Ei, que vam fer mitjons a La Troca!!!

He de fer una confessió.
Fer mitjons era una d'aquestes coses que volia saber fer abans de  morir-me. El misteri de les cinc agulles m'atreia des de feia molt i molt temps. De fet va ser una de les meves raons per tornar a fer punt.
Ara és un dels meus vicis.
I m'encanta compartir-lo.

Per aixó m'ho vaig passar tan be a La Troca ensenyant a fer mitjons a l'Aurora, l'Asunción, la Montse i la Maria Teresa, unes dones genials, velles amigues de les agulles de fer mitja, que de seguida van familiaritzar-se amb l'ús de les seves germanetes petites de doble punta.

Vam fer un mini mitjó amb totes les parts que un mitjó ha de tenir, això si.

En aquest curs les meves superalumnes van aprendre  a treballar amb 5 agulles a la vegada com els millors malabaristes, un manera nova de montar punts, ben elàstica per a que el mitjó no apreti, que un mitjó té moltes mates i s'han de fer numeros si o si, que mentres gires un taló no pots xerrar amb les amigues o passen COSES, que el punt per tancar la puntera té nom de militar britànic i que fer mitjons és entretingut i et sents molt molt bé amb tu mateixa quan acabes el primer (i el segon, i el tercer).

El curs el vam fer al novembre, i ara en preparem un altre començant pels ditets i acabant a la cama.

gallineta petiteta

Mi primo quiere un par de gallinas.
De verdad.
De las que cagan y cacarean.
Para ponerlas a vivir en su balcón.

Si bien toda la familia ha intentado hacerle ver que ese plan es de locos (y con el frio que hace donde vive, de asesinos de pollos) él sigue con su fijación aviar.

Así que, para su cumpleaños, le he hecho una gallinita, por lo de quitarle el antojo.
Es una gallineta un poco mágica porque pone huevos de chocolate, y muy práctica como animal doméstico porque ni caga ni cacarea, con el plus de caber en un bolsillo.

El patrón es de La Vaquita de Lanita y es genial. Si teneis que hacer una gallina, os lo recomiendo. Bueno, os recomiendo el blog entero.

My cousin wants a pair of hens.

Real hens.

The ones that poop and cluck.

He wants the hens to live in his balcony.

Even though the whole family has tried to make him see the folly of his idea (and that his hypothetical hens will freeze to death in the balcony, turning him into a hen killer) he carries on with his avian fixation.

I've made a tiny hen for him for his birthday, to free him from his odd whim.

It's a magical hen because it lays chocolate eggs, and very practical to have as a pet, because it neither poops nor clucks. And it fits in your pocket!!

The pattern is by La Vaquita de Lanita and it's great. If you have to crochet a hen, take this one into consideration.  I love her blog.

Wonderland

I've always liked "Alice's Adventures in Wonderland"; all those crazy situations and mad characters. And I want to believe in the existence of hidden pathways that lead from our sensible world into magical places, no matter if they are rabbit holes, magical wardrobes or a platform at King's Cross Station.

Before making a "character doll" I usually do a bit of research. I have discovered that while there aren't any references to Alice's hair or attire in the book, Charles Lutwidge Dodgson, that is to say Lewis Carroll, told John Tenniel, Alice's first illustrator, that she had long light-coloured hair. The pinafore was Tenniel's idea.
The first coloured drawing of Alice showed her as a blonde with a yellow dress and blue stockings.
Even though different illustrators dressed her differently, Alice made her way into the collective imaginary in a blue dress (and a pinafore) and I blame Disney for that.

My Alice doesn't wear a pinafore. Why? well, because after the fourth attempt and the fourth very ugly pinafore we (designer & buyer) decided that it was not necessary... because I was going bonkers, but then ...all the best people are.
Alice needed loose hair. I don't believe in wool loose hair in dolls intended for children because it gets all tangled and matted. So my Alice has a neat row of ringlets and the traditional black hairband.
I enjoyed making Alice, from the black Mary Janes to the very yellow hair (not the pinafores, though) and the recipients loved it too.
Thanks Clara for trusting me with this project.

Banana?

My nephew and I keep an ongoing list of stuff I'm supposed to make for him... one of these days.
The items on the list keep moving up and down as new ones are added or his interests change.
Right now, if I'm not mistaken, the list reads as follows: a red dragon with yellow eyes, a one eyed minion hat, a BSG viper (I must admit that this one is partly my fault), a Jiji cat, a tiny red kiwi bird with blue beak and legs.
I've made the hat first because he needed a hat more than another crochet animal. He wasn't happy with my decision at first... then he saw the hat and couldn't wait to show it to his schoolmates.

