Treballant en equip

Que voldràs de regal enguany, Enric?

Un drac

D'acord, però quin drac?

I com que li vaig dir que el Toothless no li feia, que treballar a punt baix amb fil negre tota l'estona és una tortura, l'Enric va dibuixar dos dracs, un drac de fulla i un drac de gel. En va fer dos vistes de cada, per a que em fos més fàcil fer el nino. I vam decidir que seria més interessant el drac de fulla.

I m'hi vaig posar.

El Drac Fulla porta neteja pipes a les ales seguint la nervadura de la “fulla” i a la cua per a que s'aguantin ben eixerides mirant amunt i té les urpes de color negre. Vaig fer els ulls amb feltre blau brodant la pupil·la mirant de que s'assemblessin lo més possible al dibuix.

Star vs The Forces Of Evil

Els objectes tenen poder, i més encara si parlem de varetes màgiques!

He fet la vareta de la Star Butterfly. Me la va encarregar l'Ainhoa per al cumple de la Lúa.

Jo no tenia ni idea de qui era la Star, així que vaig fer recerca.... i de moment he mirat tots els episodis de la primera temporada i ara a l'Enric també li agrada. I es que amb  aquesta vareta pots enviar una pluja de narvals cap als teus enemics, o transformar casa teua en un parc aquàtic!!! per no parlar dels cadellets de mirada laser :)

D'entrada no estava segura de poder fer-la en el temps del que disposava, va ser tot com un sprint. Però després de una mica de brainstorming, tenia un pla.

El pla incloia un bastonet, una bola de porexpan, molta cola calenta, fils, agulles, ganxet i feltre...i un dibuix dolentissim dels meus, que no penso compartir.

El primer pas va ser tallar la cara plana de l'estrella a la bola de porex, i fer el forat per a encaixar el bastó.

després, marató de ganxet per a recobrir el palo i l'esfera, una mica sobre la marxa, sobretot al moment de fer el trau per a encaixar el bastó.

Per a fer l'estrella vaig combinar una de ganxet amb una de petiteta de feltre per a donar-li volum. 

I vaig reaprendre a fer un pentàgon inscrit en una circunferència amb esquadra i compas... i un video del youtube.

La corona també és un sector de cercle, em vaig posar molt geomètrica per una estona.

I després de pegar totes les peces de feltre i de brodar corets amb punt de cadeneta, ho vaig enganxar tot amb cola calenta.

Quan vaig acabar i la vaig tenir a les mans em va fer sentir poderosa... com si pogués acabar amb tots els problemes que se'm possessin per davant... hmmmmm, i si en faig una per a mi?
i ja posats, també vull les tisores interdimensionals!
Com podeu veure, a la Lúa li va agradar. Segur que també la fa sentir super poderosa!

A year of unbirthdays - Last delivery -

I amb el nino del Roger, tanco l'any de no-aniversaris.

M'ha agradat molt fer aquestos ninos i que s'hagin de rentar de tant jugar-hi.

Encara que el calendari de fabricació i entrega va fallar des del segon mes, tots han arribat a casa seua, i vaig tancar el cicle al gener, quan feia tot just una mica més d'un any des que el vaig començar.

En resum, un experiment satisfactori i gratificant.

Gràcies Àngela per les fotos del nino Roger :) 

A year of unbirthdays - A Ghibli Special

 De vegades els fills de les amigues ja són massa grans per a jugar amb nines i cal buscar alternatives.
Per això aquesta entrega del any de no-cumpleanys és diferent.
Per al Toni i la Sara vaig fer un pack de ninos Guibli.


Per als Totoros vaig seguir els super patrons de la Lucy Ravenscar que feia segles que estaven a la meva llista.
El patró del Jiji és de A Gamer's Wife, i també feia molt que el tenia a la llista.

La veritat és que em va costar molt dir-los-hi adeu.
potser els posaré a la meva llista, i d'aqui hmmmmm uns deu o dotze anys en tindré uns per casa :)

back on track

porto uns mesos desapareguda

desconectada del món, dels dos, del real i del virtual, i amb un munt de posts esperant i acumulant-se.
ara, com quan arriba el desgel a la primavera, arribaran tots de cop, barrejats i amb turbulències com l'aigua dels torrents.
I es barrejarà el nadal amb pasqua i res tindrà sentit, com la vida, com el món.

BB-8

I discovered Allison Hoffman's perfect BB-8 free pattern just after watching The Force Awakens for the first time.
If you don't know her work go and check it out, she's an amigurumi pro. I love her creations.
As soon as I saw her BB-8 I knew I was going to make one, sometime.

