passada.

I després, un dia que no sabia qué fer, i com que no tinc uns 25 projectes a mitges, vaig fer-ne un de seda, amb agulles del dos, com un tapete, de tornada als origens.

Mentres el feia semblava un gurruñito, però va anar creixent... i trencant agulles (agulles del 2 de fusta + Judit = DESASTRE), després de mullar-la i posar-li unes quantes agulles de cap a les puntes va quedar molt bonic.

Primer no sabia qué fer-ne.

Després vaig trobar un bastidor dels de ma mare de brodar a màquina, i el tinc entre l'arbre i la palmera, exiliat al poble.

Ah, per cert, per als que no ho sàpiguin, Hemlock = Cicuta