My Minion Hat was made following Kirsten Kapur's Thorpe. I improvised the eye.

El meu nebot i jo tenim una llista de totes les coses que en teoria li he de fer... un dia o un altre.
De tant en tant la llista canvia perquè afegim alguna cosa nova o perquè les coses pugen o baixen adaptant-se als seus interessos.
Ara mateix, si no m'equivoco, la llista és aquesta: Un drac vermell amb els ulls grocs, un gorro de minion amb un ull, un viper de Battlestar Galactica (reconec que aquest és en part culpa meua), Un gat Jiji, un kiwi petitet de color vermell amb el bec i les potes blaves.
He fet el gorro primer perquè crec que li calia més un gorro que un altre animalet de ganxet. Al començament no va estar gaire content amb la meva decisió... aleshores va veure el gorro i no tenia espera, els hi havia d'ensenyar als companys de classe.

Per a fer el gorro he seguit el patró Thorpe de la Kirsten Kapur. L'ull el vaig improvisar.

Karen Cooper

A mi no me gustan los zombis ni las peliculas de miedito. De hecho, cuando vi El Exorcista estuve mucho tiempo durmiendo con la luz encendida porque si la apagaba se me aparecía la niña Regan al lado de la cama.

Dicho esto he de reconocer que no he visto entera La Noche De Los Muertos Vivientes de George A. Romero. Pero Karen y yo somos viejas conocidas.
Hace algunos años mi hermana hizo una muñeca Karen de fieltro y se la regaló al Sr. Romero en Sitges.

Como ella también se merece una, se la he hecho para su cumpleaños. 

La película es en blanco y negro asi que la muñeca está hecha en tonos de gris con drops paris y el pelo es drops eskimo.

El vestido de Karen es estampado. Hice una prueba con pintura textil blanca en una bolita pero el resultado fue decepcionante y no me atreví a usarla en la muñeca acabada. Y por eso el vestido es liso.

Para no variar lo que más me ha costado es peinarla. Además como Karen es un personaje iconico del que se han hecho miles de posters y camisetas, no tenia claro para qué lado tenia que peinarla y... tocó volver a mirar la peli. Horror y pavor.
La verdad es que estoy muy contenta con el resultado y a Olga también le gusta.
Un final feliz para la niña zombi.

A Pla de la Font amb Craft & Artists

Dilluns passat vaig estar a Pla de la Font fent un taller de Craft and Artists.
Em va agradar molt ensenyar a fer ganxet - un cistell de tirela - a tres generacions alhora. Es va generar una dinàmica diferent, molt familiar.
Espero que els assistents s'ho passessin tan be com jo. Ensenyar a fer un cercle màgic a 17 persones a la vegada pot ser complicadillo, però van ser molt pacients i al final tothom se'n va sortir. I un cop fet això,  el camí fa baixada.
Gent de Pla,  va ser un plaer!

P.S. Gràcies per fer-me de taxi, Emma!

here comes the bride

I love it when people want personalized dolls but for a teeny tiny thing: the secrecy. And the waiting that goes with it.

Usually I share pictures on the go, but with secret projects I have to wait until the big reveal has been done at the other end. And I don't like it.
The waiting is painful also because I don't know if the recipient is going to like my work or hate it and if you know me you already know about my anxiety issues.

This has been my second bride'n'groom project.

The first ones were the prototypes, the founding parents of the House Of Dolls Project.
I always write down my new patterns as I create them. Right now I have a notebook's worth of doll variations. Every new doll has its due page in it. Every sleeve, sock, shoe, knickers, collar, hair style, belt, glove, has been documented so far.
I've discovered some things on the way.
1 - The size matters. A wee difference might make a big impact in the final result. Always write down the crochet size and the yarn you are using.
2 - The same pattern made with two different combinations of yarn and crochet produces very different results. Drops Paris vs DMC Natura Just Cotton.
3 - Some kids like to name their dolls, and some don't. As far as I can remember, I was part of the second group. did you name your dolls when you were little?

a winter wonderland wedding

M'encanta que em demanin nines personalitzades si no fos per un petit detall: mantenir el projecte en secret. I l'espera que l'acompanya.
Normalment comparteixo fotos de les meves nines mentre les faig, però amb els projectes secrets he d'esperar fins que el destinatari ha rebut la nina. I no m'agrada.
L'espera és també dolorosa perquè no sé si la nina agradarà o no i, si em coneixeu, ja sabeu lo bé que gestiono l'ansietat.