Then I showed some BB-8 footage to my nephew, who is far too young to watch the movie, and he fell in love with it. "It's the most precious robot ever", he told me.... and somehow Allison's version made it to the top of his list of things I'm to make for him...someday.

And someday came to pass. And BB-8 turn out to be SO CUTE now I want to keep it for myself.

I've used dmc natura just cotton and a 2,5mm hook, that makes a very tiny astromech and creates some problems maneuvering inside and around the pieces.

I'd say that it's not a pattern for beginners, but making it bigger sure helps.
I've used a safety eye instead of a doll joint and some placemat plastic as a washer.
For the grey felt shapes I've tried to follow this blueprints.

I think it's the perfect present for the Star Wars fans in your life.

May The Force Be With You.

Vaig descobrir el patró perfecte i gratuït de lo BB-8 de l'Allison Hoffman just després de veure El Despertar de la Fuerza per primer cop.

Si no la coneixeu, visiteu la seva web. És una crack dels amigurumis. M'encanten els seus ninos.

Tan aviat vaig veure lo seu BB-8 vaig saber que tard o d'hora en faria un.

Aleshores, li vaig ensenyar escenes del BB-8 a lo meu nebot, que és massa petit encara per a veure la peli sencera, i s'en va enamorar. "És el robot més preciós del món" em va dir... i mira tu per on, la versió de l'Allison va fer cap al capdamunt de la llista de les coses que li he de fer, un dia o un altre.

I aquest dia va arribar. I lo BB-8 és TAN BONIC que ara m'el quedaria per a mi.

L'he fet amb dmc natura just cotton i un ganxet del 2,5. El resultat és un astromech mooolt petit i genera alguns problemes per a maniobrar dins i al voltant de les peces.

No és un patró per a principiants, però segur que fer-ho més gran ajuda.

He utilitzat un ull de seguretat en contes d'una articulació per nines, i d'un bocí de plàstic rigid d'unes estovalles individuals he fet una arandela per a que el cap pugui girar.

Per a fer les formes grises de feltre m'he basat en aquest dibuix.

Crec que és el regal perfecte per als fans de Star Wars del vostre voltant.

May The Force Be With You.

De Quan Vaig Sortir A La Tele

Un dels damnificats de la meva darrera recaiguda cefaleosa ha estat el meu blog.
Sembla que ara ja vaig sortint poc a poc del darrer forat i torno a la meva normalitat (que  no és gaire normal...)

Aqui us deixo l'enllaç al meu debut televisiu, al Cafeïna de Lleida Televisió parlant del blog,  de ninos, de gallines i d'en Han Solo  amb la Mariví Chacón
It's good to be back.

I la [inserte nombre aqui] es dirà .........(redoble de tambor)

La [inserte nombre aqui] es podria haver dit de 17 maneres diferents, però madame Fortuna ha decidit, via un generador de numeros a l'atzar de la internet, que el seu nom sigui Laila
 i que vagi a viure amb la Mari Carmen.

Segur que serà molt feliç a la seva nova casa.

captura de pantalla del moment del sorteig

la llista de noms possibles

el comentari guanyador

let's celebrate 3 years worth of blogging

TRES ANYS!!!

TRES ANYS!!!
Estic d'aniversari i faig un SORTEIG!!!

La [INSERTE NOMBRE AQUI] és la germaneta de la Tilda, que segueix perduda, espero que qui fos que la trobés se l'estimi almenys la meitat del que se la van estimar a la seva segona casa.

La [INSERTE NOMBRE AQUI] ha viscut amb mí més temps que la Tilda. Fins i tot hem anat a puestos.
Aqui la podeu veure de visita turistica a la Seu Vella.

Però a la [INSERTE NOMBRE AQUI] no li agradava gaire el seu pentinat i m'en va demanar un altre, insistentment.

En vam provar uns quants però la [INSERTE NOMBRE AQUI] no estava satisfeta amb cap, que no s'hi trobava, deia. Així que he aplicat la filosofia del Petit Princep i l'ovella i li he fet un barret. Li he explicat que així es por imaginar el pentinat perfecte a sota del barret i està molt contenta.

Si voleu que la [INSERTE NOMBRE AQUI] i el seu barret vinguin a viure a casa vostra l'únic que heu de fer és trobar-li un nom ben bonic, i deixar-lo als comentaris.
Si comenteu com anònim, escribiu qui sou i com us puc contactar si guanyeu.

El sorteig està obert des d'ara fins al 31 de Gener.

THREE YEARS!!!
THREE YEARS!!!
Let's celebrate with a GIVEAWAY!

[INSERT NAME HERE] is Tilda's sister. Tilda is still missing, I just hope that she is at least half as loved by whomever found her as she was at her second home.

