stages in the life of the common kiwi

Kiwis have one of the most bizarre life cycles known by humankind, so far.

Today, we'll offer you a glimpse into this cycle, starting from its tiniest element, that is, the seed.
A dioiecious species, kiwi plants can be male and female. Only female plants produce fruit.

After blooming in Spring, tiny kiwis begin to grow on mommy plants.

These kiwis enter a latency state in Autumn that will last till early spring when they'll reach their first ripening and fall from their mother plant entering the zombie stage.

While in the zombie stage the proto-kiwis will stay near their parent plants freeing them from parasites and helping feeding them with their guano.

This stage lasts until the next spring when the kiwis, fully grown birds by this time, are freed from their indenture to their parents and can wander off to find a mate.

Kiwi birds mate for life. And every year they'll produce a new batch of seeds that they bury individually in little holes in the ground creating new areas of kiwi plants.

pattern by Cheezombie at Knitty


*******************************************************


Els kiwis tenen un dels cicles vitals més estranys que coneixem, de moment.
Avui us expliquem per sobre aquest cicle, començant pel seu element més petit, la llavor.
El kiwi és una espècia dioica.:les plantes kiwi poden ser mascle o femella. Només les  plantes femella produeixen fruits.
En primavera després de la floració , kiwis petitons comencen a creixen a les plantes mare.
Aquests kiwis bebè entren en un estadi de latència a la tardor que dura fins a la primavera següent, quan maduren i cauen de la planta començant el seu estadi zombi.
Durant aquest estadi els proto-kiwis es queden a prop de les seves plantes progenitores eliminant els seus paràsits i nodrint-les amb els seus excrements.
Aquest estadi dura fins a la primavera següent quan els kiwis, ja ocells adults, són lliures i poden marxar a buscar una parella.
Els kiwis s'aparellen per sempre. Cada any produeixen una nova fornada de llavors que enterren individualment en petits forats a terra, creant noves àrees de plantes de kiwis.

amineko al fin

amineko va ser un dels primers amigurumis que vaig trobar a la red, i un dels primers que vaig afegir a la meva llista de ninotets per a fer algun dia.

han passat uns quants anys però al final tot arriba, i aquest gatet verd ha arribat de la mà de la Clara.

amineko és un gatet molt popular. només cal que el busqueu al pinterest o al google, se n'han fet milers. el patró original el podeu trobar aqui i traduït al castellà aqui. fins i tot n'han fet un llibre, amb un munt de variacions possibles.

El meu amineko està fet amb fil de cotó Paris de DROPS, que és el que faig anar darrerament per fer ninos grandets, per als petitons utilitzo Natura Just Cotton de  DMC i Saffran i Muskat de DROPS.

No li vaig posar boletes de plàstic a les potetes i al cul perquè era per a un bebé i el volia fer ben tovet... però he de trobar algun lloc que en venguin per a fer proves en el futur.

si feu amigurumis, amineko és un dels que heu de fer. és un patró molt ben pensat, i el resultat genial. paga la pena patir fent els tubos dels braços i les cames.

puc veure més gatets teixits en el meu futur...

*** en japonés ami- teixir, neko- gat

un encàrrec tovet

Aquest és el dormilón de l'Unai, 

Està fet seguint el patró de lanas y ovillos amb fil de cotó Paris de Drops.

M'ho vaig passar molt bé fent-lo. 

La cara em recorda als ninos de South Park. :)

from scratch

Hi han dissenys que surten de seguida: de la idea al nino sense cap entrebanc.
hi han d'altres que et fan suar sang. potser per aixó, te'ls estimes una miqueta més. A mi em va passar amb el koala, i ara amb els nuvis.
La noia, com va ser la primera, va costar més. Per al noi, el camí ja estava mig fet.
Està malament que ho digui jo però... han quedat tan bonics!!!

Ara estudiant possibilitats de customització. Vestits, rams, tocados. Nenes de comunió? perquè no?
s'accepten encàrrecs :)




que bé que m'ho passo fent ninos, (fins i tot quan em fan patir)

Puestos a ser una princesa..... me pido ser Leia

Por muchas razones.
1 - es un modelo de mujer fuerte y valiente: Nada de llorar y esperar que te saquen las castañas del fuego.
2 - me encantan sus modelitos, los que elige ella, no el que le impone Jabba el Hutt
3 - viaja por el espacio y tiene un blaster
4 - es la hermana de un Jedi.... y la fuerza es fuerte en su familia

y luego está
5 - Han Solo....

por todas estas razones y alguna que me olvido, tener que hacer un tocado de los moños de Leia en el Episodio 4, no ha sido ninguna tortura.