Aquest ha estat el meu segon parell de nuvis.
El primer parell van ser els prototips, els pares fundadors de The House Of Dolls Project.
Sempre escric els patrons nous mentre els vaig creant. Ara mateix tinc una llibreta plena de variacions. Cada nina nova hi té la seua pàgina. Cada màniga, mitjó, sabata, calceta, escot, cabell, cinturó, guant ha estat documentat.
En el camí he descobert algunes coses.
1 - La mida importa. Una petita diferència pot tenir un gran impacte sobre el producte final. Procureu escriure sempre el número de ganxet i la qualitat de fil que feu anar.
2 - El mateix patró fet amb dues combinacions diferents de fil i ganxet produeix resultats molt diferents. Drops Paris vs DMC Natura Just Cotton.
3 - Hi ha infants que posen noms als ninos, i n'hi ha que no. Que jo recordi, jo era part del segon grup. Vosaltres els hi posàveu nom a les nines?

bowties are cool

fascinator

rolller skates

com dic sempre, la procrastinació acabarà amb mi un dia d'aquestos.

acabo de trobar un esborrany del desembre sense publicar... i uns quants més que ja aniré penjant (sí, sóc un desastre)

Aqui teniu uns peücs/patins que vaig fer per una bebè i la seva mare, que és patinadora.

Estan fets amb drops karisma.

El patró és de creació pròpia: prueba y error, fer i desfer i tornar a fer.

Amb el que vaig patir més va ser amb els pompons (si heu de fer pompons teniu en compte que necessitareu MOLTA llana, però molta molta) i amb les rodes dels peücs grans que, per a què fossin pràctics, es poden posar i treure.

doorstops

Aquesta ha estat una d'aquelles vegades que veus algo i penses, com pot ser que no hi hagi pensat en això?
Si, això és el que vaig pensar ahir en veure aquest "tope" per porta (com se'n diu en català? no en tinc ni idea) a Riot of Daisies.
I no em vaig poder estar de provar si funcionava. I funciona!!!
Ja n'he fet dos.

Aquest ha estat el segón tipus de "tope" a ganxet d'aquest estiu. El primer va ser una pedra que vaig agafar del pati i folrada a ganxet amb fil de cotó gruixut.

This has been one of those times when you see something and think, why didn't I think about this before?
Yes, that's what I thought when I saw this doorstop at Riot Of Daisies.
And I had to test if it worked. And it does!!!
I've made two already and they're in place.

This is the second model of doorstop of the Summer.
The first one was a rock from our backyard, wrapped in crocheted cotton yarn.

A Year Of Unbirthdays #4

Seguint amb el meu propòsit de fer ninos pels fills dels amics en aquest any de "no-cumpleaños" us ensenyo els tres que van fer cap a casa dels Visús-Guasch ja fa molts dies (i mesos, el temps passa i jo no escric) per a ser amiguets d'en Joaquim, la Joana i el Lluis.

Fer ninos nens va ser tot un canvi. Sembla una tonteria però vaig dubtar molt en coses com la llargària dels pantalons o el color dels mitjons (tots dos en porten, of course).
Fer pentinats pels ninos és una de les coses que trobo més difícils. M'agrada fer el cabell a ganxet perque em fa la impressió que així aguanten més temps pentinats. I a més el pentinat li dóna personalitat al nino.

Ah, i aqui us deixo una mostreta del meu friquisme, que es cola de tant en tant en els meus projectes.

I'm a leaf on the wind, watch how I soar

Tauró Tigre Titella / Tiger Shark Puppet

Ara fa un any, per les festes del poble, l'Enric volia un nino molt feo d'un tauró TARONJA de les firetes.
Li vaig dir que ni parlar-ne perque, entre d'altres raons, nosaltres en podíem fer un de molt més guapo i que fos una titella. I l'hem fet.
Ha estat una coproducció nebot-tieta basada en els dibuixos de l'Enric (i les imatges de taurons de Google) i en la seva mà.
I de mica en mica amb molt fer i molt desfer el tauró va anar creixent.
Cada nou pas en el procés d'elaboració va ser aprovat pel destinatari. La mida, numero i ubicació de les aletes, el tipus de cua (que cada classe de tauró la té diferent...he après una de coses sobre los bitxos aquestos!)
Un dels moments claus en el procés va ser quan vam haver de decidir entre uns ulls anatòmicament correctes o uns més grans com si fossin de còmic, de tauró dolent. Va guanyar el tauró dolent.
I aquest mes, després d'un any de fer i desfer i de portar la titella de Lleida a Gimenells i de tornada, per fi l'hem acabat!
I és genial! I malvat.