[INSERT NAME HERE] has lived with me longer than Tilda did. We've even been to places.

Here you can see her touristing at the Seu Vella.

But [INSERT NAME HERE] didn't like her hairstyle so she asked repeatedly for a different one.

We tried several but  [INSERT NAME HERE] was never satisfied, they didn't make her feel like herself, she said. so I've applied a dose of Little Prince's sheep philosophy and I've crocheted a hat for her. I've told her that she can imagine the perfect hairstyle underneath her hat and she is very happy now.

If you'd like [INSERT NAME HERE] and her hat to go live with you, you just have to find a pretty name for her and leave it in a comment. If you comment anonymously, please leave your name and how to contact you if you're the lucky winner.

The giveaway is open from now till the 31st of January.

Laminaria Squared

Hi han patrons que t'enamoren i es queden amb tú per sempre i els voldries fer una vegada i una altra.

A  mi em passa això amb Laminaria de Elizabeth Freeman. El vaig trobar a Knitty i va ser amor a primera vista. Potser va ser degut als motius del xal que fan formes orgàniques de fulles i flors. Potser va ser el color verd.
De vegades l'he seguit fil per randa, de vegades he utilitzat només un dels punts. De vegades m'ha servit de font d'inspiració.



Aquesta vegada l'he doblat i n'he fet una manteta quadrada. Laminaria i verd. Junts. Al quadrat.

La manteta era per a l'Olivia, i fa molts mesos que esperava doblegadeta a casa, a que ella arribés.

Está feta amb Drops Baby Merino.

Per a fer la manteta vaig començar montant punts en rodó amb l'Emily Ocker Cast On, que s'assembla molt al cercle màgic dels amigurumis i també es fa amb un ganxet. Vaig anar augmentant fins que vaig tenir prou punts per a començar les quatre seccions (en contes de les dues de l'original) de la manta.
I a partir d'aqui, a anar rodant i com que treballava en rodó em vaig estalviar les passades del revès, que aqui van ser voltes del dret.
Aqui està assecant-se i agafant forma per obrir els punts.

Aqui està acabada.
I jo estava pujada a una cadira intentant fer una foto de la manteta sencera. De vegades fotografiar projectes és un esport de risc. i després et mires les fotos que vas fer i...no n'hi ha cap que sigui mitjanament passable, però bueno, such is life.

Ei, que vam fer mitjons a La Troca!!!

He de fer una confessió.
Fer mitjons era una d'aquestes coses que volia saber fer abans de  morir-me. El misteri de les cinc agulles m'atreia des de feia molt i molt temps. De fet va ser una de les meves raons per tornar a fer punt.
Ara és un dels meus vicis.
I m'encanta compartir-lo.

Per aixó m'ho vaig passar tan be a La Troca ensenyant a fer mitjons a l'Aurora, l'Asunción, la Montse i la Maria Teresa, unes dones genials, velles amigues de les agulles de fer mitja, que de seguida van familiaritzar-se amb l'ús de les seves germanetes petites de doble punta.

Vam fer un mini mitjó amb totes les parts que un mitjó ha de tenir, això si.

En aquest curs les meves superalumnes van aprendre  a treballar amb 5 agulles a la vegada com els millors malabaristes, un manera nova de montar punts, ben elàstica per a que el mitjó no apreti, que un mitjó té moltes mates i s'han de fer numeros si o si, que mentres gires un taló no pots xerrar amb les amigues o passen COSES, que el punt per tancar la puntera té nom de militar britànic i que fer mitjons és entretingut i et sents molt molt bé amb tu mateixa quan acabes el primer (i el segon, i el tercer).

El curs el vam fer al novembre, i ara en preparem un altre començant pels ditets i acabant a la cama.

gallineta petiteta

Mi primo quiere un par de gallinas.
De verdad.
De las que cagan y cacarean.
Para ponerlas a vivir en su balcón.

Si bien toda la familia ha intentado hacerle ver que ese plan es de locos (y con el frio que hace donde vive, de asesinos de pollos) él sigue con su fijación aviar.

Así que, para su cumpleaños, le he hecho una gallinita, por lo de quitarle el antojo.
Es una gallineta un poco mágica porque pone huevos de chocolate, y muy práctica como animal doméstico porque ni caga ni cacarea, con el plus de caber en un bolsillo.

El patrón es de La Vaquita de Lanita y es genial. Si teneis que hacer una gallina, os lo recomiendo. Bueno, os recomiendo el blog entero.

My cousin wants a pair of hens.

Real hens.

The ones that poop and cluck.

He wants the hens to live in his balcony.