La verdad es que ha sido muy divertido.
Están hechos con un I-cord hecho con agujas del 8. Después de mirar unas cuantas fotos de Leia les di forma y aproveché el hilo de las puntas para fijarla.
Y para acabar las cosí a la diadema con hilo de coser.
Fin.

Y la destinataria está estupenda, genial, maravillosa, guapísima y espacial, como podéis ver.
Que ya de partida sea reguapa, ayuda bastante. :)

If I were to become a princess... dibs on Leia.
For so many reasons.

1 - she's a role model. A strong and brave woman: no crying and waiting at the castle for prince Charming.

2 - I love her outfits, the ones she chooses, not the one Jabba the Hutt mades her wear.

3 - she travels through space and has a blaster

4 - her brother is a Jedi... and the Force is strong in her family

and then, there's

5 - Han Solo....

for all these reasons and some more, to have to make a Leia's Episode 4 hairdo fascinator, hasn't been a torture.

In fact I've had a blast.

The buns are made with i-cord knit with 8 mm needles. After looking at some Leia's pictures I shaped them and sewn them in shape with the CO and BO yarn.

And I used some sewing thread to attach them to the headband.

The end.

And, as you can see, the recipient looks wonderful, amazing, absolutely pretty and spatial.

Of course, being cute as a button helps. :)

missing pictures

L'altre dia esborrant fotos del movil es veu que vaig esborrar un àlbum de picasa i.... ara al meu blog falten un munt de fotos, de mica en mica les aniré tornant a pujar

Gimenells Knit&Crochet Club

en japonés

sóc una fanàtica de les paraules, encara que de vegades no ho sembli, donada la gran quantitat de palabros que utilitzo, la tendència que tinc a saltar d'idioma en idioma (y tiro porque me toca) al mig de les frases i el meu ús erràtic d'accents diversos.

deixem les coses clares: Jo ENCARA no sé japonés. Quan vaig començar a veure la paraula per tot arreu, com no tenia molt clar a que es podia aplicar i a que no, ho vaig preguntar a un dels foros de ravelry. I aixó es el que vaig aprendre:

fer punt, tricotar, en japonés es diu 編む, amu(n) o  編みあげる,amiageru (v) i ganxet es diu, かぎ針編み, kagibariami (n), que té la mateixa arrel que amu però especifica el tipus d'agulla, un ganxet, que s'utilitza (kagibari) mentres que 編み物 , amimono, fa referència als productes acabats.

D'un nino tovet, en diuen 編み物, nuigurumi.

i barrejant una amb l'altra, tenim

amigurumi   編み包み   あみぐるみ ,que vol dir nino (tovet, ple de floca) fet o a ganxet o a tricot. 

Si, o a tricot o a ganxet, és vàlid per un nino fet amb qualsevol de les dues tècniques, sempre que sigui tovet.

Continuem amb la terminologia.

MochiMochi és una marca.
MochiMochi són els ninotitos i patrons de l'Anna Hrachovec, una crac del punt amb molta imaginació.

Pero.... sona japonés. Pues si, sona japonés, perquè és japonés, com diu ella mateixa a la seva web

What does mochimochi mean?

In Japanese, mochimochi is a descriptive word meaning “squishy,” like the traditional sweet made of sticky rice called mochi. (It’s delicious!)

és aplicable a qualsevol ninotet fet a tricot? en la meva humil opinió, no.

Jo els hi dic amigurumis, ninos, ninotitos, muñecos,... i em reservo mochimochi per als ninos de l'Anna.

Queda dicho.

**** Si alguna cosa no és prou correcta, pues m'ho poseu als comentaris i rectifico,
as far as I know, ve a ser aixó.

ganxet en conserva

porto una temporada ficant flors, branquetes y fulles de ganxet en botelletes de vidre.

són cosetes petitones perquè han de passar pel coll de l'ampolla.

la veritat és que m'ho passo molt bé fent-les: són la labor de fer mirant series ara mateix. 

estàn fetes amb dalietes, bé a casa meua sempre se n'ha dit així dels cabdellets de perlé de colors del num. 12. Resulta que el nom ve d'una marca.

quan vaig trobar (després d'una peregrinació llarga) les .... com coi es diu "hembrillas" en català? vaig poder utilitzar les ampolletes com a penjolls.

queden be penjant d'una cadena llarga i també amb un cordill per fer un collaret curt.

que posarieu vosaltres dins d'una botelleta?

SAKURA

PRIMAVERA

ROSA

TARDOR

 TRÈBOL

Weirwood - In which I made an imaginary tree

I'm a geek. An amateur, yes, but  a geek nonetheless.

I've been known for knitting and crocheting weird stuff before.
This is just another brick in that wall.