Nice Vegetarian Shark VS Evil Man-Eater Shark

Evil Child-Eater Shark vs Enric

A year ago during the Town Festival Enric wanted a very ugly orange plushie shark.
I told him I wasn't going to buy it for him because among other reasons, we could make one way better that that one, and a puppet to boot. And we have.
It has been a nephew-auntie coproduction based upon Enric's drawings (and Google's pictures of sharks) and his hand.
And step by step with a lot of doing and a lot of undoing the shark started growing.
Every new step on the way was approved by the owner-to-be. The size, number and position of the fins, the kind of tail ( each type of shark has a different type of tail, I've learnt a lot about these beasts)
One of the key moments of the whole process was when we had to decide between anatomically correct eyes or evil cartoon-like ones. Cartoons won.
And this month, after a year of crocheting and unravelling and of carrying the puppet from Lleida to Gimenells and back again, we've finished it!
And it is awesome! And evil.

Evil Shark eating poor Sally Doll

nom nom nom

A Year of Unbirthdays #3

Meet Alicia.

I guess that with all the giving away of unbirthday presents with unbirthday cards that was meant to happen.
Gala has named her doll Alicia.
Alicia has buns and braids. She wears a pink tunic with a baby blue Peter Pan collar with pink leggings both with baby blue details.

Os presento a Alicia.

Supongo que con tanto regalo de no cumpleaños con tarjetas de no cumpleaños tenia que pasar.

Gala le ha puesto Alicia a su muñeca. (bueno, le puso, hace unos cuantos dias)

Alicia tiene moños y trenzas. Lleva una túnica rosa con un cuello Peter Pan azul celeste y leggings rosas. Detalles en azul celeste.

A year of unbirthdays #2

The March doll has reached its owner. 

Lúa has her new doll and has named it Judit (like me).
Judit Doll wears her hair in buns and has a green and orange dress. And green boots.

She has been around the house for a while so she has had time to make some friends. Here you have her with Han in his odd Beatles bob hairstyle phase.
The doll per month plan has been abandoned for a more chaotic system, following my natural idiosyncrasy. Right now I have quite a bunch of them ready to go. Yay me!

La nina de Març ja està amb la seva propietària.

La Lúa li ha posat de nom Judit (com jo).

La Nina Judit porta un vestit verd i taronja. I botes verdes. I un parell de monyos.

Com ha estat bastant temps per casa, ha pogut fer-hi amics. Per exemple en Han, amb qui la podeu veure a la foto (el pobre estava passant per una etapa de cabell a lo Beatles)
El plan de fer una nina al mes fa temps que va ser abandonat per un sistema més caòtic, seguint la meva idiosincràsia. Ara mateix en tinc uns quants per repartir.... Ole jo!

FER CISTELLS

De vegades necessites projectes de no pensar. perque la vida és molt complicada o perque la grip et té feta un nyap o perque el vent no deixa de bufar i, potser no la casa però la cordura se l'està emportant. o per un coctel maligno de tot plegat.

l'ultima vegada que m'ha pasat he fet cistells. A ganxet. A punt baix. Amb un munt de fils que tenia per casa que no sabia que fer-ne.

el primer el vaig fer amb cotonet, el segón amb cotó merceritzat del 5, 8 i 12.

L'unica complicació és evitar que s'emboliquin els fils. Amb el cotonet vaig anar estirant de tots els cabdells alhora i no va passar res molt greu. 

Amb el segón, les possibilitats de catàstrofe van crèixen perque hi havia més fils i eren molt més fins, així que els vaig cabdellar tots junts i després vaig fer el cistell.

I a més, fer cabdells també relaxa.

 dreta - cotonet - 26 cms diàmetre i  17cms alt

esquerra - fil primet - 23cms diàmetre i  19cms alt

un mar calentó

Los secretos no son lo mio, y cuando hago cosas para regalar me cuesta horrores estarme calladita hasta que los destinatarios las han visto.

Pero ahora ya puedo enseñaros la mantita!

Es como un trocito de mar. Y es para que todos los bebitos que  Hector y Patri tengan esten bien calentitos arropados en él.

El modelo es baby drops 14-22  y la idea de llenarlo de colores de thislazylady y es la segunda vez que lo uso.

Como siempre me pasa, tengo mil fotos del mientras y solo una del después. que se le va a hacer...

La lana es drops baby merino.