Even though the whole family has tried to make him see the folly of his idea (and that his hypothetical hens will freeze to death in the balcony, turning him into a hen killer) he carries on with his avian fixation.

I've made a tiny hen for him for his birthday, to free him from his odd whim.

It's a magical hen because it lays chocolate eggs, and very practical to have as a pet, because it neither poops nor clucks. And it fits in your pocket!!

The pattern is by La Vaquita de Lanita and it's great. If you have to crochet a hen, take this one into consideration.  I love her blog.

Wonderland

I've always liked "Alice's Adventures in Wonderland"; all those crazy situations and mad characters. And I want to believe in the existence of hidden pathways that lead from our sensible world into magical places, no matter if they are rabbit holes, magical wardrobes or a platform at King's Cross Station.

Before making a "character doll" I usually do a bit of research. I have discovered that while there aren't any references to Alice's hair or attire in the book, Charles Lutwidge Dodgson, that is to say Lewis Carroll, told John Tenniel, Alice's first illustrator, that she had long light-coloured hair. The pinafore was Tenniel's idea.
The first coloured drawing of Alice showed her as a blonde with a yellow dress and blue stockings.
Even though different illustrators dressed her differently, Alice made her way into the collective imaginary in a blue dress (and a pinafore) and I blame Disney for that.

My Alice doesn't wear a pinafore. Why? well, because after the fourth attempt and the fourth very ugly pinafore we (designer & buyer) decided that it was not necessary... because I was going bonkers, but then ...all the best people are.
Alice needed loose hair. I don't believe in wool loose hair in dolls intended for children because it gets all tangled and matted. So my Alice has a neat row of ringlets and the traditional black hairband.
I enjoyed making Alice, from the black Mary Janes to the very yellow hair (not the pinafores, though) and the recipients loved it too.
Thanks Clara for trusting me with this project.

Banana?

My nephew and I keep an ongoing list of stuff I'm supposed to make for him... one of these days.
The items on the list keep moving up and down as new ones are added or his interests change.
Right now, if I'm not mistaken, the list reads as follows: a red dragon with yellow eyes, a one eyed minion hat, a BSG viper (I must admit that this one is partly my fault), a Jiji cat, a tiny red kiwi bird with blue beak and legs.
I've made the hat first because he needed a hat more than another crochet animal. He wasn't happy with my decision at first... then he saw the hat and couldn't wait to show it to his schoolmates.

My Minion Hat was made following Kirsten Kapur's Thorpe. I improvised the eye.

El meu nebot i jo tenim una llista de totes les coses que en teoria li he de fer... un dia o un altre.
De tant en tant la llista canvia perquè afegim alguna cosa nova o perquè les coses pugen o baixen adaptant-se als seus interessos.
Ara mateix, si no m'equivoco, la llista és aquesta: Un drac vermell amb els ulls grocs, un gorro de minion amb un ull, un viper de Battlestar Galactica (reconec que aquest és en part culpa meua), Un gat Jiji, un kiwi petitet de color vermell amb el bec i les potes blaves.
He fet el gorro primer perquè crec que li calia més un gorro que un altre animalet de ganxet. Al començament no va estar gaire content amb la meva decisió... aleshores va veure el gorro i no tenia espera, els hi havia d'ensenyar als companys de classe.

Per a fer el gorro he seguit el patró Thorpe de la Kirsten Kapur. L'ull el vaig improvisar.

Karen Cooper

A mi no me gustan los zombis ni las peliculas de miedito. De hecho, cuando vi El Exorcista estuve mucho tiempo durmiendo con la luz encendida porque si la apagaba se me aparecía la niña Regan al lado de la cama.

Dicho esto he de reconocer que no he visto entera La Noche De Los Muertos Vivientes de George A. Romero. Pero Karen y yo somos viejas conocidas.
Hace algunos años mi hermana hizo una muñeca Karen de fieltro y se la regaló al Sr. Romero en Sitges.

Como ella también se merece una, se la he hecho para su cumpleaños. 

La película es en blanco y negro asi que la muñeca está hecha en tonos de gris con drops paris y el pelo es drops eskimo.

El vestido de Karen es estampado. Hice una prueba con pintura textil blanca en una bolita pero el resultado fue decepcionante y no me atreví a usarla en la muñeca acabada. Y por eso el vestido es liso.

Para no variar lo que más me ha costado es peinarla. Además como Karen es un personaje iconico del que se han hecho miles de posters y camisetas, no tenia claro para qué lado tenia que peinarla y... tocó volver a mirar la peli. Horror y pavor.
La verdad es que estoy muy contenta con el resultado y a Olga también le gusta.
Un final feliz para la niña zombi.