I've made a crochet weirwood.

what? you don't know what a weirwood is?
No problem.

My weirwood is made with scraps of wool sock yarn crocheted into simple shapes as balls and tubes.
Then those balls and tubes were sewn together in the shape of a would-be tree.

while I was crocheting it I uploaded these pictures to my facebook wall, and asked if someone knew what it was intended to become.

      

I got some interesting answers: maracas, a mushroom, a puppet, a molecule, a pokemon, a coat stand. Some were more accurate: a tree, a bonsai, a baobab, a strawberry tree... 

No one got it right.

I would have accepted weirwood, arciano (that's Spanish for weirwood), heart tree, that weird Stark Tree, the weeping tree in Game of Thrones.

Anyway, here's the finished tree before putting some wires in it.

 And here's after the wiring.

And, as you can see, embroidery is NOT my thing.

I've Seen Things - An iPad Sleeve

The deed is finally done. The Blade Runner ipad sleeve has reached its rightful owner. And the whole process has taken just a bit over a year.

It started as a barter, I needed something, and offered something in return. That something turned out to be - after some negociation -  an ipad sleeve, with a text from Blade Runner, to be precise, by Rutger Hauer, who played the Nexus-6 Replicant Roy Batty.

First I needed the appropiate yarn, then things happened and the yarn stayed in a ziplock bag for months, then I made the design, in an excel page, nothing fancy, had it approved and starter knitting.

I love stranded knitting: I love its binary matrix, the fact that you just have to knit, no purling, no cables, no lace, just plain old knit stitch.

I started it in the round, with a provisional cast-on, and went round and round through the chart.
I purled a row to create the hem and after a black round did some in blue on the other side.
And then I undid the provisional cast-on and used kitchener stitch to close the bottom.
I wanted the ipad to be really protected while inside its sleeve, that's why I added a layer of heavy padding inside and also a pretty starry cotton lining.
No closure was needed because the sleeve it's really snug and fitting.

before padding

after padding

I'm very proud of the finished product..
I like it, Rosa likes it and I hope you like it too!!!

pretty starry lining

he perdido un tornillo

L'estiu passat, d'excursió per Barcelona, vaig comprar un fat quarter preciós, tot en tons verds, que sembla un plànol d'un jardí a Nunoya. M'en vaig enamorar molt, però molt, i això que jo no sóc gaire (gens) de daurats.

el meu fat quarter japonés

Durant aquest any, de tant en tant el treia a airejar-se i me'l mirava, pensant què en faria d'aquella tela preciosa... i l'acaronava una mica, i el tornava a guardar.

Aquesta primavera, ma tieta em va donar un bolso de festa vellet, per si volia aprofitar la tanca. I ho vaig veure clarissim, com si la bombeta dels comics se m'hagués encés a sobre del cap. Moment epifànic total.

Vaig decidir en aquell mateix moment que refaria aquell bolso (una miqueta més gran) amb el meu fat quarter japonés.

Avui, amb tots els components preparats, tanca, fil, forro, guata, patró, agulles de cap, agulles de cosir, tisores i patró m'hi he posat.

agafant forces per tallar

I m'ha quedat molt bonic, encara que està malament que ho digui jo. 

El producte acabat

I com que estava tan contenta, l'he estrenat a la nit per anar a fer un beure amb les amigues.

De camí cap a on haviem quedat, he parat a un caixer i aleshores he descobert que al meu bolso preciós li faltava una rosqueta com aquesta.

si algú troba una rosqueta com aquesta...... :(

He refet el camí cap a casa per si la trobava, res. He arribat a casa, he canviat de bolso i he tornat a marxar. Pel cami he tornat a mirar MOLT per si la trobava i altre cop res. He arribat al bar amb un vórtex de caos i destrucció girant per sobre del meu cap... i ganes de plorar. De mica en mica, però, m'ha anat passat.

missing

El món no s'acaba per perdre una rosca,  a no ser que sigui part de l'engranatge de les esferes celestes, clar.

Segur que en puc trobar una altra per a sustituir-la. Quan s'és gafe com ara jo, s'ha d'aprendre a relativitzar els obstacles que et posa el món i riure-te'n o pararies boig.

Això si, de tornada cap a casa, he anat mirant per terra, "nofoscas"

un cactus feliç per a un nen feliç

A l'Enric (el meu nebot) li agraden els meus ninotets de ganxet, fins i tot els meus arbres, que ara estàn exiliats a casa dels meus pares.

Però els cactus no li acaben de fer el pes... aixó de que no tinguin dos "braços"....

I un dia em va demanar un cactus que en tingués dos, de braços, "així" em va dir, posant els seus dos braços com volia que els tingués el nino i ballant. "I amb ulls", "I content".

I naturalment, li he fet. Li vaig donar pel seu cinquè aniversari, pensant que ja no s'en recordaria, de la comanda, pero si que s'en recordava.
I es que, quan t'agraeixen un regal amb un somriure d'orella a orella, donen ganes de fer-ne més.

Enric (my nephew) likes my amigurumis, even my trees, now living in exile at my parent's place.
But the cactuses, not so much... he finds the "arms" asymmetry disturbing.
One day he asked for one with two arms, "like this" he told me, holding his arms in the position he wanted the cactus to have them, and dancing. "And with eyes", "and happy".
And, of course, I made it for him, and gave it as a present for his 5th birthday, thinking that he wouldn't remember about it, but he did.
And, when someone thanks you for a present with a bright smile, you feel like keep on giving them more.

bufandes, complicades i senzilles

 Al 2010 en plena efervescència creativa tricotera, vaig decidir fer una bufanda per al meu fillol/cosí Alex. com que estava molt creativa i efervescent, la vaig fer temàtica: elfs, Lord of the Rings. Havia de tenir trenats, i arbres i havia de ser grisa.

Vaig demanar ajuda als foros a Ravelry, i em van donar molt bones sugerèncias  i consells. Una de les coses que vaig aprendre és que, en teoria, una bufanda ha de ser tan llarga com la persona que l'ha de portar i l'Alex és MOLT però MOLT alt... i la seva bufanda va ser molt molt llarga.

La vaig començar amb unes voltes de punt d'arrós, després començaven una arbres entrelligats, amb vores de punt d'arrós, i després dels arbres, les super trenes que segueixen durant tota la bufanda fins arribar als arbres de l'altre extrem. Girar l'esquema per a començar els arbres per les branques va ser tota una proesa per mi.

La bufanda va quedar increible, i em va portar molta feina, tanta que quan li vaig donar li vaig dir que si no volia que no se la posés però que pel que més volgués en aquest món, que no la perdés. També vaig ser massa específica amb l'explicació de com rentar la bufanda. Com a excusa puc dir que va ser el meu primer projecte "de creació".

El resultat va ser que la bufanda està encara per estrenar.

L'any passat al desembre, pel seu cumple, li vaig donar un vale per triar regal, i va voler una bufanda que pogués portar.
I li he fet. És una combinació d'elàstic i punt anglès prou interessant, amb llana superwash, que no s'encogirà encara que la fiqui a la rentadora.

També li he donat una altra cosa: permís per escrit per a utilitzar, perdre, regalar, foradar la bufanda èlfica ... o deixar que les arnes se la mengin ...

Malabrigo

Hi han projectes que es queden a la pila de coses per acabar per anys per la senzilla raó que no pots soportar tocar allò ni un minut més: hi han fils i llanes que  són aspres i desagradables de treballar. Hi han acrilics que fins i tot et fan dentera.

Però després, també hi han productes dels déus com Malabrigo.

Fer punt amb Malabrigo les hores volen i has de parar, perquè tens les mans enganxades de mantenir massa hores la mateixa postura, o perquè ja són les hores petites i potser dormir a la nit quan toca sería una bona idea.

Treballar amb malabrigo és, senyores i senyors, deliciós.

Aquesta primavera he fet dos xals amb malabrigo. Ha estat un invent a cavall entre un encàrrec i un regal d'aniversari i m'ho he passat molt be fent-los ... encara que un no quedés com tocava a la primera i l'hagués de desfer i començar de zero... perquè ... fer invents no sempre surt bé.

Els dos tenen forma de "crescent", o mitja lluna. 

El primer segueix tal cual (però sense perletes) un patró de Boo Knits, Dare to dream. M'encanta Boo Knits!

L'altre és una modificació de Echo Flower de Jenny Johnson Johnen.

Només vaig utilitzar els punts de la puntilla final, i els vaig incorporar a un a mitja lluna llisa.

La primera pensada va ser montar els punts de la vora, construir la mitja lluna amb  passades curtes i després fer la puntilla.... però cargolava moltissim i era feo, feo... i el vaig desfer. 

La segona pensada va ser, fer el que ja se que funciona:  començar amb un muntatge provisional a l'alçada de la puntilla, fer-la i tancar, i després, aixecar tots els punt del muntatge provisional i fer les passades curtes de cara a l'altra vora... 

Si heu entés els darrers dos paràgrafs, us mereixeu un premi, o teniu uns camins mentals molt semblants als meus, by the way.

La segona idea va ser la bona i el resultat és una passada de xal.

cabdells bonics

amb Malabrigo, fins i tot fer Nupps sembla fàcil, clar que les puntes afilades de les knit-pro ajuden